Com detectar l'assetjament escolar i on denunciar-lo

El dos de maig és el Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar. El bullying a l'escola és una xacra que cal eliminar, i per això els centres i l'administració posen recursos per detectar situacions de violència, gestionar-les i aturar-les.

Si bé molts cops és difícil veure la violència que pateixen les víctimes d'assetjament escolar, perquè les accions dels assetjadors van més enllà del pati de l'escola i també arriben a les xarxes socials, per exemple, hi ha maneres de detectar senyals i ubicar quan hi ha un problema.

I sobretot, quan es troba un cas, es pot denunciar i abordar la situació com més aviat millor.

Senyals d'assetjament escolar

Els centres educatius són el principal escenari on es desenvolupen els casos d'assetjament escolar, òbviament. En aquests espais es poden identificar alguns trets que ens poden conduir a detectar casos de bullying.

Per començar, el baix rendiment, l'absentisme o l'abandonament escolar són senyals d'alerta.

També cal tenir en compte canvis sobtats de caràcter, angoixa o inseguretat en l'alumne.

Un altre senyal pot ser el deteriorament o pèrdua d'objectes personals. Molts cops la víctima tendeix a estar sola, aïllada, i no vol explicar què li passa.

Aquests són alguns dels marcadors que es poden adverti a les escoles o instituts.

Així mateix, a casa també es poden trobar avisos d'alerta. Si l'infant canvia els seus hàbits alimentaris i menja o, fins i tot, si dorm malament. Aquests dos fets ens poden fer anar amb compte.

Si l'infant sobtadament demana que l'acompanyin a l'escola, també podria ser un crit d'atenció.

Alhora, per exemple, si la criatura no vol quedar amb ningú, es nega a veure companys de classe fora de l'entorn escolar, potser és que alguna cosa no va bé.

Al mateix temps, quan el nen no expressa sentiments i s'enfada fàcilment, si està irritable o irascible, pot ser un punt d'alerta.
 

On demanar ajuda?

Quan trobem una situació d'assetjament escolar o si necessitem assessorament sobre com actuar en aquests casos, existeix la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situacions de Violència (USAV).

La USAV és una plataforma anònima formada per diferents professionals que recullen informació sobre casos de violència escolar i gestionen la manera de resoldre'ls, seguint els protocols establerts.

Està format per un equip multidisciplinari i compten amb psicòlegs, pedagogs, juristes i educadors socials, entre d'altres.

Aquests professionals volen ajudar els alumnes a identificar situacions de violència als centres educatius i saber com actuar.

Els alumnes afectats reben atenció psicològica al centre i la USAV actua de manera conjunta amb la direcció del centre per solucionar la situació.

La USAV atén tota mena de casos de violència cap a infants i adolescents, des de casos d'assetjament, violència de gènere, LGTBI-fòbia o casos de difusió de vídeos de contingut sexual sense consentiment.

"Les escoles no poden ser jutge i part"

La presidenta de l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar, Meritxell Plana, sosté que les escoles no poden ser "jutge i part" i reclama una figura externa per dirimir si un cas correspon a assetjament escolar o no. 

En una entrevista a "Els matins" de TV3, Plana ha dit que més enllà de posar recursos en la detecció cal treballar la prevenció perquè cap infant pateixi assetjament escolar. 

Pel que fa als 1.333 possibles casos que s'han detectat aquest curs 2024-2025, considera que "estan lluny del que en realitat és" perquè creu que les escoles "tendeixen a minimitzar els casos i la gravetat". 

Plana ha demanat també posar el focus en els agressors per no revictimitzar les víctimes. "En el 90% dels casos, la víctima marxa de l'escola i l'agressor es queda i ningú se'n cuida", ha lamentat, i per això creu que falten programes de restauració de la convivència. 

En una entrevista al canal 3/24, el president de la plataforma PDA Bullying, Ramiro Ortegón, ha dit que més enllà de l'escola, cal implicar la comunitat i altres entorns com el lleure i l'esport: "és un fenomen social que s'ha d'abordar des del conjunt de la societat". 

Ortegón ha valorat que els protocols han millorat la resposta als casos, però ha demanat tenir equips específics als centres escolars per fer "un bon acompanyament". En aquest sentit, ha lamentat que la rotació de professorat i direccions sovint ho fa difícil.
 

Quina és la via de contacte?

La USAV inicia la seva atenció mitjançant el telèfon 900 923 098 i el correu electrònic usav.educacio@gencat.cat i acull totes les verbalitzacions que visqui o hagi viscut l'alumnat, tant dins com fora del centre educatiu.

Així mateix, s'inicia tot el circuit i es contacta amb el centre educatiu per acompanyar-lo en l'abordatge d'aquesta violència a través de l'activació dels protocols corresponents.