El PP es contradiu amb el català mentre ataca la llengua per aprovar pressupostos

Les contradiccions del Partit Popular amb la llengua catalana fa tibar les costures ideològiques del partit, tant al País Valencià com a les illes Balears. El PP ha necessitat el suport de Vox per aprovar pressupostos arreu i, a canvi, els d'extrema dreta han reclamat atacs al català, uns embats que fan emergir contrarietats en el si del PP.

Si l'Ajuntament d'Alacant aprovava una moció fa poc més d'una setmana per demanar a les Corts Valencianes que la ciutat deixés de ser zona valencianoparlant, amb els vots del PP i Vox, pocs dies després, la Diputació d'Alacant, presidida per Antoni Pérez, batlle de Benidorm, ha aprovat una moció presentada per Compromís, amb una esmena del PP, en la qual rebutja la intenció del consistori alacantí.

La moció, aprovada amb el suport de PP i PSOE, reafirma el compromís de la Diputació amb el valencià com a llengua oficial i històrica, reconeix Alacant com a municipi de predomini valencià i insta la Generalitat a aplicar amb fermesa la llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV), sense fer al·lusions directes a la petició del consistori.

En aquesta escaramussa, el president valencià, Carlos Mazón, ha afirmat que no veu "cap contradicció" entre el PP d'Alacant ciutat i de la Diputació.

Mazón ha tirat pilotes fora i ha desviat l'atenció afirmant que la clau és la llibertat educativa, que permet ara a les famílies escollir la llengua vehicular dels seus fills, gràcies a la nova Llei de Llibertat Educativa aprovada pel PP i Vox. Assegura que això abans no era possible.

El president ha remarcat que la Generalitat ha de ser molt respectuosa amb les decisions dels ajuntaments, i ha reconegut que ara mateix no hi ha cap proposta formal sobre la taula per modificar el predomini lingüístic d'Alacant, ja que caldrien estudis tècnics i sociolingüístics que encara no s'han fet.
 

"A Mallorca es parla català"

La contradicció sobre l'ús del valencià es fa palès en el si del Partit Popular, també al congrés dels populars. Toni Nadal, exentrenador de Rafa Nadal i nou membre vinculat al PP, ha afirmat davant el congrés del partit que a "Mallorca es parla català".

Durant anys els populars a les Illes han flirtejat amb el gonellisme, que defensa que les variants dialectals que es parlen a les Balears són un idioma diferent del català. Tot això en contradicció amb la ciència i els marcs legals que protegeixen la llengua pròpia de les Illes, com l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística.

Nadal ha criticat la intromissió de la política en qüestions lingüístiques, declarant que "immiscir-se més del compte i polititzar-ho tot fa un mal servei a la societat, al ciutadà".

"Si hi ha un filòleg, el polític no ha d'intervenir-hi."

Les seves paraules contrasten amb la històrica narrativa insularista de dretes que defensa diversos dialectes com un idioma diferenciat, i arriben en un moment en què el govern balear, presidit pel PP amb el suport de Vox, ataca la llengua en àmbits com l'administració pública, l'ensenyament i la sanitat.

Atacar la llengua per aprovar pressupostos

Tant a Alacant, al País Valencià com a les Illes, el PP s'ha doblegat davant les exigències contra el català de Vox per aprovar els comptes anuals.

A la ciutat valenciana, aquest moviment va venir motivat perquè l'alcalde, Luis José Barcala, necessitava els vots de l'extrema dreta per aprovar als pressupostos i va acceptar cessions com "eliminar l'artificiosa imposició del valencià" a la ciutat.

Una situació similar va passar a les Corts Valencianes, quan el govern Mazón va tirar endavant la consulta per la llengua base a l'escola i després la retallada brutal de pressupost a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El mateix plantejament ha passat a les illes Balears, on l'executiu de Marga Prohens va tirar endavant els pressupostos a canvi de diverses exigències dels de Santiago Abascal. A l'edifici del Consolat de Mar han acceptat la reforma de la llei balear d'educació amb l'objectiu de garantir la vehicularitat del castellà a l'ensenyament i "el coneixement de l'espanyol al sistema educatiu".

Però no només això, també han flexibilitzat les exigències de coneixements de català als empleats públics.

Es dona la circumstància que l'any passat la Casa Reial espanyola va reconèixer amb el títol de "reial" l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle acientífic contrari a la unitat de la llengua.