Com trobar l'equilibri amb les pantalles: de defensar el mòbil a l'aula a l'autocrítica de Suècia

L'ús de les eines digitals a les aules està en ple debat i el Departament d'Educació ha proposat prohibir el mòbil a l'ESO i reduir al mínim totes les pantalles a l'educació infantil el curs vinent.

És el que estudiaran un grup d'experts que ja estan treballant en una guia per als centres i una altra per a famílies, que haurien d'estar enllestides al setembre. 

Les escoles i els instituts que estan habituats a treballar amb aquests dispositius creuen que, arribats a aquest punt, fer passos enrere és poc realista i, fins i tot, contraproduent. Aposten, en canvi, per educar en l'ús responsable i recorden que, sense la complicitat de tota la societat, l'escola no ho pot fer sola.

Domini de l'ordinador des de la primària

A l'Escola Rocafonda de Mataró, l'ordinador és una eina més des de tercer de primària. Els alumnes l'utilitzen per buscar informació, fer treballs i compartir-los amb el professorat.

"Ho fan a través d'un correu electrònic, que és del domini de l'escola, amb el qual només poden fer servir un seguit d'eines que nosaltres els hem permès", explica Roser Majó Ayguavives, directora del centre. Els estudiants tenen accés, per exemple, a aplicacions com Canva o a les eines de Google, però no poden entrar a Youtube ni xatejar entre ells. 

Les pantalles no substitueixen, en cap cas, el paper. En un projecte de medi ambient en què estan treballant, els estudiants combinen activitats a mà, com la redacció d'un decàleg de mesures per cuidar el planeta, amb activitats amb l'ordinador, com un cartell per fer una crida a l'acció. 

"Tot el que fem amb les pantalles té un sentit pedagògic que està relacionat amb el projecte en què estem treballant", afirma Majó Ayguavives. "Són usos molt pràctics que en qualsevol moment podran necessitar al seu dia a dia", afegeix.

Educació "desendollada" fins als cinc anys

Els dispositius digitals no estan generalitzats a l'educació infantil, on es treballa, sobretot, amb activitats manipulatives i amb el propi cos. Això no vol dir que no s'introdueixin les competències digitals o la robòtica educativa, sinó que es fa de manera "desendollada", és a dir, sense pantalles.

"L'ús de les pantalles no ens és necessari a infantil, perquè volem que tots els aprenentatges siguin molt vivencials. Les pantalles ja vindran, però en aquesta etapa hi ha aspectes més importants a treballar."

Entre els tres i els cinc anys, consideren que la prioritat és el domini de la lectoescriptura i el coneixement de les lletres, abans que es comencin a familiaritzar amb el teclat a l'ordinador, a partir de la primària.

El cas de Suècia: "Ens hem precipitat amb la digitalització"

L'equilibri entre el domini de les competències digitals i fer un ús responsable de les pantalles també és un debat obert a altres països. 

Suècia ha estat un dels primers a replantejar el seu pla digital a les escoles. En resposta a TV3, el Ministeri d'Educació i Recerca suec reconeix que "la digitalització del sistema educatiu i l'ús de dispositius digitals a l'aula s'ha adoptat massa ràpid, especialment en els primers anys d'escolarització". 

En aquest sentit, insisteixen en "la importància que les habilitats bàsiques vinculades a la lectura, l'escriptura i les matemàtiques es dominin a mà abans d'utilitzar eines digitals amb aquest propòsit". 

El govern suec ha encarregat a l'Agència Nacional d'Educació que apliqui mesures per "minimitzar l'ús de les eines digitals a l'escola bressol i l'educació infantil".

Formen part de la nova Estratègia Nacional de Digitalització del Sistema Escolar, que es desplegarà fins al 2027 i substitueix la que va aprovar el govern anterior. També han incrementat la partida pressupostària per comprar llibres de text i de lectura, i per enfortir les biblioteques escolars. 

Contraris a prohibir el mòbil a la secundària

A l'Institut Escola Feixes de Terrassa, fa anys que les tecnologies formen part del dia a dia del centre. Disposen de pantalles d'aula, un ordinador per a cada alumne, tauletes, impressores 3D i maletes audiovisuals. 

Els alumnes que porten el mòbil el poden fer servir, sota el control del professorat, per a usos concrets. Per exemple, a l'optativa de Ràdio, l'utilitzen per assajar i calcular la durada del programa que estan preparant, o per compartir-se arxius de manera més àgil, mentre amb l'ordinador ultimen els detalls del guió i acaben d'editar els talls de veu que han gravat.

"Sempre que justifiquin per què faran servir el mòbil, els deixem utilitzar-lo", diu Pau Aguilera, professor de la matèria. "És una eina que està plenament integrada en la societat i en la vida dels alumnes", remarca.

Per això, no comparteixen la posició d'Educació de prohibir els mòbils a la secundària. Ara mateix estan prohibits a infantil i a primària, i restringits a la secundària, on només se'n permet l'ús pedagògic. "És anar a contracorrent", conclou Maribel Tarrés, directora del centre.

"El mòbil no és una eina pròpia del centre educatiu, però ens sembla que si tenen aquest recurs, l'hem de fer servir."

La seva proposta consisteix a ensenyar l'alumnat a fer-ne el consum responsable i a prevenir conductes de risc. Els formen, per exemple, per identificar i combatre els perills que es poden trobar a les xarxes, i organitzen xerrades sobre comportaments de risc, usurpacions d'identitat i dubtes legals que els poden sorgir. 

"Si no ho fem, no saben què està bé i què no està bé. No saben si penjar una foto d'algú és legal o no, els parla algú i es creuen que és un nen de 14 anys com ells, perquè mai s'han plantejat que pugui ser un home de 50."

La complicitat de les famílies, imprescindible

Tarrés lamenta que "s'hagi traspassat als centres educatius tota la responsabilitat" de gestionar el bon ús de les tecnologies per part de l'alumnat.

Per aconseguir-ho, subratlla, és indispensable comptar amb  més conscienciació de tota la societat i, especialment, amb el favor de les famílies, que són les que decideixen si els compren un mòbil i a quina edat. 

"Les famílies han de ser les nostres aliades. Haurien de saber quins usos fan servir els seus fills i filles del mòbil i estar pendents dels controls parentals."

"Als centres educatius fem el que podem", diu Tarrés. Però recorda que "només tenim els alumnes unes hores al dia, i si incidim només en la prohibició, potser acabarem provocant-ne l'abús fora de les aules".

Tot i que a l'educació infantil les pantalles tenen una presència molt minoritària, els docents sí que en noten els efectes quan els infants les fan servir a casa. "Hem detectat moltes dificultats de parla, però sobretot, efectes negatius en la concentració i l'atenció", explica Majó Ayguavives.

"Necessiten molts estímuls de manera constant, ràpidament es distreuen i tenen un llenguatge més empobrit perquè reprodueixen els diàlegs dels vídeos que consumeixen."

Crítiques als canvis de rumb en les polítiques educatives

Cada escola i institut pot adoptar de manera autònoma la seva estratègia digital, dins uns criteris generals, i és aquí on els centres critiquen els canvis de rumb en les polítiques digitals educatives que hi ha hagut per part dels últims governs. 

Des del programa pilot EduCat 1x1 del 2010, que substituïa els llibres en paper per digitals i en què cada alumne disposava d'un ordinador -cofinançat per les famílies- fins a la situació actual, en què s'estan avaluant els efectes de les pantalles i s'insisteix en la importància del treball manual en totes les etapes.

Aquests canvis, asseguren, han impedit definir uns criteris clars sobre quin paper han de tenir les tecnologies en l'aprenentatge, sobre la base de l'evidència. 

"Hi ha hagut una decisió de posar a tots els centres moltes pantalles, però sense una formació prèvia i sense consensuar com es regularan", assegura Majó Ayguavives. 

A l'Escola Rocafonda, per exemple, tenen una pantalla digital a les classes d'infantil 5, proporcionada pel Departament, com la resta d'aparells, però només la fan servir de manera anecdòtica, "per escriure algunes paraules".  

En altres centres, alguns dispositius estan en un calaix, per manca de capacitació del professorat o perquè no acaben d'encaixar en el projecte educatiu. 

Maribel Tarrés, directora de l'Institut Escola Feixes: "Les pantalles existeixen i els hem de treure el profit que ens ofereixen per millorar l'aprenentatge. El que ens interessa és la qualitat de la feina feta, més que la tecnologia que han fet servir, i que també han de dominar."

Roser Majó Ayguavives, directora de l'Escola Rocafonda: "Arribats al punt en què estem, crec que hem d'aturar-nos i fer un debat sobre com podem gestionar aquestes eines. Treure-les, no les podem treure, però sí que les podem gestionar per buscar-ne els beneficis educatius."