Qui és Rumen Radev, l'expresident prorús que ha guanyat per majoria absoluta a Bulgària
L'expresident prorús Rumen Radev ha guanyat per majoria absoluta les eleccions a Bulgària que s'han celebrat aquest diumenge. Amb prop del 80% dels vots escrutats, el partit Bulgària Progressista obté el 44,5% dels vots.
La formació euroescèptica obté una àmplia victòria i suficient per governar en solitari, cosa que podria obrir la porta a un govern estable que tregui el país de l'estancament dels darrers cinc anys, en què s'han celebrat fins a vuit eleccions legislatives.
En segon lloc, amb el 13,6% dels vots, hi ha la formació proeuropea i reformista Continuem el Canvi-Bulgària Democràtica (PP-DB), seguida del partit conservador Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB) de l'exprimer ministre Boyko Borissov, amb el 13,2 % dels sufragis.
Radev ha centrat la campanya en la lluita contra la corrupció i la pobresa, i en la defensa d'una política exterior "pragmàtica i de mutu respecte" amb Moscou.
Malgrat que els seus opositors el consideren el "nou Viktor Orbán" i malgrat haver mostrat ell mateix la seva admiració pel líder ultranacionalista hongarès --amb qui comparteix una visió ultraconservadora de la societat--, Radev ha assegurat que Bulgària mantindrà el seu rumb europeu i dins de l'OTAN.
Militar i expresident en l'òrbita de Moscou
Rumen Radev, de 62 anys, és un antic comandant de les forces aèries búlgares que va ocupar la presidència de la República des del 2017 fins al gener de 2026.
Ha centrat la seva campanya en la lluita contra la corrupció i la pobresa. Alineat amb el Kremlin, Radev és partidari de recuperar el diàleg amb Rússia i contrari a mantenir les ajudes europees a Ucraïna.
Al gener va dimitir com a president, un càrrec que ha ocupat els últims nou anys, per poder-se presentar a les eleccions parlamentàries anticipades.
Durant la seva carrera militar i durant els nou anys que va ser el cap d'Estat de Bulgària, Radev ha forjat una imatge de lluita contra la corrupció en l'administració i la vida pública. Els seus enfrontaments i picabaralles amb l'exprimer ministre, Boyko Borissov, li han proporcionat un ampli suport popular.
El 2025 va promoure, sense èxit, un referèndum sobre l'adopció de l'euro. Considerava que calia un ampli suport popular abans de prendre una decisió com aquesta en un país amb alt percentatge de pobresa.
La seva campanya s'ha centrat en la lluita contra la inflació i en prioritzar l'economia "per sobre de les ideologies". Segons els experts, ha sabut aglutinar amb habilitat el suport d'una part significativa dels búlgars que simpatitzen amb Rússia i estan cansats del conflicte d'Ucraïna.
Bulgària és membre de la Unió Europea des del 2007, però no ha adoptat l'euro com a moneda oficial fins fa quatre mesos. És un dels països amb taxes més altes d'inflació i amb la renda per càpita més baixa de la UE.
Rumen Radev ha insistit en la necessitat de "respectar el paper històric de Rússia en l'alliberament de Bulgària", en referència a la guerra de finals del segle XIX que va posar fi a segles de domini otomà.
