Aagesen apunta a desconnexions per sobretensió com a causa de l'apagada, sense aclarir-ne el motiu

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha apuntat a desconnexions per sobretensió com a causa de l'apagada general del 28 d'abril, sense aclarir-ne el motiu.

En la compareixença al Congrés, Aagesen ha avançat que les pèrdues de generació prèvies a l'apagada van "començar a Granada, Badajoz i Sevilla" i ha descartat un ciberatac a Red Eléctrica.

Durant la sessió de control al govern ha explicat que la investigació ja ha "descartat hipòtesis": no va ser un problema de cobertura, ni reserva, ni de la mida de les xarxes. També ha afegit que el seu executiu i els organismes implicats en la investigació seguiran treballant "amb rigor" i des de la "veritat", i no fent hipòtesis".

La vicepresidenta ha defensat l'actuació del seu ministeri i de l'executiu en general el dia de l'apagada i la posterior gestió de l'incident i ha posat el focus en les oscil·lacions que es van sentir en el sistema elèctric europeu, mitja hora abans del zero elèctric en la península Ibèrica, per saber si "van tenir alguna cosa a veure amb l'incident elèctric", i ha descartat finalment que hi hagi hagut un ciberatac.

"Hem identificat desconnexions, que poden ser per sobretensió, com a element desencadenant de l'apagada. El matí d'aquell dia, diferents operadors ens han dit que van registrar pujades i baixades de tensió."

Aagesen ha remarcat que "la realitat és més complexa", davant les especulacions de "qui ho tenia tot clar des del primer moment". Ha afirmat que encara s'ha de "determinar fins a quin punt" aquestes dues oscil·lacions, que es van percebre 30 minuts abans d'aquest zero elèctric del 28 d'abril, van tenir alguna cosa a veure amb l'incident, ja que el sistema elèctric peninsular forma part del paneuropeu, que és "altament complex, amb fenòmens interrelacionats".

Per això, ha subratllat que l'anàlisi de l'apagada ha d'anar "molt més enllà de culpabilitzar una font de generació o una altra". "És una anàlisi que no pot resumir-se en una frase, és impossible, ni tancar-se en fals. Per descomptat, aquest govern no el farà sota aquesta responsabilitat", ha destacat.

Després ha descrit els tres esdeveniments previs a la caiguda elèctrica: el primer, en una subestació de Granada; el segon, en una subestació a Badajoz, i el tercer, en una subestació a Sevilla.

Seguidament, ha relatat com va reaccionar el sistema i quin és el protocol que es va aplicar per recuperar l'electricitat a la Península. També ha descrit els plans de seguretat i les reunions del govern amb els agents pertinents.

Així mateix, també ha valorat la feina de reposició duta a terme per aixecar el sistema elèctric des del zero, que també és analitzat pel comitè d'investigació del govern per "extreure lliçons apreses i possibilitats d'estar més ben preparats, si fos necessari" en un futur.

Sobre els grups de treball que estan investigant aquest esdeveniment, ha afirmat que pot assegurar que:

"Red Eléctrica no ha patit cap ciberatac".

L'oposició respon

El portaveu d'Energia del PP al Congrés, Guillermo Mariscal, ha asseverat que el govern espanyol va cometre una "negligència" amb la seva gestió durant l'apagada i ha demanat a la vicepresidenta tercera que dimiteixi per l'episodi. Mariscal ha denunciat que l'apagada es va produir per una política energètica "suïcida" i ha prosseguit a atacar les energies renovables.

Vox ha fet servir la seva intervenció per atacar el govern i la "ideologia" darrere de la política elèctrica. Sumar ha aprofitat per atacar altres grups polítics amb interessos en el sector elèctric i els qui critiquen la transició energètica. Teresa Jordà, d'ERC, ha animat el govern a prémer l'accelerador i apostar per regular i millorar el sistema elèctric. "No fer res és molt més arriscat que actuar". Per Junts, Pilar Calvo ha reclamat que el govern espanyol demani a la UE més interconnexió entre Espanya i França.

Bildu ha disparat un seguit de preguntes a la vicepresidenta que, segons diuen, segueixen sense resposta, com ara per què no es va poder aïllar el problema de les oscil·lacions quan van ocórrer. També han reclamat "més renovables i més sector públic". El PNB ha retret al PP la seva intervenció, però ha retret a la vicepresidenta que no ha donat cap novetat: "Res nou sota el sol que il·lumina les fotovoltaiques".

Podem ha insinuat que el fet que no s'hagin esclarit les causes de l'apagada els fa sospitar que volen "guardar les espatlles a l'oligopoli elèctric" i diuen que el problema no són les renovables, sinó el model privatitzat que les ha inclòs al sistema elèctric sense les mesures d'integració adequades, com estabilitzadors, mentre prioritzen els beneficis econòmics. El BNG ha criticat la privatització del sistema elèctric, amb empreses que acumulen anualment milions d'euros de benefici, mentre creix la pobresa energètica.

"No havia passat mai"

La intervenció de la vicepresidenta davant del ple arriba una setmana després que Pedro Sánchez oferís unes primeres explicacions i assenyalés que, encara que les causes de l'apagada no se sabran fins d'aquí uns mesos, no hi ha cap evidència que les energies renovables en tinguessin la culpa, ni que hi influís la situació de les nuclears.

El 28 d'abril, en qüestió de segons va caure l'equivalent al 60% de la demanda d'electricitat, "una cosa que no havia passat mai", segons va explicar el president del govern espanyol tot just l'endemà.

Posteriorment, la vicepresidenta Aagesen va avançar que en el marc de la investigació s'ha descobert que hi va haver fins a tres incidents en el sistema elèctric que van propiciar l'apagada.

En paral·lel a la investigació de l'executiu, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) també en té una en marxa per "reconstruir l'esdeveniment amb una precisió tècnica suficient".

Primeres votacions al Congrés

A més de la compareixença de la vicepresidenta tercera del govern espanyol, la cambra baixa també debatrà i votarà aquesta setmana, per primera vegada, assumptes relatius a l'apagada. En concret, s'elevaran al ple tres mocions de Podem, PP i Vox per conèixer les causes de l'episodi i altres aspectes relacionats amb el sector energètic.

En el cas de Podem, la formació plantejarà a l'hemicicle prohibir el repartiment de dividends a les empreses generadores d'energia fins que hagin posat a la disposició dels poders públics tota la informació de la qual disposen sobre les causes de l'apagada.

A això se suma, de nou, una petició per crear una empresa pública d'energia que s'encarregui de la generació, "acabi amb l'oligopoli actual", abarateixi els preus i garanteixi el subministrament elèctric a qualsevol persona que no pugui afrontar els costos de l'energia.

Per part seva, el PP defensarà una moció per elevar a la Comissió Europea una petició perquè l'Agència de Cooperació dels Reguladors d'Energia de la Unió Europea faci una avaluació independent dels sistemes elèctrics dels països afectats per l'apagada, un episodi que Vox vol aprofitar per plantejar propostes negacionistes del canvi climàtic i a favor de reforçar la xarxa elèctrica.