Era perillós que hi hagués turistes a l'Etna si se sabia que podria entrar en erupció?

Dilluns de matinada, l'Etna, el volcà actiu més gran d'Europa i un dels més importants del món, va començar a mostrar signes d'activitat. Hores més tard, després de grans explosions, va començar a expulsar flux piroclàstic, una mescla extremadament perillosa de gasos volcànics calents, cendres i fragments de roca que baixa pels vessants d'un volcà a gran velocitat i alta temperatura. Va generar una columna de fum de cinc quilòmetres d'altura que va espantar, i també meravellar, els centenars de turistes que aquell matí caminaven pels seus vessants. 

Els vídeos que van enregistrar alguns d'ells i que corren per xarxes socials mostren imatges espectaculars de l'inici de la nova erupció i turistes que semblen realment molt a prop del cràter, i això fa qüestionar si corrien perill. 

A més, el fet que l'Etna estigui monitorat i controlat en tot moment per l'Institut Italià de Geofísica i Vulcanologia, l'INGV, fa preguntar-se com és que la zona no es va tancar al turisme, com sí que s'ha fet en diverses ocasions en altres volcans a Islàndia, Hawaii, La Palma o Nàpols. 

Un volcà strombolià

L'Etna té mig milió d'anys de vida, tot i que la forma actual de muntanya que veiem és de fa només 15.000 anys. A sota de l'Etna dues plaques tectòniques, l'africana i l'eurasiàtica, estan xocant, i això fa que hi hagi magma disponible a la base del volcà. Per això, al llarg del temps, apunta la geòloga professora de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona Meritxell Aulinas, ha anat encadenant períodes d'erupcions amb altres que ha estat adormit. En declaracions al 324.cat, assenyala:

"L'última erupció es pot considerar que va començar el 2022 i continua actualment de manera intermitent."

El vulcanòleg del GEO3BCN --l'institut de recerca en geociències del CSIC-- Xavier de Bolòs, que aquest mes participarà, precisament, en una missió internacional que visitarà el volcà sicilià i les illes Eòlies, destaca que Itàlia té una experiència sòlida monitorant i controlant l'activitat volcànica, que en el cas de l'Etna és, a més, ben coneguda: 

"Fan un monitoratge i control molt exhaustiu de l'Etna i saben que genera erupcions de lava amb poca cendra, a poca altura, tot i que eventualment pot fer erupcions més complexes."

"És per això que hi havia turistes, perquè està molt monitorat, es coneix molt bé el seu funcionament i se sap que no genera erupcions explosives", explica Aulinas. Així i tot, hi ha una zona d'exclusió de seguretat propera al cràter del volcà a la qual no es pot accedir. Els turistes estaven fora d'aquesta zona. 

Els vulcanòlegs apunten que altres volcans --com ara el Fuji, al Japó, o el Popocatépetl de Mèxic-- generen erupcions molt més explosives i l'accés està molt més limitat.

Com quan salta el tap d'una ampolla de cava

El que va passar dilluns és, en paraules d'Aulinas, excepcional i difícil de predir per part dels vulcanòlegs. A diferència de les colades de lava, que avancen lentament, els fluxos piroclàstics com els que va expulsar, són ràpids i devastadors, sovint sense donar temps a reaccionar. A l'Etna, aquests fenòmens són rars però molt perillosos quan es produeixen. 

L'ensurt es va produir, però, quan el cràter es va ensorrar: això és el que va produir una explosió forta, que no és el més habitual. "Entra dins dels cànons de funcionament de l'Etna, tot i que no és el comportament normal del volcà; el risc zero no existeix", considera aquesta professora de la UB.

El cim del volcà, explica Bolòs, és inestable. És una zona que acumula molt de material piroclàstic de forma continuada en el con, a més de lava, que és el que va fent créixer el volcà i genera vessants de material nou. "La forta vibració que produeixen les explosions junt amb els forts pendents del material volcànic acabat de dipositar va generar el col·lapse del cràter", explica Bolòs.

A més, apunta aquest geòleg del GEO3BCN, hi havia gel i neu al cim del volcà. I quan el magma va entrar en contacte amb el gel es va generar una explosió molt més forta i violenta, com mostren alguns vídeos de l'inici de l'erupció.  

"Això és el que va provocar l'ensurt", destaca Bolòs, l'enfonsament de part del cràter. "Es va despressuritzar el sistema, com quan encetes una ampolla de cava, que primer surt escuma i després el tap disparat, perquè es descomprimeix el gas que estava dissolt al cava. El mateix passa amb el magma, que està a pressió a sota i quan es trenca una zona del cràter, que retenia el magma, aquest surt disparat."

I és, de fet, aquest flux piroclàstic el més perillós. "Baixava pel vessant de volcà, supera els 700 graus de temperatura i baixa a una velocitat de 200 km/h", afirma Bolós.

Sense gasos tòxics

A diferència dels Camps Flegreus, a prop de Nàpols, on hi va haver una erupció a començaments del 2025 que va generar una forta emissió de CO₂ --motiu pel qual es va haver d'alertar la població, perquè podia resultar tòxic--, en el cas de l'Etna la major part dels gasos eren vapor d'aigua. "L'INGV, que tenen l'Etna monitorat, haguessin detectat si les emissions eren tòxiques i haguessin fet un avís", assenyala Aulinas.

De fet, la columna de fum que va generar no era especialment alta, de 6 quilòmetres, i no va impedir l'activitat de l'aeroport sicilià de Catània.

En l'actualitat, hi ha més de 50 volcans en erupció cada dia a tot el planeta. Ara mateix, per exemple, n'hi ha a Mèxic, Indonèsia, Colòmbia i Costa Rica, a més d'Itàlia.