"No podia creure que un company em donés un ronyó": les històries darrere d'un trasplantament renal
Els trasplantaments de ronyó han canviat la vida de milers de persones a Catalunya. La Fundació Puigvert de Barcelona, un centre de referència en nefrologia i cirurgia, ha arribat als 3.000 trasplantaments renals en la seva història. Una fita mèdica que posa en relleu l'evolució de la cirurgia, dels tractaments i també de la donació d'òrgans.
Darrere aquest número hi ha històries de vida que es trenquen i es recomponen. Persones que han passat per la diàlisi i la fatiga extrema i que avui expliquen com el trasplantament els ha retornat la normalitat.
El testimoni de l'Àngel Ferreny, el trasplantat 3.000
El cas de l'Àngel Ferreny, de Balaguer, il·lustra aquest canvi vital. El seu trasplantament va arribar a través de la seva dona, que ha estat la donant viva número 150, després d'un intent inicial amb la seva germana que no va ser possible per incompatibilitat mèdica.
Després d'anys amb problemes renals, assegura que l'operació li ha transformat la vida, i explica que abans sempre es cansava molt i anava forçat fent el mínim esforç:
Pujava quatre escales i ja bufava, estava cansat sempre. I ara la veritat és que vaig a caminar, a córrer, i faig una vida completament normal.
Més pacients, més edat, més opcions
La doctora Carme Facundo, nefròloga i responsable de la Unitat de Trasplantament Renal de la Fundació Puigvert, destaca que l'evolució s'ha notat en l'acceleració dels últims anys en la recerca sobre immunologia i la millora de resultats.
I afegeix que el gran canvi de paradigma ha estat aprendre que "el trasplantament és la millor opció per a tot pacient que està en insuficiència renal crònica".
El gran repte: la falta d'òrgans
Tot i els avenços mèdics i quirúrgics, la falta d'òrgans continua sent el principal repte del trasplantament renal. Facundo admet que la necessitat de ronyons supera encara la disponibilitat de donants i recorda que el perfil dels donants ha canviat molt durant les últimes dècades. "És una sort que no tinguem aquells donants joves que morien d'accident de moto o de cotxe perquè no portaven cinturó o casc", explica.
Davant aquesta situació, els hospitals han reforçat la donació en vida com una alternativa clau per mantenir l'activitat trasplantadora. Segons la doctora Facundo, "un percentatge molt important dels nostres trasplantaments venen de donants vius", especialment de familiars, parelles o persones properes als receptors. Un model que, assegura, ha permès continuar oferint trasplantaments a pacients que fa uns anys difícilment haurien pogut accedir a aquesta opció.
Rebre un ronyó d'un company de feina
Xavier Caballero de León, de Badalona, va rebre fa tres anys un trasplantament de ronyó gràcies a la donació del seu company de feina, Ramon Muñoz.
Treballen junts en un concessionari i recorda que va viure tot el procés amb incredulitat, després de conviure durant temps amb una malaltia que defineix com a "silenciosa". "Anava notant els símptomes, però no et fas a la idea", explica.
I quan va compartir la seva situació a la feina, el seu company es va oferir a ajudar-lo: "Vaig parlar amb un company de feina, li vaig explicar la meva situació i em va dir que estava disposat a ajudar-me."
Recordo que a mig camí de les proves prèvies jo encara no em podia creure que allò estigués passant.
El Xavier assegura que va ser en Ramon qui va assumir amb més claredat tot el procés mèdic. "Jo anava a rebuf i vaig agrair-l'hi per a tota la vida", explica.
Tres anys després de la intervenció, assegura que ha recuperat completament la normalitat. "Faig una vida en l'àmbit personal i laboral normal", explica.
Quatre dècades després del primer trasplantament renal a la Fundació Puigvert, els especialistes remarquen que, malgrat l'evolució de la tecnologia, de la cirurgia i dels tractaments immunosupressors, l'objectiu continua sent oferir més oportunitats de vida als pacients amb les màximes garanties mèdiques possibles.
