Què queda de la mobilització de mestres i professors? Un conflicte obert i un nou actor en joc
El curs escolar va començar amb una convocatòria de vaga, després d'un final de curs marcat per les mobilitzacions i la ruptura de la unitat sindical. Gairebé dos mesos després, el conflicte continua obert, però amb un escenari incert.
La consulta sobre la continuïtat de les vagues, amb resultats molt ajustats, i la convocatòria de noves protestes tornen a posar a prova la capacitat de mobilització del sector.
De les aturades del curs passat a un nou inici de curs amb vaga
La vaga del 8 de setembre, el primer dia de curs, va tenir un seguiment del 13%, segons el Departament d'Educació.
Una convocatòria que no era unitària, i que va sortir d'un nou agent sorgit a finals de curs dels debats als centres: l'Assemblea Educativa de Catalunya.
La unitat sindical, de fet, ja s'havia trencat el 9 de març, quan el govern va anunciar un "pacte de país" amb CCOO i UGT, dos dels cinc sindicats amb representació a la mesa. En van quedar fora USTEC, Professors de Secundària i la CGT.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va dir que es tractava de "l'acord més ambiciós a què s'hagi arribat mai en matèria educativa a Catalunya".
25 jornades de vaga i un conflicte encara obert
L'acord no va evitar que les vagues continuessin, convocades pels sindicats Ustec, Professors de Secundària, CGT –amb representació a la mesa–, a més de la Intersindical, COS i CNT. En total, hi va haver 25 jornades d'aturades.
Després de mesos amb negociacions a batzegades i una pressió creixent als carrers, el 29 de maig la Ustec i Professors de Secundària es van sumar a un preacord amb Educació, que ampliava el del març.
L'acord es va sotmetre a consulta, i els resultats van deixar la Ustec en una posició incòmoda. El 65,1% dels docents van rebutjar el preacord i el sindicat majoritari va decidir fer marxa enrere i no signar-lo.
La seva portaveu, Iolanda Segura, va reconèixer llavors que potser s'havien "precipitat" a l'hora d'anunciar el preacord, però va defensar que ho havien fet tenint en compte el desgast del col·lectiu.
En canvi, Professors de Secundària sí que el va aprovar, d'acord amb els resultats d'una consulta interna amb els seus afiliats.
Què és l'Assemblea Educativa de Catalunya?
El malestar docent i la sensació que els sindicats no representaven prou el professorat van propiciar el naixement de l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), una plataforma de debat sorgida de les assemblees de mestres i professors a escoles i instituts.
Actualment, compta amb 23 assemblees territorials arreu de Catalunya i més de 34.000 professionals de l'educació adherits.
Manel Casado, representant de l'AEC, assegura que "no tothom està afiliat a un sindicat o s'hi sent interpel·lat". En canvi, diu que "tothom se sent interpel·lat per la feina i les mancances del dia a dia".
Només els sindicats, però, poden convocar oficialment les vagues. Per això, Iolanda Segura, portaveu de la Ustec, afirma: "L'AEC ha de comptar amb els sindicats perquè som els representants legítims".
Hem de tenir una sobirania compartida, i en això estem treballant.
El creixement de l'AEC ha generat recels entre algunes organitzacions, que en qüestionen la pluralitat.
Laura Gené, secretària general de la Federació d'Ensenyament de la CGT, aclareix que "les assemblees les formen les plantilles dels centres" i que "hi ha persones afiliades a la CGT o a altres sindicats, i d'altres que no ho estan".
Els acords comencen a aplicar-se
Els acords signats amb Educació ja s'estan començant a aplicar. Són, entre d'altres, una millora salarial de gairebé 400 euros al mes a assolir en quatre anys, 6.413 professionals més per a l'escola inclusiva fins al 2030, 5.000 noves places de catedràtics als instituts fins al 2028, i una compensació de 50 euros per nit passada fora durant sortides i colònies. Els sindicats que no els van firmar, però, demanen "més concrecions".
Amb aquestes millores, la conselleria va donar per tancades les negociacions, i va obrir converses al juliol amb la resta de la comunitat educativa. Uns debats que s'han ampliat en un debat de país guiat pel Consell d'Educació de Catalunya, i que a l'abril espera presentar les conclusions sobre cap on hauria d'anar la política educativa.
Divisió entre els docents sobre noves vagues
En paral·lel, els sindicats van consultar els docents sobre com continuar les mobilitzacions. Van votar 32.845 docents de centres públics, un terç de la plantilla, i els resultats van ser molt ajustats: un 50,2% del col·lectiu va rebutjar fer noves vagues, mentre que un 49,8% estava disposat a fer-ne més.
En aquest context, l'Assemblea Educativa de Catalunya i els sindicats han convocat una manifestació de tota la comunitat educativa el 21 de novembre, i un nou cicle de vagues, amb una primera aturada el 26 de novembre.
Amb la victòria del no per un marge mínim, Segura diu que no volen "menystenir el nombre de persones que encara té ganes de mobilitzar-se".
Hi coincideix Gené. "Una consulta tan i tan gran no ens pot fer arribar a la conclusió que la plantilla no vol fer vaga".
Deixar passar l'oportunitat de no continuar convocant vagues, amb unes eleccions generals pel mig, seria irresponsable.
El 6% del PIB, encara lluny d'aplicar-se
Assolir el 6% del PIB en educació, tal com preveu la llei d'educació de Catalunya, és una de les reivindicacions dels sindicats i un compromís que Illa va anunciar a inici de curs.
Aquesta setmana les conselleres d'Educació i d'Economia s'han reunit amb els grups parlamentaris per començar a concretar com assolir aquesta fita.
Niubó ha reconegut que el camí serà "llarg i difícil" i ha situat el primer objectiu en el 4,5% del PIB l'any 2030, per equiparar la inversió a la mitjana de l'Estat.
Les últimes dades oficials situen la despesa educativa a Catalunya en el 4,05% del PIB, tot i que el departament calcula que actualment ja arriba al 4,2%.
També es vol tenir en compte, segons va explicar Niubó, altres indicadors com la despesa per alumne o el percentatge d'inversió en educació respecte al pressupost global del govern.
El cost de les vagues i unes eleccions sindicals a la vista
Sense unitat sindical ni un posicionament clar sobre la continuïtat de les vagues, el sector manté les reivindicacions per aconseguir més recursos per atendre l'alumnat. El desgast de les mobilitzacions, però, encara pesa.
Només en la vaga de l'11 de febrer, la primera del curs passat, en què va participar el 52% del professorat segons Educació, els docents van deixar de percebre més de cinc milions i mig d'euros en nòmines.
A ningú se li escapa, a més, que al març hi haurà eleccions sindicals. Enmig de les reivindicacions i amb el conflicte encara obert, cada sindicat vol marcar perfil per arribar a les urnes amb el màxim suport.
Els resultats i la participació permetran prendre el pols a la representativitat de les organitzacions sindicals i veure fins a quin punt les seves posicions davant dels acords i les mobilitzacions han condicionat la confiança del professorat.
