Una molècula que desfà el gluten podria ser la primera teràpia contra la celiaquia
El sistema digestiu d'una planta carnívora, "Nepenthes ventrata", ha estat el punt de partida de la creació d'una molècula, anomenada celiacasa, que degrada el gluten en les fases inicials de la digestió.
La recerca, liderada per l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona del Consell Superior d'Investigacions Científiques (IBMB-CSIC), l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) i la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB, obre la porta a avançar cap a un tractament futur per a la celiaquia, una malaltia autoimmunitària relacionada amb el consum de gluten i d'altres prolamines presents en els cereals.
El professor d'investigació de l'IBMB-CSIC, F. Xavier Gomis-Ruth, explica que la celiacasa és un enzim digestiu que és molt eficaç en un PH molt àcid com és l'estómac. Desfà el gluten que s'ingereix abans que arribi a l'intestí i fa un efecte preventiu a una resposta inflamatòria autoimmunitària, pròpia de la malaltia.
Ajudaria les persones intolerants o celíaques a digerir millor.
Un suplement nutricional, no un medicament
La idea inicial és que aquest enzim arribi a ser, en un futur, un complement alimentari per a les persones que segueixen una dieta sense gluten.
Actualment, no hi ha alternatives terapèutiques més enllà d'una dieta lliure d'aquesta proteïna present en cereals com el blat, l'ordi i el sègol.
Francisco J. Pérez Cano, director de l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) de la Universitat de Barcelona, explica que a vegades quan una persona celíaca o amb intolerància al gluten va a un restaurant pot ingerir traces de gluten sense saber-ho.
L'enzim celiacasa està pensat perquè sigui l'acompanyament a una dieta sense gluten i contrarestar els efectes d'una possible ingesta accidental.
La celiacasa fa un efecte preventiu i donaria seguretat.
Ratolins sense efectes adversos
Els assajos preclínics s'han fet amb un simulador del sistema digestiu i amb models de ratolins celíacs i s'ha vist que amb l'enzim eren capaços de degradar el gluten pràcticament del tot i ho feien a l'estómac. De manera que les proteïnes que podien ser perilloses mai podien arribar als intestins i provocar un efecte advers.
Segons Pérez Cano, els ratolins tot i rebre gluten i ser sensibles, eren capaços d'evitar l'aparició dels típics biomarcadors de la malaltia com és l'alteració de la microbiota.
Acabada la fase preclínica, ara s'ha de comprovar si l'eficàcia que s'ha vist en els ratolins també es dona en humans a través d'assajos clínics.
L'equip està fent els primers passos per crear una spin-off i aconseguir portar el desenvolupament fins a etapes més avançades. Si la molècula supera les proves de seguretat i acaba funcionant també en persones, podria arribar al mercat en un parell o tres d'anys.
