Espanya i l'augment de despesa militar: quant gasta ara, quant gastarà i com ens afectarà

El món està immers en una nova carrera armamentista amb pocs precedents en el passat, dels quals cap tingué final feliç. La invasió russa d'Ucraïna i el punt d'inflexió geopolític després de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca han suposat un cop sobre el tauler internacional. 

La situació és la següent: Trump amenaça als europeus que no pagarà més per defensar-los, ja que és qui posa més diners a l'OTAN, l'aliança atlàntica sorgida del final de la Segona Guerra Mundial per fer front a la Unió Soviètica.

Això ha encès totes les alarmes a Europa, que precisament té més a prop que ningú l'antic enemic soviètic, Rússia, i que ara mateix no té ni la capacitat industrial armamentista ni prou eines per ajudar Ucraïna. 

Per això hi ha una ordre inequívoca a dues bandes des de la mateixa OTAN i Brussel·les: s'ha de gastar més diners en defensa per desenvolupar una indústria pròpia que permeti el desplegament autònom sigui quina sigui la situació sense dependre dels Estats Units.

I en aquesta partida, Espanya està en el bàndol perdedor com el cuer en despesa militar. 

Quant gasta Espanya en defensa?

Ara mateix Espanya gasta 19.723 milions d'euros en defensa, segons les dades oficials de l'OTAN que comptabilitza partides pressupostàries més enllà del que correspon pròpiament a defensa als comptes públics espanyols. Per dimensionar què significa això, equivaldria a sumar la despesa en educació i salut de Catalunya en un any. 

Però el que marca si es gasta molt o poc en aquesta despesa no són els milions, sinó el percentatge sobre el total de l'economia, sobre el PIB. I en aquest cas, Espanya està a la cua de tota l'OTAN, amb l'equivalent d'un 1,28% del seu PIB destinat a defensa, quan països com Polònia, amb un 4,12%, o els Estats Units, amb un 3,38%, hi dediquen molts més esforços segons la seva dimensió. 

La raó per la qual Espanya està a la cua respon a motius històrics. L'investigador en defensa del Reial Institut Elcano Félix Arteaga ho resumeix en dos factors:

"La nostra posició geogràfica, aïllats en una península a l'extrem oest d'Europa, i el fet que no hem participat en cap dels grans conflictes del segle XX com les guerres mundials o la guerra freda. Això ha fet que la percepció de perill per part de la societat sigui més baixa, i d'altra banda, els líders polítics no han vist la urgència ni han volgut prendre el risc impopular d'invertir més en defensa."

De fet, Espanya ha seguit un patró invers al d'altres països, que en èpoques de bonança invertien més en defensa, i amb les crisis desinvertien. El patró espanyol és mantenir o créixer poc en èpoques de vaques grasses, i retallar quan van mal dades. 
 

Quant haurà de gastar Espanya el 2029?

Si ara Espanya gasta l'equivalent a l'1,28% del que genera la seva economia en un any, el 2029 haurà d'arribar al 2%. Això vol dir que haurà de duplicar la despesa, dels 19.000 a prop de 40.000 milions. Per dimensionar-ho de nou, dues vegades la despesa en educació i salut d'un any dels pressupostos de la Generalitat. 

És plausible? El govern espanyol s'hi va comprometre fa tres anys, quan precisament la cimera de l'OTAN es va celebrar-se a Madrid i Pedro Sánchez va dir alt i clar que complirien, tal com ha reiterat des de llavors. Arteaga explica que ho veu possible "perquè hi ha la decisió política per fer-ho independentment dels riscos; ja es va augmentar l'any passat i no ha passat res". 

Una de les pedres a la sabata d'Espanya en aquest sentit és el creixement de l'economia. Que l'economia espanyola passi per un moment dolç, paradoxalment, perjudica que pugui assolir l'objectiu del 2% abans.

Perquè el PIB creix i, per tant, per molt que s'hi aboquin més diners, es dilueixen. És com posar nata a un pastís que cada vegada és més gros, que tot i posar-n'hi molta, si la mida creix, n'hi hauràs de posar molta més. 

D'on sortiran els diners? 

La gran qüestió d'aquesta directriu d'augmentar la despesa en defensa és evident: d'on sortiran aquests 20.000 milions d'augment de la despesa? La resposta senzilla és la de sempre amb qualsevol despesa pública: la pagaran els ciutadans amb els seus impostos. Però la més complicada és el com. 

El fet que l'ordre vingui de Brussel·les ho facilita. A diferència del que va passar durant la crisi financera del 2008, quan les retallades es van exigir de manera inflexible des de la Comissió Europea (com a part de l'anomenada Troika) mantenint les regles de deute i dèficit de forma estricta, ara que l'interès és un altre hi ha la visió de màniga ampla. 

D'una banda, s'està treballant en com flexibilitzar les normes per quadrar els números per a aquells països que inverteixin més diners en defensa perquè no computi al deute; i, d'altra banda, emissions de deute conjunt com es va fer durant la pandèmia per finançar-se amb menys risc i pagant menys interessos. 

Els diners s'hauran de tornar i afectaran els serveis públics 

Independentment de si els diners que Espanya destinarà en defensa computaran o no a les regles de deute que obliguen a complir les institucions financeres, aquests diners s'hauran de tornar. I no només s'hauran de tornar, sinó que afectaran la resta de partides pressupostàries com les de serveis socials. 

Arteaga, de l'Institut Elcano, explica que "s'haurà d'establir un ordre de prioritats i veure d'on es treu". Per tant, afectarà fins i tot en el cas que no disminueixin partides com la d'educació o sanitat, però la quantitat que s'hi destina quedarà congelada i no augmentarà tant com ho hauria fet sense l'increment de la despesa en defensa.

És una de les conclusions de Jordi Calvo, coordinador del Centre d'Estudis per la Pau Delàs i professor de relacions internacionals:

"Els diners que destinem a despesa militar ens tocarà pagar-los amb retallades a l'estat del benestar en el futur, els haurem de treure d'algun lloc."

Fer veure que gastes poc, o que gastes molt

Justament, si històricament els governs espanyols d'un color i un altre s'havien esforçat a "amagar" partides pressupostàries desvinculant-les de defensa perquè no figurés tant d'esforç militar, un fet impopular per a l'opinió pública espanyola, ara passa tot el contrari. 

Arteaga i Calvo coincideixen que ara hi ha la temptació que aquesta enginyeria pressupostària vagi a la inversa, i aflorin partides perquè sigui més fàcil arribar a l'objectiu del 2%.

Però Arteaga recorda que l'OTAN té molt ben fixats els criteris del que comptabilitza i del que no.

El Centre Delàs precisament fa anys que monitora aquestes partides per saber la despesa real en defensa de l'estat espanyol, i Calvo ironitza dient que "amb allò que abans interessava amagar ara passa tot el contrari, i tindran la necessitat de fer veure en l'àmbit internacional que gasten molt, i en l'àmbit intern que gasten molt poc".

Pressupostos: un obstacle polític però no econòmic 

El govern espanyol pateix del de sempre: no té una majoria al Congrés per tirar endavant fites clau en una legislatura com són els pressupostos. Però Arteaga recorda que "no són imprescindibles, ja que hi ha crèdits extraordinaris i marge per al creixement econòmic per assolir l'augment de la despesa". 

Una altra qüestió és la política: el govern espanyol depèn de forces progressistes contràries a l'increment de despesa militar, en espera de la posició del PP, en què pot esdevenir com un pacte d'estat.

Però això pot impedir pactar altres qüestions com els mateixos pressupostos, depenent de si partits com Podem, Bildu o Esquerra ho desvinculen, a part del mateix soci de govern, Sumar. 

Qui es beneficia de l'augment mundial de la despesa militar? 

Si algú s'està fregant les mans amb el nou context geopolític és la indústria militar mundial, on els Estats Units tenen un paper preponderant. El país que governa Donald Trump té un 43% del pastís del negoci d'armes, on Espanya figura com el novè venedor amb un 3% de quota de mercat. 

Arteaga, però, alerta que el marge de creixement dels països europeus és molt gran, ja que la indústria americana "està saturada, qualsevol comanda trigaria anys i aquí Europa té una oportunitat molt gran".

A Espanya hi ha 69.000 persones que treballen en la indústria militar en unes 380 empreses. De tot el que es produeix a Espanya, la majoria (un 77%) s'exporta sobretot a França, Regne Unit, l'Aràbia Saudita i Alemanya.