La UE es mou per primer cop davant la matança a Gaza: revisarà l'acord d'associació amb Israel

Han fet falta 19 mesos de guerra, més 53.300 morts, violacions flagrants del dret internacional i una muntanya diària d'imatges de matances israelianes a Gaza perquè la mala consciència d'alguns països europeus comenci a despertar-se, una mica.

A dins de la Unió Europea, feia setmanes que creixia el cor de veus que demanava gestos per pressionar Israel i finalment aquests han començat a arribar aquest dimarts. No són gestos gaire contundents ni cops de puny sobre la taula, però sí que per primer cop s'intueix que la llarga paciència i l'àmplia tolerància europea davant els excessos brutals israelians a Gaza tenen un límit.  

Aquest dilluns, el primer avís el van donar el Regne Unit, França i el Canadà quan van emetre un comunicat conjunt i van amenaçar Israel amb "mesures concretes". "No ens quedarem de braços plegats mentre el govern de Netanyahu continua amb aquestes accions escandaloses. Si Israel no posa fi a la nova ofensiva i no aixeca les restriccions a l'ajuda humanitària, prendrem mesures concretes", van escriure.

Brussel·les revisarà el tractat d'associació UE-Israel

Just avui, hi havia reunió de ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea i els països més crítics amb Israel, com Espanya, Bèlgica, Luxemburg, Eslovènia i Irlanda s'havien armat de raons per convèncer la resta que calia fer alguna cosa, desesperats per mesos d'inacció dels seus col·legues. Han arribat a Brussel·les filtrant que ja hi havia 10 països favorables a les seves tesis i havent recollit suports importants, com el de França, Suècia o els Països Baixos. 

Tot es mostraven finalment partidaris d'encetar el meló que han evitat durant un any i que és la principal arma de pressió comunitària: revisar el tractat d'associació UE-Israel. Però per ordenar la revisió d'un acord com aquest feia falta que almenys 15 dels 27 països s'hi mostressin a favor. 

L'any 2000, va entrar en vigor l'acord entre Israel i la UE que estableix una àrea de lliure comerç on productes, serveis i capitals circulen pràcticament sense aranzels. Juntament amb els EUA, la UE és el principal soci comercial d'Israel, on envia el 28% de les exportacions i rep el 34% de les importacions. Per contra, el comerç amb Israel només suposa el 0,8% de les exportacions de la UE. 

Després de la reunió de ministres, la cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, ha anunciat que una majoria necessària de membres han votat a favor que la Comissió Europea investigui si Israel compleix amb les seves obligacions amb els drets humans en el marc de l'acord d'associació.

En concret, si compleix l'article 2 del mateix que estableix que "les relacions entre les parts es basaran en el respecte als drets humans i els principis democràtics, que guia la seva política interna i internacional i constitueix un element essencial del present acord".

Que un article sigui considerat un "element essencial" en un acord de la UE significa que el seu incompliment podria, en teoria, justificar mesures per part de l'altra part, inclosa la suspensió total o parcial de l'acord. 

Al final, hi ha hagut 17 vots a favor i 10 en contra, entre els quals els d'Alemanya, Itàlia o Hongria.
 

Què implica la revisió del tractat d'associació 

Kallas no ha explicat quant temps comportarà fer aquesta revisió, però, en tot cas, el fet d'ordenar-la és un pas prou seriós amb implicacions polítiques, econòmiques i diplomàtiques significatives. Reflecteix una profunda preocupació de la majoria de la Unió Europea respecte a la brutalitat d'Israel a Gaza, li envia un missatge polític de condemna i l'amenaça, implícitament, amb la suspensió parcial o total de l'acord, la qual cosa seria un cop molt dur per al comerç i l'economia israeliana. 

Arribar a aquest extrem ara mateix encara es veu molt difícil. Primer, perquè si en les pròximes setmanes hi ha un (improbable) alto el foc, la revisió podria quedar-se en un calaix per no "entorpir la pau". Després, perquè suspendre part o tota l'associació seria un gest molt contundent i no queda clar que països com Alemanya hi votessin a favor. La suspensió requeriria una majoria qualificada de membres: 15 dels 27 països que sumin més del 65% de la població.

El Regne Unit fa el primer pas, concret

A la vista que Israel no té cap intenció d'aturar-se, i hores abans que Brussel·les anunciés la revisió de l'acord d'associació, el Regne Unit ha estat el primer a complir l'amenaça del comunicat d'ahir i ha anunciat que suspèn les negociacions per a un nou acord de lliure comerç amb Israel i ha convocat l'ambaixador israelià a Londres. I el ministre d'Afers Estrangers britànic, David Lammy, ha estat molt dur al parlament qualificant la política israeliana a Gaza.

"És extremisme, és perillós, és repulsiu i ho condemno amb la màxima fermesa. És moralment injustificable, totalment desproporcionat, intolerable i absolutament contraproduent. Estem entrant en una fase nova i fosca d'aquest conflicte. El govern de Netanyahu planeja expulsar els palestins de casa seva cap a un racó de la Franja al sud i permetre'ls rebre només una fracció de l'ajuda que necessiten."

La retòrica del Regne Unit, l'antiga potència mandatària de Palestina, és inusualment contundent i el gest, aparentment, també, per bé que les negociacions comercials entre Londres i Tel-Aviv tampoc estan gaire avançades i cridar a capítol un ambaixador estranger al Ministeri d'Afers Estrangers és una forma de protesta diplomàtica però ni de lluny més contundent. A la cartera, encara tindria cridar a consultes el seu ambaixador a Israel, imposar sancions contra responsables d'aquell país o mesures més extremes com retirar l'ambaixador, sancions econòmiques o embargament d'armes com s'ha plantejat aquest dimarts al Congrés dels diputats a Madrid. 
 

Tel-Aviv hi veu "obsessió antiisraeliana"

"Els líders de Londres, Ottawa i París ofereixen un premi enorme per l'atac genocida contra Israel el 7 d'octubre, mentre conviden a més atrocitats similars (...) Aquesta és una guerra de civilització contra la barbàrie. Israel continuarà defensant-se pels mitjans justos fins que s'aconsegueixi la victòria total."

Netanyahu, que dilluns també va anunciar una operació militar a Gaza "sense precedents", va dir que Israel accepta la visió del president Trump i insta tots els líders europeus a fer el mateix.

Malgrat aquest to desafiant, segons la corresponsal de TV3 a Jerusalem, Roser Oliver, "és evident que el reguitzell de mesures aprovades avui a Europa suposen per a Israel un terratrèmol polític. Aquí hi ha la sensació que comença a haver-hi una bola de neu que cada vegada s'està fent més gran". 

19 mesos de guerra estan deixant Israel cada cop més aïllat internacionalment quan és un país que depèn absolutament dels seus aliats. En primera instància, dels Estats Units per la seva seguretat (i allà, de moment no sembla que hagi de patir per pèrdues de suport) però la seva economia no pot prescindir d'Europa. 

Al Vell Continent, l'opinió pública cada cop és més al·lèrgica als seus excessos i està esgotada i escandalitzada de veure, dia sí i dia també, violacions de drets humans massives a Gaza. En conseqüència, cada cop són més els polítics europeus a qui els costa mirar cap a una altra banda i mirar-se després al mirall. I a poc a poc, alguns es van despertant i van aixecant la veu, encara que això signifiqui trencar un tabú històric i enfrontar-se amb Israel.