Trump es debat entre atacar o no l'Iran: opcions i conseqüències

"Potser ho faig, potser no ho faig, ningú sap què faré. El que puc dir és que l'Iran té un gran problema". Des de fa dies, Donald Trump posa l'accent en ultimàtums i amenaces al règim de Teheran. 

I enmig de les imatges de milers d'iranians fugint de la capital, a la vegada juga a l'equívoc, deixant anar que encara hi ha temps per a un acord si l'Iran abandona el seu programa nuclear. 

El president dels Estats Units sap que les implicacions d'entrar de ple en el conflicte, de la mà d'Israel no són menors. 

Primer perquè el seu missatge en matèria de política exterior ha estat claríssim ja des del primer mandat: no empantanegar-se en noves guerres. 

Però és que, a més, sap que a l'Orient Mitjà hi ha milers de nord-americans que estarien exposats a una resposta immediata de l'Iran o dels seus aliats.
 

La presència dels EUA a la regió 

Tot i que és una xifra canviant, ara mateix es calcula que els Estats Units hi tenen desplegades 40.000 persones, entre tropes, contractistes militars i personal civil. 

Majoritàriament, a països del golf Pèrsic com Qatar, Kuwait, els Emirats Àrabs Units o Bahrain, però també en un lloc especialment sensible com és l'Iraq. 

Justament els treballadors no essencials ja han abandonat les ambaixades d'aquest i altres països. 

Els experts militars afirmen que un míssil llançat des de l'Iran trigaria menys de quatre minuts a arribar als objectius nord-americans a la zona. 

Massa poc temps per a les defenses aèries, malgrat que Washington manté que des dels atacs de Hamas del 7 d'octubre del 2023 han augmentat la seguretat a les seves instal·lacions. 

A la vegada, estigui o no presa la decisió d'atacar l'Iran, s'estan fent moviments per garantir l'èxit d'una ofensiva.

Segons explica l'Institute for the Study of War, el Pentàgon enviarà el poderós portaavions USS Gerald R. Ford al Mediterrani Oriental i ja n'ha redirigit un altre, l'USS Nimitz, cap a l'Orient Mitjà des del mar de la Xina Meridional. 

Això, a més d'enviar més avions cap a Europa provinents dels Estats Units i de tenir força aèria també a la base militar de Diego Garcia, a l'Índic. 

La gran pregunta és què passa amb els bombarders nord-americans B-2 que, segons els experts, són l'única opció real que tindria Israel per poder acabar amb les instal·lacions d'enriquiment d'urani de Fordo, ben defensades per l'Iran. 

Estan enterrades sota terra i només estan a l'abast de les bombes més potents.
 

Les capacitats dels "proxies" de l'Iran 

Les milícies proiranianes de l'Iraq, els houthis del Iemen i, sobretot, Hezbollah al Líban estan molt debilitats per les accions d'Israel dels últims mesos, però encara mantenen una certa capacitat d'acció. 

I si bé han estat continguts amb els atacs d'Israel a Teheran, no deixen de dir que s'activaran si Washington entra de ple en el conflicte. Fins i tot en un punt tan sensible per al comerç internacional com continua sent el mar Roig. 

I no és l'únic punt estratègic que preocupa els mercats, perquè el règim dels aiatol·làs amenaça de jugar una carta extrema: tancar l'estret d'Ormuz, per on passa una quarta part del comerç marítim de petroli del món. 

Una opció --desesperada-- perquè suposaria un cop duríssim també per a l'economia, sotmesa ja a sancions internacionals des de fa dècades. 

La justificació per atacar l'Iran 

La implicació militar dels Estats Units passa sobretot per un primer supòsit, com diu a "El matí de Catalunya Ràdio" Lurdes Vidal, professora de Relacions Internacionals de l'IBEI. 

"Si l'Iran ataca alguna base americana o alguna ambaixada, és altament probable que els Estats Units responguin" 

I sobre la voluntat de matar o forçar l'exili del líder suprem Alí Khamenei, Vidal creu que la decisió d'involucrar-se no és fàcil per a Donald Trump, ja que no estan clars els objectius finals d'Israel en aquest conflicte. 

"Un canvi de règim a l'Iran no es pot fer sense una revolta interna. Un procés dintre del país que difícilment serà instigat, acompanyat o inspirat per Israel".

Vladímir Putin i Xi Jinping pressionen els Estats Units perquè no triïn aquest camí incert. 

I a nivell intern dels Estats Units, creixen les recances per implicar-se en una guerra llunyana. També a nivell polític, amb demòcrates, però també alguns republicans, que volen evitar que Trump es llanci de cap a l'Iran sense el vistiplau del Congrés.