Teatre per combatre els tabús del trastorn bipolar: "No és estar boig"

La Marina tenia 37 anys quan li van diagnosticar trastorn bipolar després d'ingressar diversos cops per depressions severes: "Estava molt obsessionada amb la feina, a ser la millor mare del món, la millor dona, la millor filla, i un dia em vaig aixecar amb la sensació de no estar bé".

Admet que ella mateixa va patir l'estigma que acompanya aquest trastorn: "Va ser un xoc molt dur perquè jo associava la paraula trastorn bipolar a estar boig i jo no em veia una persona boja".

5 casos per cada 1.000 habitants

El trastorn bipolar encara és una malaltia infradiagnosticada. Segons dades del departament de Salut, té una prevalença de 5 casos per cada 1.000 habitants.

No obstant, els qui la pateixen creuen que encara hi ha molta desinformació al voltant d'aquest trastorn. Precisament, per combatre alguns dels estigmes que acompanyen la malaltia, quatre actrius amateurs han escrit una obra de teatre en què expliquen els seus diagnostics i les seves històries en primera persona.

La Marina, l'Anna, la Montse i la Lola formen part de l'Associació de Bipolars de Girona (ABi Girona). Totes coincideixen que escoltar altres testimonis els ha ajudat molt en el seu procés d'acceptació i convivència amb la malaltia.

Històries de bipolaritat des de dins

Quan des de l'associació els van posar sobre la taula el repte d'escriure des de zero una obra de teatre amb les seves experiències, no ho van dubtar.

Admeten que la part més complicada ha estat la redacció del guió. Cada història que s'explica és real i l'ha viscuda una d'elles. Amb un toc d'humor, reflexionen sobre algunes situacions que s'han trobat des que van rebre el diagnòstic i els canvis que han fet en el seu dia a dia.

De totes quatre, l'Anna Fornés és l'última que va rebre el diagnòstic. D'això en fa només dos anys. Assegura que encara està en procés d'assimilació. Era directiva d'una gran empresa i va haver d'aturar la seva vida en sec: "Vivia obsessionada amb la feina i ara ja no puc treballar".

Celebra que el seu diagnòstic arribés relativament ràpid, tenint en compte que aconseguir una diagnosi de trastorn bipolar encara costa perquè es confon amb episodis de depressió major.

Les emocions queden alterades en els dos extrems. Les depressions profundes solen acompanyar-se d'etapes d'eufòria. Per explicar aquests moments, l'Anna sempre posa el mateix exemple: "Em vaig passar deu hores seguides netejant la cuina d'una manera frenètica".

Admet que aquell dia es va preocupar i va adonar-se que "allò no era normal". De mica en mica, ha après a identificar patrons que es repeteixen en els moments eufòrics: "Gastar molts diners en un dia, parlar sense parar, tenir una energia desbordant, no ser conscient que el dia té les hores que té o no dormir", enumera.

Les quatre diuen que encara hi ha molta feina a fer per combatre la desinformació i conscienciar la població: "La gent diu que és bipolar quan té un mal dia. Oi que no diuen que avui tenen càncer? Doncs és el mateix", sentencia la Marina.