Troben una ciutat bizantina sencera del segle IV dC sota l'oasi de Dakhla, a Egipte
Un grup d'arqueòlegs ha descobert les restes d'una ciutat residencial de l'època bizantina molt ben conservada amagada sota les dunes de l'oasi de Dakhla, al desert occidental d'Egipte. L'oasi està a la llista provisional de la Unesco per optar a ser Patrimoni Mundial de la Humanitat.
La troballa s'ha fet en el jaciment arqueològic d'Ain el-Sabil, i inclou restes del que va ser tota una zona residencial molt ben estructurada i equipada que permet imaginar com era la vida quotidiana i l'activitat econòmica a l'oasi al segle IV després de Crist, quan Egipte formava part de l'imperi bizantí.
L'assentament que ha sortit a la llum es va construir seguint un pla urbanístic molt ben organitzat, amb vies de nord a sud que confluïen amb carrers d'est a oest a través de places obertes i espais públics.
Al centre, hi havia una basílica que donava a un dels principals carrers de la ciutat. També s'han trobat mostres del que podria haver estat una església domèstica construïda abans que s'aixequés la basílica.
Vestigis d'una ciutat pròspera i ben urbanitzada
Els arqueòlegs també han trobat estructures i vestigis de les gruixudes muralles que protegien la ciutat i de dues torres de guaita que la custodiaven, a més de nombroses cases amb sostres de volta i àmplies sales de recepció de convidats.
En alguns edificis, hi ha encara senyals d'antics forns de pa, de cuines ben equipades, amb eines de pedra utilitzades per moldre gra o en la producció i manipulació d'aliments, vaixella i objectes de ceràmica, llànties d'oli o ampolles utilitzades per emmagatzemar olis i perfums.
Entre els descobriments més significatius hi ha una col·lecció de 200 òstracons —fragments de terrissa utilitzats com a material d'escriptura— inscrits amb textos tant en copte com en grec, on consten transaccions comercials, correspondència i d'altres detalls que registren la vida quotidiana dels habitants d'aquest nucli urbà.
També s'han recuperat un gran nombre de monedes de bronze ben conservades amb retrats d'emperadors bizantins, inscripcions llatines i símbols cristians, a més de monedes d'or del regnat de Constantí II, que mostren la prosperitat d'aquest enclavament fa més de 2.000 anys.
Una altra gran troballa a Alexandria
El descobriment l'ha fet públic aquest dissabte el Ministeri de Turisme i Antiguitats egipci, juntament amb una altra troballa, en aquest cas al jaciment arqueològic de Marina el-Alamein, a prop d'Alexandria. Es tracta de 18 tombes, un sarcòfag de granit segellat i desenes d'objectes funeraris que revelen el ric patrimoni mediterrani de la ciutat on van coexistir les tradicions egípcia i grecoromana.
El govern egipci confia que aquests dos descobriments impulsin encara més el turisme, un sector vital per a l'economia del país.
