Lamine Yamal sacseja el Pròxim Orient onejant la bandera de Palestina
Israel és, sobretot, del Barça; Palestina és, sobretot, del Madrid. Però aquesta dinàmica podria canviar aviat, atesa la reacció que ha provocat el gest de Lamine Yamal d'onejar la bandera palestina durant la rua de celebració del títol de lliga.
El crac blaugrana va aguantar un pal llarguíssim amb la bandera durant una bona estona, i després va penjar una fotografia del moment al seu compte d'Instagram. Per si hi havia cap dubte sobre el seu posicionament respecte al conflicte entre Israel i Palestina.
Una bomba inesperada
"Per als aficionats israelians, ha estat una bomba inesperada", admet Uri Levy, periodista esportiu israelià, fundador del portal BabaGol.
El Barça és una part inseparable de la cultura futbolística israeliana. Per això, quan veiem Lamine Yamal, el crac de l'equip, amb la bandera palestina en les celebracions oficials fa mal.
La reacció a les xarxes ha estat molt encesa. Alguns aficionats han penjat vídeos tallant amb tisores la samarreta del 10 blaugrana i llançant-la a la paperera. El missatge que adjuntaven era clar: "Amb el meu país no s'hi juga".
"La majoria d'israelians, quan veuen la bandera palestina, pensen directament en els atacs del 7 d'octubre del 2023", explica Levy. "Segur que molts aficionats d'aquí pensaran que no poden donar més suport a Lamine perquè mostra amb orgull una bandera que significa la mort dels jueus".
De fet, les acusacions de postureig i de no saber exactament què fa perquè tot just té 18 anys han estat nombroses. Però, segons Levy, la decisió de Lamine és el resultat d'una combinació de factors: "Ets un xaval que ve d'un context musulmà, àrab, africà, a Espanya, que sempre ets a Instagram i TikTok, mentre a Gaza hi ha una guerra terrible. Què esperes que en surti d'aquest còctel? Coca-Cola segur que no!".
Però n'hi ha d'altres que comencen a assumir que l'opinió de Lamine no és anecdòtica, sinó generalitzada, especialment a Barcelona: "Crec que els israelians comencen a entendre aquesta realitat: que podem ser seguidors del Barça, però probablement la major part del vestidor no dona suport a Israel", considera Levy.
Messi al mur de les Lamentacions
L'amor d'Israel cap al Barça va créixer, sobretot, durant l'època de Rijkaard i Ronaldinho, perquè la televisió israeliana emetia tots els partits de l'equip en obert. "En aquella època, preguntaves a qualsevol classe i tots els nens tenien el seu equip d'Israel (Hapoel, Beitar, etc.) però tots, a més, eren del Barça", recorda Levy.
Aquesta relació va viure el seu moment àlgid quan l'any 2013 el primer equip blaugrana --encapçalat per l'aleshores president, Sandro Rosell-- va viatjar a Jerusalem durant l'anomenat "Tour de la pau".
Els jugadors van visitar, entre d'altres, el mur de les Lamentacions, i van fer una roda de premsa al costat de Benjamin Netanyahu i Shimon Peres, aleshores primer ministre i president, respectivament.
Però aquesta relació institucional no s'ha reduït només a la presidència de Rosell. Joan Laporta també ha mostrat públicament suport i proximitat amb Israel i les seves personalitats més importants, com l'actual president, Isaac Herzog.
Un nou ambaixador?
Aquests gestos del Barça amb Israel van fer que molts palestins incrementessin el seu amor cap al Reial Madrid. El fitxatge de Cristiano Ronaldo per la lliga de l'Aràbia Saudita també va ser vist com un gest de respecte cap als països àrabs de la regió.
Però ni Cristiano Ronaldo ni cap altre gran jugador de futbol havia fet abans cap gest tan clar i contundent com el de Lamine. Ni tan sols Mohamed Salah, el futbolista àrab de més renom, a qui aquí critiquen molt per no haver-se involucrat prou en la qüestió.
"El que ha fet Lamine no li he vist fer ni a Salah ni a cap altra estrella àrab. I això és el que vol la gent: estrelles que tinguin personalitat i siguin autèntiques", destaca el periodista palestí Bassil Mikdadi, fundador del portal Football Palestine.
Que Lamine hagi fet aquest pas endavant obre una porta a l'esperança per a la causa palestina, orfe d'ambaixadors en l'esport d'elit. Només el basquetbolista dels Dallas Mavericks Kyrie Irving havia anat tan lluny fins ara. "Crec que la gent, quan veu que Lamine té la valentia de fer el que ha fet, senten dins seu que els creix el coratge per continuar expressant-se, o fins i tot per fer-ho per primer cop", destaca Mikdadi.
De fet, Mikdadi explica que el gest de Lamine ha fet que fins i tot alguns palestins madridistes s'hagin alegrat que el Barça guanyés la Lliga, perquè en el context d'aquesta celebració, el 10 blaugrana ha llançat aquest missatge a tot el món. "Parlo de gent més del Madrid que els que van al Bernabéu", diu Mikdadi.
Un futbolista diferent
Mikdadi i Levy coincideixen a destacar la dimensió que suposa el gest i la figura de Lamine Yamal. "Messi és un símbol de l'Argentina; Neymar, del Brasil; Cristiano Ronaldo, de Portugal. Lamine, en canvi, és la primera estrella del futbol global. És de tot arreu: d'Àfrica, del món àrab, d'Espanya, d'Europa
però és, sobretot, global", analitza Levy.
"Té només 18 anys, però al camp és molt madur. I crec que ahir vam veure que fora del camp també ho és, que entén moltes coses", destaca Mikdadi. "Quan penso en Lamine Yamal, penso en un jugador que juga amb llibertat i felicitat. I potser és gràcies a la seva edat. Espero que continuï així".
De moment, el nom de Lamine Yamal ja comença a causar furor a Jerusalem Est, feu madridista. I és que no és gens habitual trobar un futbolista que, tant dins com fora del camp, s'expressi sense por.
