La inflació creixent i el preu de l'habitatge dilueixen l'increment salarial pactat en els convenis
Revisar el conveni per aplicar els increments salarials pactats o acordar-los de nou ha estat difícil aquest any. Algunes negociacions han trigat mesos a concretar-se i altres continuen obertes, fet que genera un conflicte entre empreses i treballadors que podria escalar a la tardor si la situació geopolítica continua generant inflació.
Fins al juny, els treballadors que han notat l'efecte d'una revisió o de l'acord d'un nou conveni han vist que de mitjana el seu sou ha pujat encara no un 3 % en el cas de Catalunya (2,95) i poc més del 3% (3,1%) quan parlem del que ha passat en el conjunt d'Espanya.
Són increments per sota de la inflació, que al juny va quedar fixada en el 3,2 % tant a Catalunya com a Espanya. I quan es mira el detall de l'estadística del Ministeri de Treball, es constata que dels que ja tenen la pujada de sou fixada per a aquest any, només el 30 % supera aquest 3 %. Per tant, una gran part queda per sota, la majoria entre els 2,5 i el 3%.
És a dir, si durant el 2025 els salaris havien pujat per sobre la inflació i s'havia recuperat una part del poder adquisitiu perdut en els anys que la inflació es va desbocar, aquest any les dades conegudes fins ara fan pensar que no serà així.
Els nous convenis, amb més increment
El fet és que dels convenis acordats abans del gener tenien com a referència un IPC més baix. Al febrer, quan els preus van començar a tensionar-se pel conflicte de l'Orient Mitjà, els negociadors de conveni per la part sindical ja van començar a aconseguir augmentar els salaris al voltant del 3 %, que és on es troba ara la mitjana.
D'aquests nous convenis tancats entre gener i juny n'hi ha molts que són d'empresa i contemplen pujades de sou moderades que queden per sota la inflació. Només els acords de sector (els que serveixen de base per a totes les empreses d'aquella activitat) han fet pujar la mitjana i ja apunten cap al 4 % i serien els que, ara per ara, mantindrien el poder adquisitiu de les plantilles.
Però de moment, les incerteses de l'economia mundial continuen i els sindicats preveuen que a la tardor hauran d'activar el conflicte per intentar que els empresaris s'avinguin a millorar els sous per no perdre poder adquisitiu.
Sense referències per negociar
Els sindicats estan preocupats perquè molts dels convenis que consideren estratègics i importants estan parats o amb moltes dificultats per tancar-los.
Altres anys, la patronal CEOE i els sindicats majoritaris UGT i CCOO pactaven una guia genèrica amb forquilles àmplies d'increments salarials i altres aspectes per facilitar la negociació dels convenis.
Però aquest any ni empresaris ni sindicats s'han assegut formalment a parlar-ne. Alguns experts, com el president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Ciriaco Hidalgo, creuen que sempre és bo tenir un acord de referència, sigui a l'Estat, sigui a Catalunya: "Això dona seguretat a les parts i dona confiança a l'economia i, en definitiva, pot ajudar a millorar la qualitat del treball. També la competitivitat de l'economia."
Per tant, és necessari tenir un acord de referència. La conflictivitat no és bona.
De moment, CCOO i UGT ja es preparen per al que aquestes organitzacions sovint bategen com a "tardor calenta". Al gener la seva proposta era aconseguir un augment de sous del 12% en tres anys i un 9 % més per als treballadors amb sous més baixos.
L'habitatge, factor de tensió salarial
Els actuals preus de compra dels habitatges requereixen sacrificar una bona part del sou durant uns 19 anys, tal com s'apunta a la memòria econòmica del CTESC. El lloguer, que de mitjana se situa en els 850 euros, comporta també un gran esforç per a la majoria dels treballadors.
Pel president del CTSEC, l'habitatge és un factor clau que sovint es menja les pujades salarials.
Dificilment una millora de les condicions de treball pot compensar aquest forat negre que ho devora tot.
I afegeix que calen mesures: "Tot el que siguin polítiques econòmiques que puguin contribuir en la millora de les condicions de treball són factors molt determinants a l'hora de la negociació".
Aquesta mateixa setmana, un estudi de la patronal PIMEC alertava que la situació de l'habitatge exerceix una clara pressió sobre els sous i que la situació és especialment complicada a l'hora de cobrir vacants de tècnics qualificats amb sous inferiors als 35.000 euros.
