Prevenir abusos a joves tutelats: el govern anuncia una comissió mixta de la nova DGAIA i Mossos

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat la creació d'una comissió mixta Mossos d'Esquadra-DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència), un espai de treball permanent per fer seguiment de possibles casos de "depredadors" sexuals.

La consellera ha comparegut a la comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament, després que l'escàndol pel cas de la menor de 12 anys sota guarda de la DGAIA víctima d'una xarxa de pederàstia hagi destapat un seguit d'irregularitats que han precipitat una reforma de dalt a baix d'aquest organisme.

Martínez Bravo ha assegurat que aquesta comissió mixta ha de permetre desplegar un pla de protecció integral en l'àmbit digital i campanyes de sensibilització massives. 

També ha assenyalat que s'utilitzarà la intel·ligència artificial (IA) per detectar "depredadors digitals i menors en risc" i que s'inclourà un canal específic contra els abusos a través de xarxes socials.

A més, Martínez Bravo ha apel·lat a la "responsabilitat col·lectiva", tant pel que fa a l'àmbit del Parlament com l'àmbit social, de cara al procés de refundació de l'organisme, que, assegura, "requereix un compromís de tots.

"Sense buscar culpables ni dispersar el debat, hem d'estar a l'altura del que està en joc. Ho hem de fer per responsabilitat i no perdent de vista l'objectiu: lluitar contra la xacra de la pederàstia i els abusos contra la infància i l'adolescència"

Retard en l'activació de protocols

Martínez ha anunciat que el govern ja disposa d'un informe preliminar de l'expedient informatiu obert pel cas de la nena i ha recordat que els abusos a la menor són anteriors al seu govern. 

"El govern no s'amaga. Soc aquí per donar la màxima transparència. L'informe és només el primer pas, que apunta diversos àmbits de millora. Volem que el sistema de protecció a la infància sigui d'excel·lència, perquè casos com aquest no torni a passa mai més". 

La consellera ha assegurat que la menor va començar a patir els abusos abans d'estar sota la guarda de la DGAIA, però ha lamentat el retard en l'activació dels protocols d'abús: "El protocol no es va activar fins a més d'un any després de la primera sospita". 

"El sistema va protegir la menor com va poder, amb les eines que tenia, però no va ser suficient. El sistema va fallar a la menor i res pot compensar el mal que va patir durant la seva adolescència."

Segons la consellera, l'escola és qui va detectar els indicis d'abusos, se'n va començar a fer un seguiment i els organismes es van coordinar activant mecanismes de protecció, moment en què va començar a estar sota la guarda de la DGAIA --mantenint el vincle amb els progenitors-- i va entrar al centre d'acollida.

Malgrat la "bona diligència i coordinació", tant dels educadors com del sistema educatiu i de salut, "el sistema va ser lent", ha reconegut.

Martínez Bravo també ha explicat que, com que la DGAIA no ha tingut la tutela de la menor en cap moment, els professionals no van tenir accés a tota la informació de la investigació de Mossos sobre la trama de pederàstia de què la menor era una de les víctimes.

També ha lamentat que es va obrir un expedient d'estudi de desemparament quan la menor es va escapar del centre i, tot i l'acompanyament per la situació de desprotecció, l'expedient no es va resoldre i va acabar caducant. 

"Aquests fets execrables i aquesta impotència de no haver pogut evitar aquest patiment ens requereixen una reflexió profunda i posar les mesures perquè no torni a passar."

Reforma integral de la DGAIA

Segons la consellera, cal posar tots els recursos per tenir un sistema d'excel·lència de protecció als infants. I per això, es durà a terme "un pla de transformació integral, canviant el paradigma de com ens enfrontem als depredadors sexuals". 

"Som davant d'una veritable xacra social. La lluita contra aquest submón ens interpel·la a tots. No podem actuar només de manera reactiva quan hi ha una víctima. Cal passar a l'acció."

El cas de la menor violada repetidament per una xarxa de prostitució i pederàstia ha posat en evidència deficiències en la gestió i supervisió dels centres de menors que el departament pretén pal·liar incorporant 300 professionals nous a la nova DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència), destinats sobretot a la prevenció, però també amb eines i recursos perquè aquests professionals "puguin fer la feina amb efectivitat". 

"Els educadors han de tenir els espais i prou recursos. Estem treballant en l'equiparació salarial d'aquests professionals" 

Retrets dels grups parlamentaris

El republicà Joan Ignasi Elena ha agraït la tasca dels professionals del departament i entitats i ha recordat la situació d'excepcionalitat que es va viure amb la pressió al sistema generada per l'arribada massiva de migrants no acompanyats, a més de l'etapa complexa sense conseller --a causa de l'aplicació del 155-- i l'etapa de la pandèmia.  

La diputada de Junts, Ennatu Domingo, ha criticat que la compareixença de la consellera arriba tard i que hagi anunciat la transformació integral de la DGAIA sense comptar amb els grups i sense pressupostos. 

"La transformació no va només d'anuncis. Sense pressupostos generarà molta frustració. No es pot governar a cop de decret."

La consellera ha respost que el canvi ve "d'un ampli consens" i un ampli exercici de "diagnòstic que s'ha fet durant anys" i que comparteixen la majoria de grups, però, ha dit, és aquest govern el que "ha passat a l'acció" i que "mobilitzarà els recursos necessaris", ja que té els comptes prorrogats.

Pels comuns, Núria Lozano ha compartit amb la consellera la necessitat de construir un nou sistema i s'han mostrat disposats a col·laborar, alhora que han reclamat incrementar els recursos per posar l'accent en la prevenció.

Pilar Castillejo, de la CUP, ha assegurat que les disfuncions del sistema venen de lluny per la manca de control i l'externalització, i creuen que els canvis no són suficients i ha reclamat concreció de recursos que es destinaran.

Des del PP, Montserrat Berenguer, ha preguntat a la consellera les causes dels canvis en la direcció de la DGAIA nou mesos després del seu nomenament. 

"Joan Mayoral, subdirector substituït, duia només nou mesos al càrrec i va ser qui va liderar el projecte Barnahus, adreçat a infants víctimes de violència sexual. Alguna cosa se'ns escapa d'aquest trencaclosques". 

La consellera ha assegurat que ja es van donar els motius, que rau en la necessitat d'un "lideratge diferent, que entomés la transformació integral que necessitava la institució."

Des de Vox, María Elisa García, ha retret a la consellera que l'únic que ha fet, ha dit, és canviar el nom de la DGAIA i que hagi obviat parlar de les irregularitats de l'organisme que s'estan investigant. 

"Què va fer vostè quan la Sindicatura de Comptes va presentar el seu informe? Era coneixedora dels fraus? Rentar-se les mans és de vergonya. I si ho desconeixia, pitjor, és que vostè és una completa incompetent." 

Rosa Maria Soberana, d'Aliança Catalana, ha denunciat la "connivència de tots els grups que han governat" i que, assegura, "han fet mans i mànigues per ocultar i alguns lucrar-se amb la pèssima gestió de la DGAIA". 

Investigacions obertes

Són diverses les investigacions de diversos organismes sobre la gestió de la DGAIA. En té una d'oberta la Sindicatura de Comptes, després que en un informe del 2024 hi detectés deficiències i irregularitats en la contractació.

L'escrit, molt contundent, parlava d'irregularitats que considera que podrien ser perseguides administrativament i també judicialment. L'organisme va analitzar el període entre 2016 i 2020, termini en què van ser consellers Dolors Bassa, primer, i després, Chakir El Homrani, tots dos d'Esquerra Republicana.

Concretament, la sindicatura va centrar-se en l'any 2018, quan es va multiplicar per 10 el nombre joves estrangers acollits, de 200 a 2.300. En aquest context, descrivia una "manca de rigor" del Departament de Drets Socials en l'obertura de centres, abusant del procediment d'adjudicació d'emergència, en què la Generalitat adjudicava el servei d'una manera directa. 

També té un ull posat a l'organisme l'Oficina Antifrau, amb una investigació encara oberta després de rebre la denúncia d'un treballador sobre com es gestionen les ajudes públiques als joves extutelats.

Per la seva banda, la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, investiga el cas de la menor tutelada que va patir abusos i ha reclamat canvis a la DGAIA perquè veu el sistema "obsolet". Una resolució del síndic de greuges del 2024 ja demanava a la DGAIA que posés el focus en l'escapoliment dels menors tutelats dels centres. 

Al març, la consellera de Drets Socials va canviar la cúpula de la DGAIA que havia triat sis mesos abans. Va destituir l'aleshores directora Isabel Carrasco i va nomenar Josep Muñoz Luque.

A mitjans de maig, PSC, ERC i Comuns van pactar la creació d'una comissió d'investigació parlamentària sobre l'activitat de la DGAIA, després que Junts i el PP també reclamessin que s'impulsés una comissió d'investigació en el mateix sentit.

Treballadors del sector volen participar en la reformulació

Precisament aquest dimarts, treballadors del sector social van sortir al carrer per denunciar la "mercantilització", "privatització" i "precarització" del sistema de protecció a la infància i per reclamar a la consellera Martínez Bravo que els permeti participar en la reformulació de la DGAIA i que es tingui en compte la seva "expertesa".

Una cinquantena de treballadors van concentrar-se davant la seu de la DGAIA a l'avinguda Paral·lel de Barcelona i van titllar la proposta de la consellera de "cortina de fum", remarcant que fa una dècada hi havia 22 centres tutelats públics i que ara només en queden onze. 

Amb pancartes en contra de la conversió de l'antiga DGAIA en la nova Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència (DGPPIA), van exigir a la consellera que escolti les seves reivindicacions i els tingui en compte en un moment clau per al futur dels infants tutelats de Catalunya.