Primer inventari d'urbanitzacions segons el perill d'incendi: 7 de cada 10 tenen risc alt
El primer catàleg l'han fet Rurals, Mossos i Bombers de forma coordinada a la Catalunya Central
El juliol del 2022 un incendi al Pont de Vilomara, al Bages, va posar en greu perill els veïns de la urbanització River Park. Les flames de més de 20 metres van saltar a dins i van cremar una vintena de cases. "Va ser un punt d'inflexió", explica el cap de la Regió Central de Bombers de la Generalitat, Santi Lleonart.
"La pregunta que s'ha de fer la població de les urbanitzacions és si està realment preparada en cas d'incendi", afirma Jordi Carrasco, cap dels Agents Rurals al Bages i el Moianès.
En el cas de River Park hi havia la franja perimetral de 25 metres que exigeix la normativa als municipis. Es tracta d'una zona aclarida d'arbres i vegetació "per evitar donar continuïtat al foc". Però a dins la situació era diferent, amb algunes parcel·les plenes de vegetació i fins i tot amb bombones i altres materials de risc a les façanes.

La foto de les urbanitzacions, una eina contra el foc
La de River Park és una fotografia que podem trobar a moltes urbanitzacions del país. Segons Lleonart, "són un llast en molts casos" perquè es van construir els anys 60 o 70 sense serveis ni cap mena de norma de seguretat. "Són zones d'alt risc", afegeix. De fet, 7 de cada 10 urbanitzacions estan en situació d'alt risc per incendi.
Ara, Bombers, Mossos i Agents Rurals han elaborat un inventari --el primer a Catalunya-- per conèixer a fons l'estat de les urbanitzacions de les comarques del Bages, el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès i Osona. 80 en total. Així, si hi ha un incendi els serveis d'emergència coneixeran millor el territori i "podrem maniobrar millor, ser més eficaços i prendre més fàcilment decisions com el confinament o l'evacuació de la població".
Una classificació segons el grau de risc
La urbanització El Serrat, a Castellnou de Bages, seria un exemple de risc baix perquè és compacta, hi ha molts elements de construcció i no hi ha masses forestals entre les cases. En canvi, les no compactes, disseminades i aïllades --que són les més abundants -- poden ser un polvorí i són més complexes de gestionar en cas de foc.
Difícilment es pot canviar l'estructura constructiva, però els propietaris poden fer prevenció netejant les parcel·les, com a mínim per impedir que hi hagi vegetació a tocar de les cases.
Incompliment en les franges de protecció
Entre el bosc i la urbanització s'han de fer aclarides i deixar espais nets de vegetació i arbres per evitar que el foc tingui una continuïtat fàcil. Franges que han de fer un mínim de 25 metres d'amplada.
Un 20% de les 80 urbanitzacions catalogades no tenen aquesta franja. El 50% la tenen, però sense manteniment; és a dir, que la vegetació hi torna a créixer. I només el 30% tenen ben fetes les franges.

Saber autoprotegir-nos
Si hi ha un incendi en una urbanització, per exemple, amb 400 cases i bosc pel mig no hi ha efectius "per tenir un vehicle de bombers a cada habitatge".
Per tant, s'haurà de seguir unes normes molt bàsiques i de sentit comú.
D'entrada Protecció Civil enviarà l'alerta als mòbils per avisar el màxim de població possible de l'emergència i del que s'ha de fer. Segons la responsable de Protecció Civil de la Catalunya Central, Agnès Centelles, el més probable és que s'ordeni un confinament i, per tant, cal tenir la casa preparada.
Plegar tendals, treure fusta o elements de fàcil combustió de fora, allunyar el cotxe, tancar portes i finestres i protegir les ranures amb tovalloles molles.
També agrupar tots els habitants de la casa en un mateix espai i no sortir.
Si arriba el cas que els Bombers creuen que s'ha d'evacuar, els Mossos se'n faran càrrec. Trini Bardolet, de la Unitat Regional de Medi Ambient assegura:
"Ho sabrem amb prou temps i ho farem de forma ordenada. Tot i que sovint ens trobem amb negatives a marxar sobretot si les flames són lluny o no les veuen. Llavors, quan arriba l'incendi, es fa una autoevacuació descontrolada i els ciutadans es posen en perill."
A Catalunya hi ha més de 2.000 urbanitzacions. És un dels grans maldecaps per als serveis d'emergència perquè que són zones molt poblades i, sovint, de difícil gestió en cas de foc.