Illa crida a sumar-se al Pacte Nacional per la Llengua enmig de crítiques per "insuficient"

Revertir el retrocés de l'ús social del català és l'objectiu del Pacte Nacional per la Llengua, que s'ha presentat aquest dimarts al migdia a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona.

El govern ha signat el pacte amb ERC, Comuns i el mateix PSC, el suport d'entitats culturals, com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, i dels principals sindicats, CCOO i UGT. 

Malgrat el nom, aquest Pacte Nacional --impulsat en l'anterior legislatura pel president Pere Aragonès-- no té la unanimitat de tots els partits, a diferència dels anys 80. 

L'acord pretén ser transversal i abastar tots els sectors. Ara bé, després d'anys de reivindicacions de les entitats, finalment arriba sense consens. 

No té el suport de Junts, el principal partit de l'oposició, ni la CUP, ni l'ANC, ni el principal sindicat d'Educació (USTEC).

Junts, la CUP, la USTEC i l'ANC, al marge

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat la transversalitat del pacte i ha allargat la mà als partits i entitats que no s'hi han adherit: 

"El pacte és de tots i té les portes obertes a tothom que s'hi vulgui sumar. Sumar a favor del català. Tenim el deure de portar el pacte del paper al carrer, per garantir el futur del català." 

El president s'ha compromès a desplegar el pacte de manera integral perquè el català "continuï sent la columna vertebral de la nació catalana". 

La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha recordat que, com ja va dir Carles Puigdemont, Junts volia conèixer, abans de signar el pacte, la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% del castellà a l'escola, i ha assegurat que Junts no signa el pacte per la "falta de compromís" del govern amb el català. 

"Aquest pacte està fet per sortir del pas. El pacte sense Junts grinyola.  Això és acord de tripartit."

Laia Estrada, de la CUP ha defensat que no té sentit signar un pacte de la mà del govern espanyol, que, assegura, és el "principal enemic del català" i assegura que és "una eina de propaganda pel PSC, la sucursal del PSOE".

Els cupaires també justifiquen el seu "no" perquè no esmenta la "més que previsible sentència del TC contra el català i el model d'immersió lingüística". 

"Tancar els ulls davant d'una situació que el que hem de fer és afrontar-la és una autèntica irresponsabilitat. Per nosaltres, defensar un àmbit tan crucial, per l'aprenentatge i l'ús de la llengua, com és l'educatiu, que ens permet garantir la cohesió social, és una línia vermella."

Jéssica Albiach ha defensat que pels comuns era important la implantació del pacte abans de la negociació dels pressupostos del 2026 i assegura que amb aquest pacte es podrà donar resposta a una hipotètica sentència contra el model d'escola catalana. 

Per ERC, "la llengua catalana no és una qüestió de partits" i insten la societat a fer-se seu el pacte. Sobre el "no" de Junts i la CUP, Jordi Albert ha assegurat que "la política lingüística del país no la marquen els tribunals, sinó els catalans", i els ha allargat la mà a una futura incorporació. 

El pressupost del pacte per al primer any és de 250 milions d'euros i la partida més important és per reforçar el català a les aules. 

Des de la USTEC, la seva portaveu, Iolanda Segura, ha denunciat a Els Matins de TV3 que no els han consultat i ha assegurat que no hi donaran suport mentre no reculli una estratègia clara per fer front a les decisions judicials contra el català a l'escola. 

"Hem conegut una nova sentència del TSJC contra una escola del Garraf. En aquest pacte no es contempla què s'ha de fer contra aquesta ofensiva ni què han de fer els docents ni com s'ha de protegir a l'escola." 

Pacte "insuficient" i "poc ambiciós"

Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua consideren que és un pas endavant, però diuen que el pacte és insuficient, ja que veuen mancances en el finançament i en la falta de consens. 

El president d'Òmnium, Xavier Antich, assegura que en farà un seguiment rigorós. 

"Celebrem que es posi en marxa el pacte que va arrencar el 2021. Ens hi hem implicat des del primer moment. No és un acord de govern. És un instrument que obliga el govern a complir amb els seus objectius i dotar-los pressupostàriament per fer front a l'emergència lingüística."

Xavier Dengra, de Plataforma per la Llengua, assegura que el pacte no és prou ambiciós.

"Acosten les polítiques de govern a les reivindicacions històriques que nosaltres teníem com entitat quan el 2020 vam declarar l'emergència lingüística. Però no tot són flors i violes. Hi ha partides que no tenen prou recursos i falta concreció i calendarització". 

La presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, Teresa Cabré, ha dit a TV3 que cal sumar parlants al català i, per això, diu, cal una "acció molt decidida" dels responsables polítics i també dels catalanoparlants.

L'objectiu del pacte és protegir el català i impulsar-ne l'ús social, en regressió des de ja fa temps. El repte és incorporar 600.000 parlants nous d'aquí al 2030.

Per aconseguir-ho s'han marcat diferents àmbits d'acció. Per exemple, garantir l'ús vehicular del català a l'escola, reforçar la formació d'adults i diversificar l'oferta cultural i mediàtica per arribar sobretot als més joves.