Reliquiaris, joies o documents: el patrimoni eclesiàstic que custodia l'arquebisbat de Tarragona
L'arquebisbat de Tarragona custodia una cinquantena de peces de diverses ermites i esglésies petites d'unes quaranta parròquies de l'arxidiòcesi. Són objectes valuosos artísticament i històricament, i moltes vegades també econòmicament, com ara joies. És el cas, per exemple, de la corona i la diadema de la Mare de Déu de l'ermita de Puigcerver, entre Alforja i Riudecols.
Segons l'arquebisbat, seria ideal que els béns poguessin quedar al seu lloc original, però argumenten que les condicions de seguretat i conservació no sempre són les adequades.
L'any passat l'arquebisbat va redactar una guia de bones pràctiques per gestionar el patrimoni cultural de l'arxidiòcesi, i un dels punts recull aquest protocol de custòdia.
"Les parròquies deixen en dipòsit aquest material. No vol dir que perdin la seva propietat, sinó que, mentre aquests objectes no s'utilitzen per a una finalitat devocional o litúrgica, s'estan a les nostres instal·lacions. I quan es necessiten per a aquest acte devocional o litúrgic, el mateix administrador o un responsable recull el material a través d'un protocol que garanteix que després serà retornat perquè pugui continuar el cicle de conservació", explica Andreu Muñoz, delegat per a la cultura de l'arquebisbat de Tarragona.
En el cas de les joies de la Mare de Déu de l'Ermita de Puigcerver, és l'Antoni Camprubí, membre de l'associació d'Amics de l'Ermita de Puigcerver, qui les recull al Museu Diocesà perquè siguin a l'ermita durant la festa major.
Un cop acabada la festa, les retorna: "Hi ha qui es pensa que és seu, de l'ermita d'aquí, de la Mare de Déu, i es pregunta per què no pot quedar al poble. I hi ha qui troba que no, que ja està bé que sigui al bisbat", explica.
Ell és partidari de l'acord de custòdia. "El món rural ja no és el d'abans. No hi ha la concurrència de gent que hi havia. L'assistència litúrgica a les esglésies, si fa no fa igual, i això no es pot estar en un lloc on no hi hagi ningú", diu l'Antoni.
Aquesta no és una pràctica nova. De fet, va començar fa una dècada, però amb la publicació de la guia de bones pràctiques l'arquebisbat vol ampliar-la a més parròquies.
Fets com el robatori al Museu del Louvre de l'any passat ho han esperonat. "Un fet tan sorprenent com el del robatori del Louvre torna a portar a una reflexió que no és que no estigui feta, però s'incrementen els protocols en aquest sentit. És el cas que vivim també a Catalunya, de fer una revisió absoluta dels nostres equipaments museístics, dels nostres equipaments culturals", diu Muñoz.
