Un editorial de "Nature" planteja pros i contres de la independència per a la ciència
"La ciència tindria molt per guanyar amb la independència, però també molt per perdre." És una de les idees que expressa el setmanari científic britànic "Nature" en un editorial publicat en el número d'avui.
L'editorial destaca el nivell de la ciència a Catalunya, forjat després del gran creixement econòmic dels anys 90. Així, la revista explica que s'han creat diversos centres de recerca d'alt nivell i una agència (en referència a ICREA) que contracta i paga els salaris de científics de primera fila, que poden escollir l'institut o la universitat on poden investigar. I afegeix que, entre altres coses, això...
...ha permès a Catalunya superar la resta d'Espanya en algunes mesures d'assoliments científics. En l'última ronda de les ajudes delConsell de Recerca Europeu (ERC), per exemple, 10 de les 22 que han obtingut investigadors d'Espanya van a anar a parar a la regió, que només té el 15% de la població espanyola. D'aquestes deu ajudes, la majoria eren per a estrangers,testimoni del gran atractiu internacional de la regió.
Una altra conseqüència positiva, diu "Nature", podria ser "alliberar les universitats d'unes lleis nacionals antiquades i inflexibles".
Però també hi veu punts negatius, com ara que Catalunya "quedaria automàticament fora de la Unió Europea i Espanya s'asseguraria que no hi tornés". Això, afegeix, afebliria la recerca perquè, per exemple, "no tindria accés a aquestes abundants subvencions de l'ERC".
En relació amb aquest editorial, el secretari d'Universitats i Recerca del govern de la Generalitat, Arcadi Navarro, ha manifestat que "les mesures impulsades pel govern espanyol són l'únic risc per a la recerca catalana perquè posen en risc la credibilitat de les institucions, així com els projectes internacionals en què treballen els investigadors".
Navarro també ha declarat que "afortunadament, els ciutadans europeus i els seus líders polítics estan ben informats", i s'ha referit concretament al comunicat de les universitats i dels centres de recerca de Catalunya, donat a conèixer dijous passat i enviat a les institucions europees denunciant que "s'ha atemptat contra l'honorabilitat de les institucions acadèmiques i de recerca de Catalunya, que han estat incloses pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública en una llista d'entitats financerament intervingudes i, per tant, sospitoses als ulls del ministeri de poder realitzar actes de frau de llei".
El comunicat denunciava que la gestió econòmica ordinària s'havia bloquejat sense cap mena de comunicació prèvia i directa a les universitats i els centres de recerca.
Sobre aquest tema, Navarro ha volgut remarcar que "aquestes accions estan promogudes per una part del govern espanyol. Tenim una excel·lent relació amb els responsables estatals de l'àrea d'universitats, recerca i innovació. De fet, estan intentant revertir la situació actual de bloqueig financer d'universitats i centres de recerca, raó per la qual els estem agraïts".
Fins i tot hi ha hagut manifestacions individuals, com la carta oberta adreçada al president de la Comisisó Europea, Jean-Claude Juncker, per John Palmer, investigador Marie Curie a la Universitat Pompeu Fabra, en què diu:
Li escric per alertar-lo d'accions recents del govern espanyol que afecten els fons de rececra que provenen de la Comissió Europea i infringeixen drets fonamentals garantits per les lleis internacionals i europees".
Quant a la possible pèrdua d'accés a les subvencions de l'ERC, fonts del govern manifesten que "en cap cas en preveuen la sortida perquè, a banda que aspirem a ser membres de la UE, també hi podríem continuar com a país associat (Suïssa n'és un clar exemple) o mitjançant acords bilaterals".
La setmana passada, també es va presentar el manifest "La Universitat i la Recerca pel sí l'1 d'octubre". Amb més de 1.800 adhesions, els signants defensen el referèndum i manifesten la seva voluntat de votar "sí". I assenyalen que:
...la possibilitat de participar en la construcció d'un nou estat, l'estructura del qual ens permeti desenvolupar més satisfactòriament les nostres potencialitats individuals i col·lectives, ens il·lusiona. L'alternativa, si hi renunciem, és continuar subordinant les nostres vides a l'arbitrarietat d'un Estat que ens és majoritàriament hostil.
