El govern espanyol refreda les expectatives sobre un embargament d'armes a Israel

El primer pas per a l'embargament d'armes a Israel aprovat pel Congrés dels Diputats podria ser més complicat d'aplicar del que semblava. Tot just l'endemà, des del mateix govern espanyol n'han refredat les expectatives.

Fonts del Ministeri de Defensa han apuntat que la proposició de llei aprovada a la cambra baixa és una iniciativa més simbòlica que pràctica i que no es podrà aturar l'ús de llicències de tecnologia militar israeliana.

El Ministeri subratlla que una cosa és el text aprovat i una altra la pràctica. Defensa veu difícil complir amb un hipotètic embargament a la compravenda d'armes i material de defensa amb Israel perquè és un país que desenvolupa gran part de la tecnologia de ciberseguretat i intel·ligència artificial.

A més, creu que aquest embargament podria esquivar-se, fins i tot en cas que hi hagi una llei que així ho estableixi. De fet, des del govern espanyol s'indica que Espanya ja practica un embargament "de facto" perquè des del 7 d'octubre del 2023 no compra ni ven armament a Israel. Però les llicències de programes que fa servir la indústria militar són una altra cosa.

"No és tan senzill", apunten aquestes fonts.

En declaracions a mitjans de comunicació, la ministra Margarita Robles ha considerat "positiva" la proposició de llei aprovada al Congrés, tot i reconèixer que "algunes llicències d'alguns programes" pot ser que encara s'estiguin fent servir:

"Nosaltres no comprem armes a Israel. És veritat que pot haver-hi algunes llicències d'alguns programes que es poden estar utilitzant, i que s'utilitzaven en programes molt anteriors al 7 d'octubre."

Robles ha matisat que, entre aquestes llicències, n'hi ha "algunes de molt determinades" i algunes que són "molt antigues, que potser ja no són utilitzables", malgrat apuntar que "no són armes, perquè no tot es pot ficar al mateix sac".

Marlaska admet "desajustaments i errors"

Al Congrés dels Diputats, les relacions amb Israel han centrat la compareixença del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha assegurat que la voluntat del govern espanyol és no comprar armes a Israel. Marlaska, però, ha reconegut que en alguns casos no s'ha complert, i n'ha assumit la responsabilitat:

"Al marge de desajustos o errors puntuals que no m'importa reconèixer i assumir en primera persona, ho hem sabut resoldre."

El ministre de l'Interior ha admès que el contracte de bales per a la Guàrdia Civil amb una empresa d'Israel va "generar un problema" a causa de "desajustos i errors puntuals" en la licitació. Marlaska ha celebrat que es va trobar la "solució" per iniciar el procés de rescissió del contracte, que encara s'està tramitant. En resposta a les crítiques del PP i Vox, ha garantit que no hi haurà desabastiment de bales a les forces de seguretat.

Els socis de l'executiu exigeixen trencar contractes

Els contractes militars amb Israel han centrat bona part de les declaracions d'aquest dimecres al Congrés i els socis del govern espanyol han acusat l'executiu de "mentir" i de ser "col·laboracionista" dels atacs a Palestina.

Esquerra, EH Bildu, Podem i el PNB han exigit la ruptura de tots els contractes pendents o latents amb Israel i un embargament total d'armes per no "finançar un genocidi".

També Sumar, un dels socis del govern espanyol, ha demanat "anul·lar i deixar sense efecte fins a l'últim contracte" de compravenda de material militar amb Israel.