
Un grup d'indígenes que viu aïllat a l'Amazònia s'acosta a un poblat pròxim per demanar menjar
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Un grup aïllat d'una vintena d'indígenes del poble awà-guajà, que viu en una zona remota de la selva amazònica del Brasil, ha sortit del seu hàbitat per demanar menjar a una altra comunitat indígena.
El contacte s'ha registrat a l'estat de Maranhão, al nord-est del país, segons han informat el govern i associacions indígenes. El grup d'indígenes, format per homes, dones i infants, va demanar nyams –un tubercle comestible– als habitants de Tenetehara-Guajajara, del poblat Tawari, a la Terra Indígena Arariboia.
Va ser una visita breu, en què els habitants del poblat van oferir aliments i objectes a grup d'indígenes, que al cap de poc temps van tornar a la selva. A les imatges de la trobada se'ls veu armats amb arcs i fletxes i fent ús de teles per transportar les criatures.

"No s'havia produït mai una situació semblant amb els awà-guajà en la història recent; sens dubte, no en les últimes dècades", ha apuntat Survival International, una organització amb seu al Regne Unit que defensa els drets dels pobles indígenes, i que ha considerat que la trobada ha estat "històrica".
Aquesta organització ha difós les imatges del contacte a petició, segons assegura, d'un grup d'indígenes coneguts com "Els Guardians de l'Amazònia", que lluiten contra l'activitat il·legal a la zona.
Els guajajaras han expressat preocupació per l'aparença física d'alguns dels indígenes, sobretot infants i gent gran molt prims, segons alguns testimonis recollits per la Coordinació de les Organitzacions i Articulacions dels Pobles Indígenes de Maranhão (Coapima).
Ara bé, no s'ha confirmat que estiguin desnodrits o que la cerca d'aliments estigui vinculada directament a l'escassetat de recursos naturals a la seva comunitat. En tot cas, segons Coapima, equips especialitzats ho hauran d'indagar "sense comprometre l'autonomia" dels awà-guajà.
De tota manera, el contacte ha posat les autoritats en alerta en considerar que la pressió a què se sotmet l'Amazònia deixa sense recursos les tribus que hi viuen.

Es manté la política de no interferència
El Brasil ha comunicat que la política del país continua sent la de no interferir en la vida dels indígenes. En aquesta línia, l'agència brasilera responsable dels afers indígenes, Funai, ha activat un pla de contingència per a situacions de contacte com a mesura preventiva.
El govern brasiler ha remarcat que acostaments o interaccions puntuals com la que hi ha hagut "no signifiquen necessàriament l'abandó de la condició d'aïllament" ni que vulguin començar un procés permanent de contacte.
En les últimes dècades, diversos grups indígenes aïllats del que és la selva tropical més gran del món s'han vist amenaçats per la incursió de miners il·legals, talladors de fusta i ramaders.
Segons l'Institut Socioambiental, durant la dècada de 1990 i també posteriorment hi va haver altres contactes amb famílies awà-guajà a la regió. El 2019, l'organització va xifrar en almenys 60 el nombre d'indígenes awà-guajà.a la Terra Indígena Arariboia.









