Els lefebvrians ordenen 4 bisbes sense permís del papa: qui són i per què tornen a tensionar l'Església

La congregació catòlica fonamentalista dels lefebvrians, coneguda com la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X, ha ordenat aquest dimecres a Suïssa quatre bisbes sense l'autorització del papa Lleó XIV, que els havia demanat aturar-ho.

L'ordenació s'ha fet en una cerimònia en llatí i a l'aire lliure a la ciutat d'Écône, on hi ha la seu principal. Hi han assistit unes 15.000 persones, entre fidels i curiosos, i s'ha retransmès per les xarxes socials en diversos idiomes.

Des del Vaticà es considera un cisma que els pot comportar l'excomunió de l'Església catòlica, perquè han fet cas omís de la petició del papa. Dilluns, Lleó XIV els va adreçar un missatge contundent:

"Els exhorto a considerar atentament el bé espiritual dels fidels, ja que l'acte cismàtic que cometrien els privaria de la recepció lícita i, en alguns casos, fins i tot vàlida, dels sagraments que estimen i busquen per a la seva santificació", continuava el pontífex.

Des de la congregació, alguns dirigents com el superior Davide Pagliarini i altres fidels assistents a l'acte han manifestat decepció per l'actitud del papa.

En l'homilia, Pagliarini ha dit que pagaran qualsevol preu per servir a l'Església: "ens consideren rebels, però volem servir a l'Església, com una mare en dificultat que pateix, a vegades traicionada".

A la cerimònia han estat consagrats el suís Pascal Schreiber, el nord-americà Michael Goldade i els francesos Michel Poinsinet de Sivry i Marc Hanappier. Es preveu que tots siguin excomunicats pel Vaticà immediatament.

Tensió amb el Vaticà

Aquesta congregació, fundada el 1970 pel bisbe francès Marcel Lefebvre, té mig milió de seguidors a tot el món i uns 700 sacerdots. Estan en contra d'alguns preceptes del Concili Vaticà II (1962-1965) i ja han tensionat més d'una vegada el Vaticà.

Marcel Lefebvre, que va morir el 1991, va promoure litúrgies ultraconservadores. Per exemple, es postulen contra l'ecumenisme i totes les cerimònies de la congregació són en llatí.

A finals dels 80 van nomenar sacerdots i bisbes sense el permís de la Santa Seu. Això ja va provocar un cisma i l'aleshores papa Joan Pau II els va excomunicar.

Més tard, Benet XVI els va aixecar l'excomunicació. I el papa Francesc va introduir restriccions més severes.

Però els lefebvrians han continuat estenent la seva branca del catolicisme, propera a la ultradreta, en 77 països diferents.

A Barcelona es congreguen a la capella de Nostra Senyora de la Mercè, al barri de Sants, autogestionada i independent de l'arquebisbat.