Von der Leyen proposa un Consell de Seguretat europeu amb el Canadà, el Regne Unit, Noruega i Ucraïna
Els punts clau
- En el discurs de la Unió, ha fet una crida a defensar-se de les noves amenaces i els episodis de guerra híbrida.
- Sobre immigració, ha anunciat un nou reglament europeu per flexibilitzar les normes d'immigració quan hi hagi crisis com la de Ceuta.
- A banda, aposta per alentir el desenvolupament dels models d'IA més complexos però seguir invertint en models propis europeus.
- Pel que fa a les xarxes socials, vol que cap menor de 13 anys pugui tenir xarxes socials a la Unió Europea i que els de 13 a 15 anys només puguin tenir comptes creats i supervisats pels pares.
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
La seguretat, les migracions, les xarxes socials i la intel·ligència artificial han centrat el discurs sobre l'estat de la Unió Europea que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ha fet aquest dimecres a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg.
Entre els anuncis, Von der Leyen ha proposat impulsar un nou Consell de Seguretat europeu, que inclogui, a banda dels líders de la UE, als del Canadà, el Regne Unit, Noruega i Ucraïna per fer front a amenaces com la russa.
A més, ha plantejat prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 13 anys i que els de 13 a 15 anys només puguin tenir comptes creats i supervisats pels pares amb limitacions temporals.
La presidenta també ha fet una crida a no ignorar les veus que avisen sobre els riscos del desenvolupament d'alguns models d'intel·ligència artificial i ha defensat una regulació per "incidir a nivell global en els desafiaments de la IA".
Durant el seu discurs, a més, Von der Leyen ha obert la porta a fer del Canadà el primer membre associat de la Unió Europea per treballar "a favor de la resiliència i les nostres democràcies". El primer ministre canadenc, Mark Carney, ha seguit la sessió des d'Estrasburg.
Ho ha fet en una Eurocambra que cada cop li és més hostil. Von der Leyen s'ha enfrontat a quatre mocions de censura des que va començar, l'estiu del 2024, la seva segona legislatura al capdavant de l'executiu comunitari.
La resposta a les amenaces de Rússia
La presidenta de la Comissió Europea ha defensat una "nova estratègia europea de seguretat" per donar resposta a les amenaces híbrides de Rússia que "cada cop son menys híbrides i menys amenaces".
Segons ha explicat, la creació d'aquest nou Consell de Seguretat europeu amb presència de països de fora de la UE és "urgent" davant "la naturalesa i la magnitud dels riscos que hi ha en joc".
"Ha arribat el moment que Europa compti amb el seu propi 'article 4'", ha dit Von der Leyen, en al·lusió al punt del tractat fundacional de l'OTAN que permet als estats membres fer consultes quan la seva seguretat es veu amenaçada.
Segons la presidenta, es tractaria d'un "protocol de seguretat d'emergència" que, si és activat per un estat membre, els altres es reuniran per "coordinar una resposta europea, dissuadir una major escalada i mitigar-ne l'impacte".
Necessitem urgentment un consens sobre com respondre a determinats incidents.
Pel que fa a la guerra a Ucraïna, Von der Leyen ha dit que Europa seguirà donant "escalf" al país amb ajuda humanitària i més defenses aèries. I ha anunciat un enduriment de les sancions contra Rússia: "la pressió ha de seguir creixent".
"Flexibilitat" en la gestió migratòria
Ursula Von der Leyen també ha anunciat un nou reglament europeu que servirà per flexibilitzar les normes d'immigració quan hi hagi crisis com la de Ceuta, és a dir, quan les autoritats detectin que hi ha fluxos migratoris orquestrats o que també s'utilitzin com a arma contra els països de la Unió Europea.
En aquest sentit, ha culpat les màfies de l'entrada massiva de migrants a Ceuta i ha enviat un missatge de suport a la ciutat autònoma: "La frontera de Ceuta és una frontera europea. Perquè Ceuta és Espanya. Ceuta és Europa".
La presidenta de l'executiu comunitari ha dit que aquest nou reglament de resposta a l'emergència només s'activarà sota criteris definits de manera estricta, sense concretar més ni explicar quan es presentarà de forma oficial.
Segons Von der Leyen, el Pacte Europeu de Migració i Asil funciona i perquè s'han reduït un 55% les entrades il·legals respecte de fa dos anys, però ha admès que "els fets d'aquest estiu" demostren que les eines de la UE han d'evolucionar, "especialment en situacions d'emergència".
Som nosaltres, els europeus, qui decideix qui entra a la Unió i en quines circumstàncies. I no els contrabandistes ni els traficants.
Brussel·les ja ha compromès 115 milions d'euros d'ajudes i l'enviament de personal tècnic. Aquest dimarts, el comissari europeu de l'Interior ha demanat la "deportació ràpida" dels migrants que van entrar de manera irregular a la ciutat espanyola i que no tinguin dret a l'asil.
Tot això, en un context de tensió el govern espanyol i altres executius europeus, com el d'Itàlia o el de Dinamarca, que retreuen a Pedro Sánchez la seva política migratòria i el procés de regularització extraordinària.
Restringir l'accés dels menors a les xarxes socials
La mesura estrella de Von der Leyen per restringir l'accés dels menors a les xarxes socials preveu el veto total als menors de 13 anys i limitar els comptes als adolescents d'entre 13 i 15 anys a perfils creats i supervisats pels pares i amb restriccions temporals d'una hora al dia.
A partir dels 15 anys i fins als 18, la presidenta de la Comissió ha dit que el disseny segur serà obligatori per part de les grans plataformes.
"No hem d'acceptar les característiques addictives dels dispositius i que els nens i nenes siguin cridats a continguts cada cop més extrems", ha denunciat Von der Leyen.
La normativa, que la Comissió Europea presentarà formalment aquest dijous, convertirà en obligació legal verificable un límit d'edat que ara les plataformes no estan obligades a comprovar i que els menors poden saltar-se fàcilment.
Europa té poder d'actuació, som nosaltres qui posem les normes i no les grans tecnològiques.
La decisió s'ha anat cuinant a foc lent, a mesura que un grapat d'estats europeus, com és el cas d'Espanya, han anat anunciant pel seu compte regulacions en aquest sentit, però fixant edats diferents.
Ara, Von der Leyen aspira a posar ordre i oferir un terreny de joc comú arreu dels vint-i-set, tenint en compte que la Comissió Europea ha desenvolupat una aplicació pròpia que permetrà verificar l'edat dels usuaris de les aplicacions per garantir el compliment d'aquestes restriccions.
Els riscos de la intel·ligència artificial
El discurs de Von der Leyen no ha estat immune al debat mundial sobre la intel·ligència artificial, en què cada cop més veus demanen frenar el desenvolupament d'aquesta tecnologia per evitar prendre'n el control.
"Hem d'anar més a poc a poc", ha dit la presidenta de la Comissió Europea fent-se seu el que diuen les persones que hi treballen al més alt nivell. Per això, ha defensat una regulació europea sobre "els riscos de la IA".
Limitar els riscos de la IA permetrà maximitzar el seu potencial.
Alhora, però, Von der Leyen ha defensat que cal continuar invertint en computació europea per tenir models propis d'intel·ligència artificial.
Fixant-se en l'aplicació que la IA pot tenir en la salut, la presidenta de la CE ha dit que la intel·ligència artificial "s'ha de posar al servei dels humans, no substituir-los", descartant que es pugui rellevar un metge per un robot.
"Volem que la IA tingui una intervenció humana associada, heus aquí l'enfocament europeu", ha afegit.
La Comissió Europea ja ha avisat que qualsevol empresa que empri la IA al mercat comunitari serà responsable de garantir la seguretat dels seus usuaris.
El discurs de Von der Leyen pot servir per aclarir la postura del govern comunitari davant un tema que també genera debat en el si de les institucions europees.
Sense anar més lluny, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha reclamat invertir més en IA, i especialment en models europeus propis d'IA, malgrat les alertes emeses pels experts i per la mateixa indústria.
Lagarde tem que si Europa es queda enrere, corri el risc de dependre dels Estats Units i la Xina en una tecnologia essencial que, a parer seu, "d'aquí uns anys servirà per controlar els trens, vigilar els pacients als hospitals o liquidar els pagaments dels bancs".
Les relacions amb la Xina
Precisament, de la desigualtat comercial entre la Unió Europea i la Xina també n'ha parlat Von der Leyen durant el seu discurs. Ha anunciat que farà servir "totes les eines" al seu abast per reequilibrar un dèficit comercial de 1.000 milions d'euros al dia que "ha arribat a un punt crític".
Fa temps que els dirigents de la Comissió Europea denuncien, amb la boca més gran o més petita, la competència deslleial de molts productes xinesos que es venen a la UE per sota del preu de mercat.
Enguany, per exemple, ha entrat en vigor una nova taxa de tres euros que pretén gravar les compres de paquets petits a les plataformes xineses Temu o Shein.
Però a Brussel·les s'han encès totes les alarmes davant l'arribada massiva al mercat comunitari de cotxes xinesos a baix cost, coincidint en un moment de crisi per al sector europeu de l'automòbil, tot un pilar econòmic de la UE.
A l'estiu, la Comissió Europea i la Xina es van donar fins a l'octubre d'aquest 2026 per negociar una nova relació més simètrica entre les dues potències.
"Aquest diàleg ha de donar resultats", ha dit Von der Leyen, que ha subratllat la necessitat que la UE redueixi la dependència que té de la Xina en el 80% de les matèries primeres i en el 90% de les anomenades terres rares.
En aquest sentit, ha anunciat la creació d'una corporació europea de matèries primeres fonamentals que ajudi el bloc comunitari a obtenir i emmagatzemar les matèries que necessita per produir cotxes elèctrics, xips o material de defensa.
Incendis i política exterior
Una altra crisi de l'estiu, com són els incendis i les onades de calor que han afectat Europa, també han tingut cabuda en el discurs de Von der Leyen.
"L'impacte del canvi climàtic és francament devastador", ha dit la presidenta comunitària, que ha anunciat la presentació d'un marc per identificar els 100 territoris més vulnerables de la UE a la crisi climàtica, així com un pla europeu contra onades de calor.
En política exterior, Ursula von der Leyen ha lamentat la divisió dels vint-i-set a l'hora de prendre mesures per la situació a Gaza i Cisjordània. "Resulta dolorós per molts europeus que no s'hagi donat una resposta unificada", ha dit.
Tot i això, segons la presidenta de la CE, Europa lidera el suport als palestins i ha donat "més ajuda que ningú".
En el discurs de l'estat de la Unió de l'any passat, pressionada pel bany de sang a Gaza, Von der Leyen va moure fitxa i va proposar de suspendre parcialment l'acord d'associació entre la UE i Israel.
És un anunci que encara no s'ha pogut complir, perquè cal l'aval dels estats membres. I, ara per ara, els governs europeus continuen sense arribar a cap consens.
Una Eurocambra més empantanegada
Totes aquestes propostes s'hauran de debatre en una eurocambra en què les formacions euroescèptiques ja representen pel cap baix un de cada quatre escons del Parlament Europeu, i lluny queden les còmodes majories absolutes que conservadors i socialdemòcrates havien acumulat dècades enrere a l'hemicicle.
Ara, per aprovar una llei, la Comissió Europea ha de jugar a la geometria variable: convèncer verds i liberals alhora perquè hi votin a favor, o bé seduir l'extrema dreta.
És una fórmula, la de comptar amb l'extrema dreta, que Von der Leyen ja ha utilitzat per aprovar lleis que simplificaven la normativa climàtica i que endurien la política migratòria, trencant així un tabú a Brussel·les.
