
Qui és Hakeem Jeffries, el primer afroamericà que aspira a liderar la Cambra de Representants
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Els demòcrates de la Cambra de Representants han votat aquest dimecres a favor que Hakeem Jeffries sigui el pròxim president de la institució, en un acte simbòlic a porta tancada.
El congressista ha obtingut 251 dels 262 vots, un resultat que el situa força per sobre dels 218 que marquen la majoria necessària per a guanyar en la votació definitiva. Aquest tràmit formal se celebrarà a la Cambra de Representants el 3 de gener, quan es constitueixi el renovat Congrés que va sortir de les urnes en les eleccions de mig mandat.
Si es confirma el suport de la nova majoria demòcrata a la Cambra, Jeffries es convertiria en el primer afroamericà a assumir-ne la presidència. Aquesta figura institucional és la tercera amb més poder del país i, després del vicepresident, la persona que hauria de substituir el president dels Estats Units si es donés el cas.
En una compareixença posterior a la votació, el líder demòcrata ha agraït la nominació i ha fet un al·legat en contra del cost de vida "massa car" als Estats Units, que ha considerat "inacceptable en un dels països més rics del món".
Us veiem, us escoltem, us sentim. Els demòcrates estem compromesos amb fer-vos la vida més fàcil".

Nascut el 1970 al districte de Brooklyn (Nova York), Jeffries es va formar en el sistema d'educació pública estatunidenca i es va graduar amb honors en Ciències Polítiques a la Universitat Estatal de Nova York. Després també va estudiar Dret a la Universitat de Nova York i va treballar com a advocat al sector privat i assessor en diferents càrrecs abans d'iniciar-se en la política.
Va ser triat com a congressista el 2013 i des de llavors ha mantingut el seu escó per un districte novaiorquès. El 2020 va ser un dels gerents designats per la Cambra per a dur a terme els procediments de judici polític (impeachment) contra Trump. Ha exercit de líder de la minoria demòcrata al Congrés des del 3 de gener de 2023, quan va substituir Nancy Pelosi.
Se li reconeix una bona oratòria, de vegades amb referències al hip-hop. L'any passat, va batre el rècord del discurs més llarg pronunciat mai a la Cambra de Representants, amb una intervenció de 8 hores i 45 minuts. Amb aquesta durada volia endarrerir al màxim la votació de la megallei fiscal de Trump, que va acabar prosperant i incloïa rebaixes d'impostos i retallades de la despesa pública.
Una part del partit el titlla de "massa conservador"
Jeffries es va proposar per al càrrec un dia després de les eleccions de mig mandat dels Estats Units i la seva nominació es donava per feta des de feia setmanes, perquè comptava amb el suport de la major part del seu partit. Així i tot, la facció més progressista no s'havia compromès a recolzar-lo en considerar-lo "massa conservador". Entre els reticents hi ha Angela Gonzales-Torres, congressista per Califòrnia, i Don Leonard, representant per Ohio.
Jeffries ha destacat per la seva postura pro Israel, però fa uns dies va anunciar "un canvi radical" en la postura dels Estats Units cap a l'Orient Mitjà i va dir que "l'statu quo és inacceptable". En aquest sentit, va defensar la solució de dos estats i va assegurar que cal "garantir un Israel segur i protegit, que convisqui com un estat jueu i democràtic amb un estat palestí independent que brindi dignitat i autodeterminació als palestins".
Entre els reptes que haurà de gestionar a la Cambra de Representants hi ha iniciar investigacions contra Trump i el seu govern, a més d'impulsar diverses mesures per a compensar-ne d'altres imposades per l'actual Administració. En campanya, Jeffries va prometre, per exemple, eliminar els aranzels i revertir les retallades al sistema sanitari.
I mentre que a la Cambra de Representants el lideratge sembla consolidat, al Senat sí que sembla haver-hi disputes obertes, perquè el senador Chris Van Trepitgin ha decidit proposar-se enfront de l'actual líder demòcrata a la cambra alta, Chuck Schumer, en una elecció a porta tancada i mitjançant vot secret que se celebrarà el pròxim 1 de desembre.







