Imatge d'arxiu de Mariano Rajoy i François Hollande quan es van reunir a l'Elisi.
Imatge d'arxiu de Mariano Rajoy i François Hollande quan es van reunir a l'Elisi.

Rajoy descarta acudir al fons de rescat per sanejar la banca i demana que Europa relaxi el deute

François Hollande i Mariano Rajoy han contrastat posicions abans de la cimera informal europea sobre el creixement. Hollande vol impulsar un gir en la política econòmica europea per orientar-la cap al creixement i suavitzar les exigències d'austeritat de la cancellera Angela Merkel. Mariano Rajoy ha defensat les polítiques de control de dèficit i ha coincidit amb Hollande que s'han d'acompanyar amb reformes per al creixement. També ha assegurat que Espanya no té cap interès ni cap intenció d'acudir al fons europeu per sanejar la banca. Rajoy ha destacat la necessitat de sostenir el deute i d'aconseguir finançament entre les prioritats d'Espanya per a la cimera. Els dos dirigents s'han reunit a l'Elisi abans d'anar a Brussel·les en el mateix TGV, encara que en vagons diferents.
Redacció
4 min
Malgrat que no es preveu arribar a acords concrets, la cimera té diferències importants respecte a anteriors trobades. En primer lloc, per una absència, la de Nicolas Sarkozy, i per la presència de l'home que l'ha rellevat a la presidència francesa, el socialista François Hollande. En segon lloc, pel daltabaix del sistema financer espanyol, amb la crisi de Bankia i l'aflorament de dèficit ocult en autonomies del PP, com la de Madrid.

Abans de la cimera, Rajoy ha fet escala a París, on s'ha trobat amb Hollande, l'home que ha posat en "standby" l'eix francoalemany i que és més partidari de polítiques de creixement. El president francès també és favorable a l'ús del fons de rescat europeu per la recapitalització dels bancs espanyols, una mesura que Rajoy rebutja, tot i que és partidari que es combinin polítiques d'austeritat amb les de creixement.

I és que els problemes de la banca no semblen preocupar essencialment el president espanyol, que ha dit, després d'entrevistar-se amb el president francès, François Hollande, que el sanejament de la banca espanyola és un repte que no necessitarà l'ajuda europea. En aquest sentit, Rajoy ha deixat clar que no pensa acudir al fons de rescat europeu. Malgrat això, no ha tancat la porta a poder-ho fer més endavant, després de l'examen dels auditors, per aconseguir alguna "quantitat no gaire important".

En canvi, el president espanyol té una altra prioritat i en aquest sentit ha traslladat a Hollande la seva petició perquè el Banc Central Europeu compri deute als països sotmesos a atacs especulatius, com Espanya, on la desconfiança dels mercats va disparar la prima de risc la setmana passada fins a màxims històrics. Segons fonts diplomàtiques, Rajoy podria tenir el suport d'Europa.

Mariano Rajoy -que, a més a més, aquest dimarts va saber les previsions de l'OCDE, que pronostiquen dos anys més de recessió de l'economia espanyola- va a la cimera amb la premissa que el més urgent és que la Unió Europea garanteixi l'estabilitat financera de la zona euro i solucionar els problemes de liquiditat i de dèficit públic. A més, també vol incidir que els líders europeus expressin la seva "voluntat decidida" de defensar l'euro.

Rajoy i Hollande han aprovat les mesures de contenció aplicades fins ara però també són conscients que les polítiques de creixement són indispensables. Així, el president francès s'ha compromès a buscar una entesa amb els líders europeus en un pacte de creixement a més del que ja existeix en matèria pressupostària, així com per proporcionar més liquiditat als mercats.

En l'agenda de la trobada, el debat de les polítiques de cada país, un informe de la Comissió Europea sobre els programes d'estabilitat, la carta dels 11 que va subscriure l'estat espanyol a favor de les reformes estructurals per al creixement econòmic o la situació de Grècia.

ABrussel·les, es preveu que Hollande pressionarà Angela Merkel perquè es relaxin els plans d'austeritat i perquè accedeixi a la creació d'eurobons. El comissari d'Economia, Olli Rehn, es va mostrar favorable a una mesura en aquesta línia. Per la seva banda, el comissari europeu de l'Energia, l'alemany Günther Oettinger, ha recomanat a Merkel que no s'enroqui en el seu rebuig radical a l'emissió d'eurobons. Per Oettinger, "és qüestió de temps" i el deute públic continental podria ser el final d'un procés en què abans tots els països han d'haver ratificat el pacte fiscal, basat en una estricta austeritat.

Merkel s'està quedant més sola en el debat sobre els eurobons, que cada cop defensen més països, així com el president de l'Eurogrup i primer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Juncker.

Avui és notícia