Merkel i Hollande discrepen sobre els eurobons en la cimera del creixement
Era l'estrena de Françoise Hollande com a nou president de la República francesa a l'escenari europeu i sembla clar que, malgrat el clima de cordialitat, l'eix francoalemany que s'havia batejat com a "Merkozy" està, si no trencat, com a mínim aparcat. La primera divergència entre el president francès i la cancellera alemanya s'ha fet evident a la cimera de caps d'estat i de govern de la UE sobre el creixement, que s'ha acabat de matinada a Brussel·les. El motiu en són els eurobons, una fórmula perquè tots els països de l'Eurozona paguin el mateix tipus d'interès pel seu deute. Alemanya s'hi oposa frontalment, però ha accedit a obrir una altra via de finançament per a estats amb problemes, com l'espanyol: els bons per a projectes d'infraestructures. La petició de Rajoy perquè el BCE compri deute espanyol no ha trobat suport.
Redacció
3 min
L'esperada cimera sobre el creixement s'ha acabat de matinada i amb una nova cita a finals de juny, on s'hauran de prendre decisions. De moment, s'ha certificat l'abisme que separa Merkel d'Hollande pel que fa als eurobons.
Hollande parlava així de clar: "Jo tinc una altra concepció dels eurobons diferent de la senyora Merkel, per mi no són el resultat final d'un procés d'integració, sinó que poden ser una manera de posar en comú un deute no només passat sinó també futur, per permetre als estats que demanen préstecs a tipus del 6% de poder accedir més fàcilment als mercats."
La cancellera, que no vol ni sentir a parlar de mutualitzar el deute públic, sí que accepta uns altres bons: els bons per a projectes, que buscaran atraure inversions privades per finançar intervencions concretes en l'àmbit de les infraestructures. Una opció, ha dit, per a estats com Espanya: "Hem parlat dels bons per a projectes i he defensat que es facin servir sobretot per a estats que els necessiten de forma urgent com Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia..."
I, parlant d'Espanya, Rajoy -menys preocupat pels debats de futur- ha demanat que el Banc Central Europeu compri bons de manera immediata perquè el país es pugui finançar a preus raonables.
L'únic comunicat de la cimera són una desena de línies sobre Grècia. Es reitera que el país ha de continuar a l'euro però que, això sí, ha de fer els ajustos acordats en el segon rescat. I s'hi afegeix la cirereta que es mobilitzaran fons estructurals europeus pel creixement i la creació de llocs de treball.
Hollande irromp en la doctrina Merkel
Fins ara, a la zona euro, hi havia una única doctrina, la d'Angela Merkel, basada en l'austeritat i el rigor pressupostari, però la irrupció d'Hollande ha trencat aquesta hegemonia.
Hollande parlava així de clar: "Jo tinc una altra concepció dels eurobons diferent de la senyora Merkel, per mi no són el resultat final d'un procés d'integració, sinó que poden ser una manera de posar en comú un deute no només passat sinó també futur, per permetre als estats que demanen préstecs a tipus del 6% de poder accedir més fàcilment als mercats."
La cancellera, que no vol ni sentir a parlar de mutualitzar el deute públic, sí que accepta uns altres bons: els bons per a projectes, que buscaran atraure inversions privades per finançar intervencions concretes en l'àmbit de les infraestructures. Una opció, ha dit, per a estats com Espanya: "Hem parlat dels bons per a projectes i he defensat que es facin servir sobretot per a estats que els necessiten de forma urgent com Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia..."
I, parlant d'Espanya, Rajoy -menys preocupat pels debats de futur- ha demanat que el Banc Central Europeu compri bons de manera immediata perquè el país es pugui finançar a preus raonables.
L'únic comunicat de la cimera són una desena de línies sobre Grècia. Es reitera que el país ha de continuar a l'euro però que, això sí, ha de fer els ajustos acordats en el segon rescat. I s'hi afegeix la cirereta que es mobilitzaran fons estructurals europeus pel creixement i la creació de llocs de treball.
Hollande irromp en la doctrina Merkel
Fins ara, a la zona euro, hi havia una única doctrina, la d'Angela Merkel, basada en l'austeritat i el rigor pressupostari, però la irrupció d'Hollande ha trencat aquesta hegemonia.
Ara, els partidaris de Merkel es limiten als països que mantenen la qualificació de triple A -com Finlàndia o Àustria-.
Els de la perifèria, que fins ara obeïen ordres de Berlín, són a mig camí. Membres com Espanya o Itàlia saben que les propostes d'Hollande els poden ajudar, però tampoc no volen trencar amb la cancellera, com ha evidenciat aquest mateix dimecres Mariano Rajoy.
I institucions com la Comissió o el Parlament Europeu, que volen recuperar protagonisme, també s'alineen amb el front francès.
