Què cal fer amb les estacions d'esquí abandonades? Reclamen una normativa que obligui a desmantellar-les
L'Estació d'esquí de Llessui, al Pallars Sobirà, va estar en funcionament durant 20 temporades i l'abril de 1987 va tancar per sempre més. La Tuca, a la Vall d'Aran, va tancar dos anys després, el 1989. Després arribaria el torn de Rasos de Peguera, al Berguedà, i dels Fourquets, al Vallespir, a la Catalunya Nord.
Avui totes estan tancades i amb la majoria de les instal·lacions abandonades a les mateixes muntanyes on fa dècades hi havien pujat centenars d'esquiadors.
La darrera instal·lació a tancar va ser l'Estivella, un sector sense canons de neu del Port del Comte, al Solsonès, que necessitava una inversió important per modernitzar-lo i que van decidir tancar fa 5 anys.
Precisament a peu de pistes quedem amb membres de Mountain Wilderness Catalunya, una entitat sense ànim de lucre formada per alpinistes i amants de la muntanya que durant l'estiu han estat fent un inventari de les estacions d'esquí en desús del Pirineu.
N'han comptabilitzat una dotzena entre esquí nòrdic i esquí alpí. Volen fer públic l'inventari aquesta tardor per pressionar l'administració perquè desballesti aquestes instal·lacions abandonades enmig de paratges naturals.
Quan una cosa deixa de tenir ús, al cap d'un temps esdevé un residu i com a tot residu s'ha de gestionar.
Santi Pocino Serra ha estat l'encarregat de coordinar el projecte, que els ha portat durant tot l'estiu per diferents punts del Pirineu, a banda i banda de la frontera i que acaben fotografiant i inventariant el sector de l'Estivella.
"Hem pujat muntanya amunt i hem trobat un grup de joves gronxant-se dalt d'uns telecadires abandonats. Si es fan mal, qui se'n farà responsable?", denuncia Pocino.
Alba Martínez Picó és la presidenta de Mountain Wilderness Catalunya i també ha pujat fins a Port del Comte per fotografiar i comptabilitzar les instal·lacions en desús.
Volem posar el debat damunt de la taula: per què això està així i ningú diu res, mentre que al país veí, a França, s'estan desmantellant.
És el cas de l'antiga estació municipal de Puigbalador, al Capcir, tancada des de fa 9 anys i ara en ple procés de desballestament. Durant aquests últims mesos els operaris han desmuntat i trossejat les antigues estructures metàl·liques dels telecadires per poder-les retirar, carregar en un camió i vendre-les com a ferralla.
Patrice Gaux, l'alcalde d'aquest petit municipi de la Catalunya Nord, explica que han desballestat l'estació per motius de seguretat i que els ha costat poc més de 100.000 euros que han tret de les arques municipals, perquè han pactat amb l'empresa adjudicatària que pot vendre tota la ferralla que n'ha extret.
"El canvi climàtic ens afecta a tots, cada cop teníem menys neu i la inversió per modernitzar les instal·lacions era inassumible per a un ajuntament tan petit com el nostre", explica Patrice Gaux.
Problema legislatiu
La legislació catalana no diu res sobre les estacions abandonades. I tal com tanquen, allí es queden. "De la mateixa manera que quan lloguem un pis hem de pagar una fiança per si hi ha algun desperfecte quan rescindim el contracte, amb les estacions d'esquí caldria fer una cosa semblant", proposa Santi Pocino.
Qui és el responsable de desmuntar la ferralla que queda al llarg dels anys abandonada a la muntanya?
"Nosaltres entenem que la responsabilitat és del promotor, si aquest ja no hi és se n'hauria de fer càrrec el propietari de la muntanya i en última instància qui va donar permís per construir l'estació d'esquí que és l'administració", explica la presidenta de Mountain Wilderness Catalunya.
Amb el canvi climàtic trepitjant-nos els talons a ningú se li escapa que de moment s'han inventariat 12 estacions d'esquí en desús, però els pròxims anys n'hi podria haver més, i caldria una normativa que deixés clar qui s'ha de fer càrrec de desballestar unes instal·lacions quan deixen d'utilitzar-se.
Sobretot perquè en el cas de l'esquí totes es troben en indrets d'alt valor mediambiental.
