L'Aragó espera "lleialtat i col·laboració" de la Generalitat per al retorn de les pintures de Sixena

El president del govern de l'Aragó, Jorge Azcón, ha celebrat aquest dijous la sentència del Tribunal Suprem que obliga al retorn de les pintures murals de Sixena que són al Museu Nacional d'Art de Catalunya, el MNAC. 

En la primera intervenció pública després de conèixer-se la sentència, Azcón ha dit que s'han de retornar com més aviat millor, i que espera que la Generalitat treballi perquè així sigui:

"Només hi ha una possibilitat: la col·laboració entre el govern de l'Aragó i el de Catalunya. No vull ni pensar que existeixi cap altra possibilitat ni la contemplarem."

Azcón ha afegit que està convençut que el govern català "actuarà amb la mateixa lleialtat" que el seu i que facilitarà tots els mitjans perquè el trasllat de les obres es faci ràpidament i amb la seguretat necessària.

El president aragonès ha afegit que aquest dijous al matí el seu gabinet s'ha posat en contacte amb el del president de la Generalitat, Salvador Illa, per parlar "d'aquesta filosofia de col·laboració" per executar el trasllat.

L'Aragó té un pla preparat per fer el trasllat

De tota manera, ha dit que, si és necessari, l'Aragó té un pla preparat per fer-se càrrec del trasllat, un pla que es va elaborar el 2020 i que els últims mesos s'ha completat amb visites al monestir per preparar l'arribada.

En referència a les dificultats tècniques del trasllat i als riscos que suposa per a les pintures, el president de l'Aragó ha afirmat que durant el judici els tècnics del MNAC van dir que era "tècnicament viable".

En aquest sentit, ha dit que té constància que, al llarg dels anys, les pintures s'han desmuntat senceres dues vegades i que s'han traslladat 7 vegades a dins del museu.

També que hi ha fragments que s'han prestat a l'estranger en 4 ocasions per a exposicions temporals, dues a Nova York i a Londres, i ha afegit que les tècniques modernes ho faran encara més segur:

"Si això es va poder fer el 1936 i el 1960, amb una tecnologia molt més avançada és de sentit comú que en ple segle XXI es pot fer."

Illa i Urtasun no aclareixen què faran

Per la seva banda, Salvador Illa ha dit que no s'oposaran a la sentència, però ha donat a entendre que buscaran "opinions fonamentades" sobre si el trasllat és tècnicament viable i segur per a les pintures i que la decisió final no correspon al seu govern:

"Nosaltres no anem amb una voluntat d'obstruir l'aplicació o l'execució d'una sentència, però sí de garantir que no es malmeten les obres."

I el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, també ha dit que "les sentències cal respectar-les", però no ha dit en quin sentit, i ha donat a entendre que la decisió es prendrà en el marc d'una "cooperació institucional":

"Ara esperarem que hi hagi la millor cooperació institucional per decidir, de forma compartida i conjunta, els passos a fer, sempre per a la protecció dels bens patrimonials."

Es preveu que la decisió es comenci a definir la setmana que ve al patronat del MNAC, del qual formen part les dues institucions encapçalades per Illa i Urtasun, a més de l'Ajuntament de Barcelona.

Es dona la circumstància que ara mateix totes tres institucions estan encapçalades per socialistes, mentre que el govern de l'Aragó és en mans del PP.

Tot plegat, una pugna juridicopolítica al voltant d'unes pintures que són una peça excepcional i única del darrer moment d'esplendor del romànic.

Veus expertes contra el trasllat

Mentrestant, l'endemà de la sentència continua el debat sobre què cal fer ara, amb tot d'opinions d'especialistes per la banda catalana que afirmen que el que pretén el govern de l'Aragó no és viable.

En aquest sentit, l'historiador de l'art i museòleg Damià Amorós ha dit que les dificultats tècniques són tan grans que costarà trobar experts que vulguin fer-se'n càrrec:

"No hi ha cap equip al món que s'atreveixi a desmuntar això, estem parlant d'un conjunt que és com una mena de moble, una estructura que no es pot transportar."

Els responsables del MNAC han dit que les pintures murals no suportarien les vibracions d'un trasllat, i no perquè caiguessin a trossos, sinó perquè es perdrien micropigments de forma irreparable.

És el que afirma Carme Ramells, conservadora de l'àrea de Restauració i Conservació del museu:

"Tots els estudis que s'han fet a nivell físic, de vibracions, constaten que aquestes pintures, i les reintegracions també, no suporten la vibració; per tant entenem que un trasllat, un canvi d'emplaçament, podria suposar malmetre les pintures i és un risc elevadíssim."

Segons M. Àngels Calvo, catedràtica experta en microbiologia, els canvis ambientals afecten molt els microorganismes que hi ha a les pintures, i que això pot provocar despreniments:

"En el moment en què hi hagi canvis d'humitat i temperatura, entrem en un perill per a les obres."

És el que va passar a l'ermita de San Baudelio de Berlanga, a Sòria, una joia del romànic castellà que el 2002 s'hi van reintegrar pintures murals i al cap de poc un fong que estava latent va tacar-les.

"Poc pot fer el museu per retenir les pintures"

Qui s'ha mostrat molt satisfet de la sentència ha estat l'advocat Jorge Español, que ha actuat en aquest litigi en nom de l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, on està situat el monestir.

Español admet que difícilment les pintures murals tornaran dins del termini de 20 dies que teòricament té el MNAC, però que tard o d'hora passarà:

"Doncs francament poc pot fer el museu per retenir-les, perquè si no ets el propietari no pots, lògicament, retenir una cosa en contra de la voluntat del propietari, sigui una obra d'art o sigui el que sigui." 

Aquest advocat no descarta que s'acabin traslladant a la força amb un operatiu protegit per cossos policials, similar al que el 2017 es va endur les del Museu de Lleida.

Entrevistat per Manel Alías al programa "Catalunya nit", Español ha afirmat que, durant el judici, tècnics del MNAC van dir que les pintures es poden traslladar, en contra del que afirmen el gruix d'experts:

"La sentència diu que cap pèrit ha afirmat la impossibilitat de traslladar les pintures a la sala capitular ni que el trasllat hagi de suposar inexorablement la pèrdua de les pintures."

El 1936 va haver-hi un salvament o un espoli?

L'advocat ha qüestionat també l'afirmació que l'incendi que el 1936 va patir el monestir afectés les pintures de la sala capitular, i ha acusat l'equip que se les va endur d'haver-ho fet sense permís.

En aquest sentit, diu que creu que Josep Gudiol, el conservador de patrimoni de la Generalitat durant la República, feia molts anys que se les volia endur i que va aprofitar el caos de la Guerra Civil:

"La sentència diu que el que haurien hagut de fer és deixar les pintures al mur i protegir la sala capitular, i que va arrencar les pintures perquè les volia. Això ho diu la sentència, no ho dic jo."

Aquest advocat vol reclamar més obres de Sixena que són a Catalunya, com un fragment d'"El judici final", ara a les reserves del MNAC, o la cadira de la priora que hi ha al Museu de Lleida. 

En canvi, no té previst reclamar altres obres que se sap que també són procedents del monestir de Sixena i que són a l'Aragó mateix, al Museu del Prado de Madrid, a Toledo o a l'estranger, als Estats Units i a l'Argentina.