Interior d'una cabina d'avió
Els pilots d'avió passen moltes hores a l'interior de l'espai reduït d'una cabina d'avió (iStock)

Ramon Vallès, pilot: "Vam aterrar a cegues, ho vaig saber en notar el contacte de les rodes a terra"

Amb més de 30 anys d'experiència i 360.000 seguidors a Instagram, aquest comandant de vols comercials repassa les seves vivències en un llibre
La periodista Clara Virgili Mas mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo
4 min

Amb 28.000 hores de vol a les espatlles (o a les ales), Ramon Vallès és un pilot d'avió conegut per compartir les seves experiències a les xarxes. Des del seu compte d'Instagram, transmet la passió pel seu ofici a una comunitat de més de 360.000 seguidors.

Hi parla del seu estil de vida, d'efemèrides aeronàutiques, d'aspectes tècnics de volar i, de vegades, també comparteix algunes vistes privilegiades.

Unes experiències que ara ha traslladat al llibre "Bienvenidos a bordo!" i que ha explicat a "El suplement" de Catalunya Ràdio.

D'una punta a l'altra del món

És un dels aspectes intrínsecs en l'ofici de pilot: passar moltes nits fora de casa. Sobretot per als comandants de vols comercials intercontinentals com ell.

"Quan marxo, per exemple, a Xile, que són 14 o 15 hores de vol, dic a la família: 'Vosaltres ara aneu a dormir i demà, quan us assegueu a dinar jo estaré aterrant. És la manera que prenguin consciència", explica.

La meitat de la meva vida i la meitat de nits de la meva vida les passo lluny de casa.

Travessa l'Atlàntic uns 10 cops al mes, i encara que pot sentir certa preferència per alguns destins, assegura que "és convenient no repetir sempre el mateix destí per evitar una rutina que pugui arribar a ser avorrida".

"Quan aterro, per exemple, a Xile, l'avió que jo aparco a l'aeroport se l'endú una altra tripulació per tornar a Barcelona o a Madrid, i jo em quedo a Santiago de Xile un dia o dos per fer el meu descans", explica.

Aquests trasllats transatlàntics impliquen també una descontextualització horària que gestiona fent "obediència al cos": "Si el cos està cansat, sigui l'hora que sigui, dormo", afirma. I si es desperta i és de matinada, llegeix, escriu o baixa al gimnàs, i després potser se'n torna a dormir.

A més, en vols tan llargs "sempre anem 3 pilots i a l'avió hi ha una zona perquè puguem fer un torn de descans", aclareix.

El mite (o no) del pilot automàtic

El Ramon no té complexos a confirmar la creença que els pilots volen amb pilot automàtic. "Això és totalment cert i no ens n'hem d'amagar. I encara sort!" És una qüestió de seguretat, assegura, i "allibera el pilot d'una càrrega de treball innecessària".

"No fa gaires mesos vam arribar a Santiago de Xile després de 14 hores de vol amb visibilitat zero. L'ull humà, el meu ull, no veia la pista, i gràcies a aquests mecanismes automàtics vam aterrar a cegues", explica.

Em vaig adonar que havíem aterrat quan vaig notar el contacte de les rodes a terra, sense haver vist la pista en cap moment. És acollonant.

Sobreviure a un accident

L'avió és el transport més segur de tots; les dades així ho certifiquen. Tot i això, també hi ha accidents. El 2025 va ser un any especialment dolent amb 51 accidents a l'aviació mundial, però d'un total de 139 milions de vols.

El Ramon en va patir un en primera persona fa més de 30 anys. Va ser en un trajecte Madrid-Oporto on pilotava un turbo hèlice amb 35 passatgers. "Recordo aterrar a la pista i sobtadament veure davant meu unes banderes vermelles."

La pista estava en obres i hi havia un gran esvoranc: "Vaig donar un cop de pedal esquerre per evitar allò."

L'avió va acabar escapçat, sense rodes i sense cua, però tots vam sortir-ne sans i estalvis.

Com li va dir el seu pare, "és una experiència gratuïta que t'ha donat la vida". "Ets l'home més afortunat del món", li va assegurar un dels tècnics que va participar en la investigació.

Reconeix que és una experiència que el va marcar, però mai va plantejar-se abandonar la seva vocació de pilot. Tot i això, afirma que pot entendre la gent que té por a volar:

Jo no tinc por a volar, però tinc por a les profunditats marines. Submarinisme? Ni de conya!

"Procuro ajudar quan trobo algú que té pànic a pujar a l'avió", explica. I en bona mesura ho fa amb els seus missatges.

"Em consta que a través de les xarxes molta gent agafa confiança. Però abans és important que hi hagi un acte de credibilitat. I espero que els meus anys d'experiència i les hores de vol donin credibilitat al que explico."

Avui és notícia

Més sobre Aeroports

Mostra-ho tot