1.000 SMS per minut: així actuaven els ciberdelinqüents detinguts a Sabadell
La policia arresta 12 persones i n'identifica 660 més que, suposadament, deixaven els seus comptes per fer de pont entre les víctimes i l'organització criminal
Enviaven fins a 1.000 missatges per minut a una llista de víctimes potencials que apareixien en un programa informàtic. Els deien que el seu compte bancari havia estat bloquejat i els enviaven un enllaç fals per accedir-hi i activar-lo de nou. Si la persona queia a la trampa, s'obria una pantalla que simulava ser la del banc.
Un cop s'hi entraven la clau i la contrasenya, els delinqüents contactaven per telèfon amb la víctima fent-se passar pel gestor de l'entitat, per demanar-li els codis de doble verificació que li arribaven al telèfon.
A partir d'aquí, els estafadors ja tenien via lliure per fer transferències, bizums i per treure diners des d'un caixer.
L'estafa del "fill en problemes"
La policia nacional espanyola va començar una investigació el gener del 2023 després de constatar una allau de denúncies a Sabadell. Ara, dos anys després, ha detingut a la ciutat vallesana 12 persones que formarien part d'aquesta organització criminal que, entre altres ciberestafes, es dedicava a la modalitat del "fill en problemes".
Es tracta d'un engany que suplanta la identitat d'un familiar proper, normalment un fill o filla, que suposadament demana diners als pares de forma urgent des d'un altre telèfon perquè no pot accedir al seu.
🚩Detenidos en #Sabadell (#Barcelona) 12 integrantes de una organización criminal dedicada a las #ciberestafas
Policía Nacional (@policia) January 20, 2025
🔹Enviaban hasta 1.000 #sms por minuto a potenciales víctimas
🔹Defraudaron 1.962.584760
🔹Identificadas 760 víctimas y 660 personas que actuaban como "mulas" pic.twitter.com/JfFoW4WVyP
La investigació policial ha aconseguit identificar 760 persones enganyades, a qui van arribar a robar prop de dos milions d'euros en total.
"Droppers" i "mules"
A part dels arrestats, s'han identificat 660 persones més que haurien fet de "mules", en termes policials. Això vol dir que, la majoria de forma conscient, rebien els diners robats als seus comptes corrents o en d'altres creats únicament per traspassar-los, després, a l'organització.
La majoria no coneixia cap dels ciberdelinqüents. Se'ls considera col·laboradors que es prestaven a fer d'intermediaris a canvi d'una petita compensació econòmica.
Al mateix graó de l'escala criminal hi ha els anomenats "droppers", els encarregats de captar les "mules" a canvi de 50 o 100 euros, o bé per un percentatge petit del que s'aconsegueix robar, un 5 o un 10 %.
Els droopers" acompanyaven les "mules" als caixers per retirar l'efectiu de manera immediata per evitar que les transferències fossin detectades o es bloquegessin els comptes. En alguns casos feien servir la violència.
La policia ha fet 9 registres a domicilis i ha pres declaració a 33 presumptes implicats. Els dotze detinguts, que formarien part de la cúpula de l'organització, han ingressat a la presó per ordre judicial.
- ARXIVAT A:
- Ciberdelicte
