Trias exigeix disculpes a qui va difondre informacions falses d'ell: "Que els faci vergonya"

L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias ha dit que "dona l'oportunitat a alguns grups que es disculpin" per utilitzar informacions falses publicades contra ell durant el procés independentista: "El que pretenc és que algun grup es disculpi per haver travessat totes les línies". Trias ha assegurat que no vol que "ningú entri a la presó" per aquests fets, però sí que ha exigit un reconeixement públic: "Com a mínim, que qui ho ha fet, que els faci vergonya".

Trias ho ha afirmat durant la seva compareixença a la comissió sobre l'operació Catalunya del Congrés dels Diputats, on s'investiguen les clavegueres de l'Estat i l'anomenada policia patriòtica, a qui s'atribueix la invenció d'informes per atacar dirigents de formacions independentistes.

Durant la declaració s'ha referit a la publicació d'un informe policial al diari El Mundo en el qual se li atribuïa un compte a Suïssa gairebé 13 milions d'euros, una informació que després va aconseguir desmentir: "Aquesta gent s'equivoca i els importa un 'pepino' equivocar-se. I a més, ho fan convençuts d'una certa impunitat", ha etzibat.

Trias ha insistit en la falta de veracitat de les informacions publicades, que creu que no van estar prou comprovades pels periodistes: 

"Els va importar un rave i van tenir nassos de publicar un número de compte fals, que no es corresponia amb la numeració que feia servir aquest banc".

Els fets es remunten l'agost del 2014, quan el diari El Mundo va publicar que Trias tenia un compte fals al banc UBS de Suïssa. L'exalcalde va denunciar-ho i va aconseguir del banc un desmentiment afirmant que el compte no existia. Es va querellar contra el diari, una demanda que va guanyar, però que Trias considera insuficient, ja que els periodistes van ser absolts: "Altres mitjans van decidir no publicar-ho".

També ha lamentat que la Fiscalia General de l'Estat no hagi actuat d'ofici i que s'hagi normalitzat el "mal ús" del poder per part de qui llavors era ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz. De fet, Trias ha volgut assenyalar que, abans d'aquestes filtracions, mantenia bones relacions amb l'exministre popular: "Ara que està de moda això del Vaticà, jo amb el senyor Jorge Fernández Díaz he anat a veure el Papa".
 

Trias assenyala el PP, El Mundo i els Comuns

Durant la seva declaració, ha assenyalat directament el PP i El Mundo, però també Iniciativa per Catalunya-els Verds, els Comuns i l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, als quals retreu no haver-se disculpat per fer "una mala utilització d'una informació que és falsa", segons el polític: 

"Ni m'ha demanat disculpes El Mundo, ni m'ha demanat disculpes el PP, ni m'han demanat disculpes altres partits polítics com els Comuns."

Trias ha estat especialment contundent amb Colau, amb qui ha assegurat haver mantingut "una gran discussió" sobre les filtracions: "De dir-li: 'com pot ser que tu piquis en aquesta trampa quan a vosaltres us estan fent el mateix?' L'excusa és molt simple: 'és que tu ets la dreta.'"

L'exalcalde de Barcelona ha afirmat que la motivació al darrere d'aquesta publicació era la de "carregar-se" adversaris polítics: "Això passa perquè alguns partits polítics no suporten que d'altres defensem la identitat de Catalunya, defensem que Catalunya és una nació i que creiem en la llibertat del nostre poble."

Durant el torn de preguntes, el representant a la comissió del grup popular, Nacho Martín Blanco, ha tancat la porta a respondre a la demanda de Trias: "Jo no em sento cridat a demanar-li disculpes".

"El que vaig dir a l'Ajuntament de Barcelona, 'que us bombin', també ho podria dir aquí", ha respost l'exalcalde, qui ha fet una crida a "l'entesa" entre les diferents opcions polítiques després de la intervenció del popular. "Jo avui creia que em trobaria un PP amb una posició diferent. Veig que vostès continuen igual", ha afegit.

Nova querella per l'operació Catalunya

Trias va anunciar el 5 de maig que presentaria una querella per l'operació Catalunya. Això malgrat que el 2017 ja es va arxivar la que va interposar per injúries i calúmnies contra l'exdirector adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino, el qual es vincula amb la policia patriòtica. 

L'exalcalde va admetre la seva participació en un trust familiar a la banca privada RBS Coutss, però es va querellar contra Pino per unes declaracions en què li atribuïa un compte a Suïssa, amb 12,9 milions d'euros, i que Trias considerava falses. La querella, però, es va arxivar perquè la jutgessa no va apreciar "indicis de delicte". 

Trias va titllar de "mentidera" l'exvicepresidenta del govern espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, que va negar l'existència de la "policia patriòtica" a la comissió del Congrés i ha acusat Jorge Fernández Díaz de "mala persona" i d'estar darrere de tota l'operació. 
 

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal

L'anunci d'una nova querella per part de Trias va arribar després de la compareixença de l'expresident de la Generalitat Artur Mas a la comissió d'investigació del Congrés, on va anunciar una querella contra els responsables de l'operació. Va ser després d'haver sabut que havia estat espiat amb Pegasus durant cinc anys, mentre era president, amb l'objectiu d'acabar, diu, amb el moviment independentista.

Dies després Mas va fer una roda de premsa per explicar que la querella anava dirigida contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, i exdirigents de la policia i del Centre Nacional d'Intel·ligència. 

L'expresident, a més, no descarta ampliar la querella a Mariano Rajoy i Sáenz de Santamaría, però vol esperar a tenir proves.

Junqueras, a la comissió d'investigació

Oriol Junqueras compareixerà aquest dilluns a les 15.00. 

El líder d'ERC, que va exercir com a vicepresident de Carles Puigdemont entre gener del 2016 i octubre del 2017, i va ser condemnat pel procés, s'ha queixat en les últimes setmanes que la justícia no hagi investigat les clavegueres de l'Estat malgrat els àudios difosos últimament en els quals l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal parlava amb l'excomissari José Manuel Villarejo sobre l'operació Catalunya.

Els líders del PP neguen la "guerra bruta"

Per la comissió d'investigació ja han passat l'exsecretària general dels populars,  María Dolores de Cospedal; l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy; l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'exlíder del PPC Alícia Sánchez-Camacho, entre d'altres. 

Tots ells han negat l'existència de l'operació Catalunya i d'una "policia patriòtica".