Els liberals de Mark Carney tornen a guanyar les eleccions al Canadà: "Trump mai ens doblegarà"

El partit liberal canadenc ha tornat a guanyar les eleccions generals i, com en les dues últimes ocasions, s'ha quedat a un grapat de diputats de la majoria absoluta. Ningú dubta que liderarà el pròxim govern i, sobre el paper, no hauria de tenir problemes per governar la pròxima legislatura arribant a acords puntuals amb un petit partit d'esquerres (NDP) o els nacionalistes quebequesos. Ara bé, al Canadà, els governs en minoria no acostumen a durar més de dos anys i mig al poder de mitjana.

Segons les projeccions de la televisió pública, els liberals, amb el seu nou líder, Mark Carney, han obtingut 168 escons (8 més que fins ara), seguits dels conservadors, amb 145 (35 més). El Bloc Quebequès cau fins als 23 diputats (9 menys), el partit d'esquerres NPD passa dels 25 als 7 diputats i els Verds en perden un dels dos que tenien. La majoria absoluta al Parlament d'Ottawa se situa als 172. 

El gran triomfador de la nit ha estat el nou líder liberal, Mark Carney, que ha fet campanya plantant cara a les amenaces de Donald Trump de convertir el Canadà en l'estat 51 dels EUA. El seu discurs d'acceptació de victòria ha estat especialment dur, i impensable fa només 3 mesos, amb el seu veí del sud. 

"La nostra antiga relació amb els Estats Units, una relació basada en una integració creixent, s'ha acabat. El sistema de comerç global obert ancorat pels Estats Units, un sistema en què el Canadà ha confiat des de la Segona Guerra Mundial, un sistema que, tot i no ser perfecte, ha ajudat a proporcionar prosperitat al nostre país durant dècades, s'ha acabat." 

"Això són tragèdies, però també la nostra nova realitat", ha continuat Carney des del seu míting de celebració a la capital, Ottawa. "Quan m'assegui amb el president Trump serà per discutir el futur econòmic i les relacions de seguretat entre dues nacions sobiranes. I serà amb el ple coneixement que tenim moltes altres opcions que els EUA per portar la prosperitat a tots els canadencs". 

Tres quartes parts de les exportacions tenen com a destí els Estats Units, i l'amenaça d'una recessió propera amenaça l'economia canadenca. Carney també ha advertit als canadencs que els pròxims mesos seran un repte i caldrà fer sacrificis davant l'agressivitat dels EUA i els aranzels que ha imposat a part dels productes canadencs. 

Les raons de la remuntada liberal

Fa només tres mesos, el Partit Conservador liderava les enquestes amb 20 punts d'avantatge respecte al Partit Liberal, de tradició socialdemòcrata. Aquest s'havia enfonsat en intenció de vot per la impopularitat del primer ministre, Justin Trudeau, pels escàndols, tensions i dimissions al seu govern, per uns alts nivells d'immigració i per una economia que no acabava de deixar la inflació i els preus elevats. 

Intuint la pròxima desfeta electoral, l'entorn de Trudeau va convèncer-lo perquè dimitís i el 6 de gener, 14 dies abans de la presa de possessió de Trump, Trudeau va anunciar la dimissió als canadencs. Es va guardar, però, un as a la màniga que li ha donat molt bons resultats. 

En lloc de convocar eleccions immediatament, va aprofitar que el Parlament estava tècnicament en recés per allargar la pausa parlamentària fins al març, donar temps al seu partit a organitzar bé unes primàries, triar un nou líder que automàticament es convertiria en primer ministre i aleshores convocar eleccions per a finals d'abril. No sabem si, en els seus càlculs, Trudeau també va preveure que l'arrencada de la presidència de Trump seria tan sonada i els seus atacs al Canadà galvanitzarien l'electorat de nou a favor del seu partit.

El nou líder va ser Mark Carney, un reputat economista de 60 anys i nascut en una població àrtica remota, exgovernador del Banc Central del Canadà i també del Banc d'Anglaterra durant el Brexit, sense experiència política ni gaire carisma però amb imatge de solvència i seriositat molt adequada per als moments actuals.  

I, durant les primàries, Carney va saber tocar la fibra als canadencs, precisament, plantant-se davant de Trump i els seus aranzels i deixant clar que ni ell ni el país es deixarien intimidar pel seu veí del sud, per molt més poderós que fos. "La vella relació que teníem amb els Estats Units, basada en l'aprofundiment de la integració de les nostres economies, seguretat i cooperació militar, s'ha acabat. No és clar què serà el següent que facin els EUA, però el que és clar és que els canadencs podem controlar el nostre destí (..) i mai formarem part dels Estats Units." 

Amb paraules com aquestes, Carney es va guanyar el respecte gairebé immediat de molts dels seus conciutadans, que, amb una angoixa existencial mai experimentada en generacions, buscaven un líder capaç de navegar el caos de la segona arribada de Trump. Pels observadors, va saber tranquil·litzar els canadencs assegurant que sobreviurien als impulsos depredadors de Donald Trump. Molts canadencs s'han sorprès que un banquer moderat pogués articular postures nacionalistes amb una autoconfiança aparentment discreta.

Els canadencs han votat el líder que més preparat han vist per plantar cara a Donald Trump i governar el país els pròxims anys de turbulències i el que és clar és que sense l'aparició i les amenaces de Trump, difícilment els liberals haurien revalidat el poder, i els conservadors ahir haurien guanyat les eleccions i girat el país a la dreta després d'una dècada de polítiques progressistes. 

El somni frustrat dels conservadors

El Partit Conservador ha millorat el resultat de fa 4 anys sumant 19 diputats i empatant gairebé en percentatge de vot amb els liberals, però han vist amb impotència com se'ls escapaven de les mans unes eleccions que fa 3 mesos tenien guanyades. El seu líder, Pierre Poilievre, s'ha esforçat a vendre canvi polític, però ha pesat més la seva proximitat amb Donald Trump en un moment en què la majoria de canadencs no en volen ni sentir a parlar. 

Davant els seus seguidors, Poilievre, que fins i tot ha perdut el seu escó, ha reconegut la derrota i ha estès la mà al guanyador davant l'amenaça del sud. 

"Els conservadors treballarem amb el primer ministre i tots els partits amb l'objectiu comú de defensar els interessos del Canadà i obtenir un nou acord comercial que deixi enrere els aranzels i protegeixi la nostra sobirania i el poble del Canadà."

El vot útil ha perjudicat la resta de partits, amb una patacada de l'esquerra del Nou Partit Democràtic, amb dimissió del seu líder inclosa, i una baixada del Bloc Quebequès. El relat d'un Canadà unit per fer front a qui era un aliat, els Estats Units, i ara és un pou d'incerteses i amenaces, ha diluït les aspiracions dels independentistes. De fet, la crisi amb els EUA ha reforçat el bipartidisme al Canadà i, si fa quatre anys els dos grans partits sumaven el 66,3% dels vots (33,6% liberals i el 33,7% conservadors), ara plegats han pujat fins al 84,9% (43,5% els liberals i 41,4% els conservadors).  

Els reptes de Carney

La possible recessió econòmica, els aranzels i l'agressivitat de Trump, que el mateix dia de les eleccions va tornar a piular que els canadencs estarien molt millor dins els EUA, seran els reptes més importants per a Carney però no els únics. També haurà de donar resposta al profund descontentament de la població amb moltes de les polítiques del seu antecessor i que han provocat un fort augment del cost de la vida que amenaça la prosperitat de moltes famílies, un habitatge inassequible per a milions de persones i uns nivells d'immigració altíssims que només han començat a recular fa uns mesos. 

A més, li tocarà consolidar amb fets la imatge d'unificador que s'ha guanyat les últimes setmanes i aturar les tendències centrífugues de les províncies conservadores com Alberta, a l'oest, o el Quebec, a l'est, que poden amenaçar el mateix concepte del Canadà.