Una exposició al MNAC explica la importància de la moneda a la Guerra de la Independència
Entre les 204 peces exposades destaca una peça d'or de 320 reals de Josep Napoleó de l'any 1810 o un tresor de monedes d'or i plata de l'època, trobat en una casa de l'actual barri barceloní de Sant Andreu, que aleshores era el poble de Sant Andreu de Palomar. També es poden veure les primeres monedes en les quals apareix de manera nominal el nom de pesseta.
"Monedes en lluita" s'estructura en quatre àmbits temàtics que recorren els esdeveniments històrics de l'època, el panorama de la moneda a Catalunya, la pèrdua de patrimoni i la memòria. La mostra ajuda a identificar els protagonistes a través de les seves monedes i medalles, així com altres fets commemoratius com la proclamació del rei Ferran VII i de la Constitució de 1812, o l'emancipació de les antigues colònies. També es presenta el sistema monetari anterior a la guerra.
El comissari de la mostra, Albert Estrada-Rius, ha comentat que abans de 1808 a Espanya hi havia monedes d'or (escuts), de plata (reals) i de coure (maravedís), i amb l'ocupació francesa el sistema va patir modificacions.
Context històric de la Guerra de la Independència
L'economia, la hisenda pública i la moneda es van veure plenament afectades per la guerra, ja que els contendents necessitaven moneda en abundància per afrontar les despeses militars. Els francesos tenien només una part del territori sota el seu control, la qual cosa dificultava l'obtenció de recursos, mentre que l'altre bàndol mancava d'una organització mínima que li permetés recaptar les contribucions extraordinàries.
En el territori aixecat en armes, el conflicte es va finançar des de cada província i des de cada comarca, malgrat els nombrosos intents de la Junta Central per reformar el sistema tributari. Catalunya, sense moneda pròpia des de feia un segle a conseqüència del Decret de Nova Plata (1716), va protagonitzar la fabricació de les primeres pessetes en la Ceca de Barcelona (1808), sota dominació francesa.
En el territori insurrecte es va emprendre l'encunyació de moneda d'emergència a nom de Ferran VII, a les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona. Posteriorment la producció es va centralitzar amb la creació de la Ceca de Catalunya (1809), que en la seva retirada va estar a Reus, Tarragona i Mallorca i que depenia de la Junta Superior, òrgan de govern "patriota" a Catalunya a l'inici de la guerra.
Estrada-Rius també ha explicat la pèrdua de patrimoni artístic derivada de la guerra. "Davant la dificultat de l'arribada d'or i plata de les colònies, es va optar per la foneria d'importants obres de plateria medieval", subratlla el comissari, qui recorda que entre aquestes pèrdues figura el frontal de l'altar més gran de la catedral de Girona, una obra d'or repujat amb pedreria encastada. A banda del que van confiscar les tropes franceses, molts monestirs, catedrals i esglésies van sacrificar part dels seus tresors lliurant objectes de plata a la Junta Superior.
