El Parlament demana a la Síndica i al Defensor del Poble investigar les morts i abusos a la mili
El Parlament ha aprovat aquest dilluns una proposta de resolució que demana a la Síndica de Greuges i al Defensor del Poble investigar els abusos i vexacions i les morts de joves mentre feien el servei militar entre els anys 80 i 90. Uns fets silenciats pel Ministeri de Defensa, destapats pel documental "Et faran un home" de 3Cat.
La iniciativa ha tirat endavant amb els vots d'Esquerra, Junts, els Comuns i la CUP i l'abstenció del PSC. De fet, al gener els mateixos grups ja van impulsar una declaració de suport als afectats i van demanar al Ministeri de Defensa obrir una investigació i dirimir responsabilitats, però els socialistes van declinar sumar-s'hi.
Tot i això, la plataforma d'afectats Trencant El Silenci ha insistit a demanar al PSC que "traslladi" la seva actitud de "no impedir" al Congrés i que convenci el PSOE perquè doni suport a una comissió d'investigació.
El portaveu de la plataforma, Francesc Robelló, ha assenyalat que el PSOE "fa dos mesos que vota en contra" d'investigar els assumptes denunciats, i demana als socialistes que "es decantin cap a la llum, perquè ara estan al costat de la foscor, juntament amb PP i Vox".
Això, després que a l'abril la Comissió de Defensa del Congrés rebutgés una proposició no de llei (PNL) de Junts, Sumar, Esquerra, PNB, Bildu, Podem, Compromís i el BNG perquè s'obri una investigació exhaustiva a escala estatal sobre "vexacions i suïcidis" durant el servei militar obligatori. La iniciativa va caure amb el vot en contra del PP i de Vox i l'abstenció del PSOE.
Reconeixement de l'Estat i reparació a les víctimes
En la proposta de resolució d'aquest dilluns, la cambra demana conèixer les dades sobre suïcidis, morts en circumstàncies "no aclarides" i denúncies d'abusos vinculats a la mili, així com l'anàlisi de "possibles responsabilitats institucionals, polítiques i militars" i l'avaluació dels mecanismes de control.
"Un cop acreditats els fets", diu el document, caldria que l'Estat fes un "reconeixement públic" de les víctimes, establís protocols de "reparació moral, simbòlica i econòmica" i garantís l'accés a assistència jurídica gratuïta i suport psicològic a les víctimes i els seus familiars.
1.900 víctimes mortals contrastades
El documental "Et faran un home" del programa "Sense ficció", emès el novembre de 2024, relata l'infern que van patir 10 testimonis quan feien la mili en plena democràcia. Agressions físiques, abusos i maltractaments psicològics, tortures i violacions, ocultes durant més de tres dècades.
Malgrat que és impossible saber la xifra exacta dels reclutes que van morir fent el servei militar en aquella època, l'equip del documental ha pogut contrastar la xifra de 1.900 víctimes mortals. Segons estadístiques ministerials consultades, però, realment podrien ser fins a 4.000.
A les estadístiques no es compten els que van perdre la vida sent reclutes però que en aquell moment eren fora de les casernes, o bé de permís o bé en accidents de trànsit "in itinere"; ni tampoc els que van morir després de fer la mili a causa del trauma patit.
Pel que fa estrictament al nombre de suïcidis, les dades oficials del Ministeri de Defensa els situa en més de 300 entre els anys 1983 i 2001.
