Què pot aprendre Catalunya del sistema educatiu d'Estònia?
Estònia és el país europeu més ben posicionat en les proves PISA fetes públiques aquest dimarts. Espanya, en canvi, treu els pitjors resultats de la seva història i Catalunya, com ja s'havia anunciat, es queda sense dades pròpies perquè l'OCDE ha invalidat la mostra.
Comparant els resultats, l'OCDE recomana aprendre de les polítiques i pràctiques educatives d'altres països.
No té gaire sentit, recorden els experts, traslladar fil per randa el model educatiu d'un país amb bons resultats esperant que funcioni al nostre, perquè un sistema no s'explica sense el seu context polític, socioeconòmic i cultural, i la realitat dels seus alumnes. Però el que sí que pot donar fruits, diuen, és fixar-se en els principis que orienten aquestes polítiques educatives.
En el cas d'Estònia, un dels sistemes educatius més sòlids del món, no són mesures excepcionals, sinó un conjunt de decisions que es reforcen mútuament i que responen a una mateixa concepció de l'educació.
Un pacte d'estat sobre l'educació
Per Antoni Zabala Vidiella, director pedagògic de l'editorial Graó, i Ana Marín Blanco, professora d'educació al Danish Institute for Study Abroad de Dinamarca, el primer que importarien d'Estònia és un pacte nacional per planificar l'educació a llarg termini.
A Estònia, "les lleis educatives es basen en un consens en què participen tant els responsables polítics com els agents afectats, i això dona molta estabilitat", diu Marín Blanco.
Una formació més contínua i connectada amb les aules
També veuen en la formació inicial i permanent dels docents un referent on emmirallar-se.
"A Catalunya, falta un acompanyament als docents novells per entrar a les aules i la formació permanent està una mica penjada", assenyala Marín Blanco, que aborda aquesta qüestió àmpliament al seu llibre "El tránsito a la profesión docente: una mirada comparada".
Aquí es va posar en marxa una prova pilot per acompanyar els docents que tot just s'incorporaven a la professió: el programa Sensei. Tot i la bona rebuda i les evidències sobre l'eficàcia d'aquest tipus d'iniciatives, el curs passat se'n va fer l'última edició i no s'ha renovat:
El docent novell té un xoc de realitat, perquè el que ha après a la universitat no concorda amb el que es troba a l'aula, i això és una causa d'abandonament de la professió.
El mateix reconeixement per a tots els docents
Zabala Vidiella és partidari de la idea del cos únic d'ensenyants, en què tots els docents formen part d'un mateix cos, amb una mateixa consideració professional.
A Estònia, mestres i professors tenen la mateixa qualificació universitària –màster i formació pedagògica–, i el sistema permet més flexibilitat per moure's entre etapes o impartir diverses matèries.
Des d'aquest any, a més, tenen un model de carrera docent comú, amb quatre nivells professionals: docent inicial, docent, docent sènior i docent mestre.
Quin sentit té que mestres d'educació infantil, mestres de primària i professors de secundària tinguin condicions laborals diferents? No s'aguanta.
Un currículum coherent i basat en competències
La coherència és una de les fortaleses que destaquen més del sistema estonià, i és especialment visible en el currículum, segons Marín Blanco. Avaluen per competències des de l'educació infantil fins a la universitat: "En totes les etapes s'avaluen els alumnes no pels continguts que saben, sinó per com els porten a la pràctica."
Aquí també s'avalua per competències, tal com estableixen els currículums i les lleis educatives.
El problema, segons Zabala Vidiella, és que aquest canvi s'ha fet a diferents velocitats, amb una aposta més ambiciosa a la primària i unes reformes més tímides a la secundària i al batxillerat, condicionades per una selectivitat que encara no és plenament competencial.
Més recursos als centres que ho necessiten més
"S'ha vist que els sistemes funcionen millor quan donen més competències als centres i als municipis, perquè són els que coneixen més bé la realitat de cada territori", apunta Marín Blanco.
A Estònia, les escoles reben finançament segons el nombre d'alumnes i tenen autonomia per decidir en què inverteixen el pressupost, des del material que fan servir fins a la selecció dels professionals que hi treballen.
En un model educatiu que vol ser inclusiu i avançar cap a la personalització dels aprenentatges, considera Zabala Vidiella, cal "posar tots els recursos" als centres amb més complexitat. Aquesta recepta té un ampli consens entre diferents experts en educació.
Potenciar la comprensió lectora
Per millorar la comprensió lectora, el pedagog no és partidari d'incrementar les hores de llengua, sinó de reforçar la comprensió lectora en totes les matèries.
I és que, segons assenyala, darrere de les dificultats d'aprenentatge, sovint hi ha "problemes de comprensió lingüística". Zabala Vidiella posa les matemàtiques com a exemple:
Abans de resoldre una equació, l'alumne ha d'entendre què li està demanant el problema.
Avaluar més el sistema, els centres i els docents
Marín Blanco considera que un altre dels elements interessants del model estonià és la seva cultura de l'avaluació. Els centres s'analitzen constantment, tant de manera externa com interna, per saber en quin punt estan i en què poden millorar.
A Catalunya, alguns centres han impulsat iniciatives d'observació entre iguals –una pràctica recomanada per l'OCDE–, però generen algunes reticències entre el professorat:
Els docents i els centres s'han d'obrir més a ser observats i no prendre's l'avaluació com una fiscalització, sinó com una oportunitat d'aprenentatge.
Dominar la IA per ensenyar-la
"La vida és tecnològica", recorda Zabala Vidiella. Per això considera que la tecnologia i la intel·ligència artificial han de formar part de l'aprenentatge i que els docents les han de dominar per saber-les ensenyar als alumnes.
Això, adverteix, implica "buscar noves fórmules per avaluar", demanant als estudiants, per exemple, que expliquin oralment quines preguntes han fet a la intel·ligència artificial, com les han anat ajustant i què pensen del resultat obtingut.
La competència digital forma part del currículum català i els centres tenen a disposició unes orientacions del Departament sobre com implementar i avaluar aquestes eines.
Fomentar-ne l'ús pedagògic i garantir-ne el domini per part dels docents serà un dels reptes del pròxim curs i dels que vindran, amb l'objectiu que la IA remi a favor de l'educació.
Canviar l'escola sense transformar el sistema
Una de les causes de fons del malestar dels docents catalans, apunten, és com s'està fent el pas cap a un nou model educatiu: d'un sistema centrat en la transmissió de coneixements i la selecció acadèmica a un model més competencial, inclusiu i orientat a la formació integral dels alumnes.
En línia amb el que ha passat en altres països de l'OCDE, l'escola ha assumit nous objectius, però sostenen que no s'han adaptat al mateix ritme els currículums, els recursos, la formació docent i l'organització dels centres.
"Diem a l'escola que ha de formar les persones per a la vida i que la seva funció és orientadora, però venim d'un sistema pensat per seleccionar els alumnes segons els seus coneixements", apunta Zabala Vidiella.
Per això, consideren, no n'hi ha prou amb demanar una escola diferent, sinó que també cal transformar profundament el sistema que l'ha de fer possible.
