El CCCB analitza l'obsessió i el culte a la bellesa: "És una addicció similar a les drogues"
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha inaugurat aquest dimecres l'exposició "El culte a la bellesa", que recorre els cànons estètics al llarg de la història per analitzar com ha anat canviant allò que considerem atractiu i per reivindicar les belleses que han quedat excloses de la norma.
L'exposició, que adapta la que es va poder veure a Londres ara fa tres anys, parteix de la tesi que la bellesa és una construcció social i analitza, a partir d'obres d'una vintena llarga d'artistes, com es construeixen els ideals estètics i per què ens obsessionen.
Ho fa amb un recorregut que explica com han canviat els cànons al llarg dels segles i a les diferents cultures, i per què el culte a la bellesa mai no s'atura.
"Estem constantment bombardejats per tutorials i vídeos de Tiktok, que ens parlen de cosmètica, de cura personal, de l'autoimatge. I al mateix temps obren finestres per a l'autorepresentació, que també pot ser una eina de subversió", explica Jordi Costa, cap d'exposicions del CCCB.
La bellesa, una mirada des de diversos punts de vista
Les obres s'examinen amb una mirada crítica des de diferents perspectives, com ara la religió o la filosofia, que ha volgut definir el concepte de bellesa, l'art i els seus intents de captar-la, les innovacions de la ciència per assolir-la o les necessitats que genera el mercat per mantenir-nos sempre joves i perfectes.
"Hem tingut converses profundes amb científics que ens han dit que la persecució de la bellesa, la seva recerca, és una addicció semblant a la de les drogues o al sucre", explica Janie Li, comissària de l'exposició que es va poder veure a la Wellcome Collection de Londres el 2023.
La mostra, que han adaptat a la versió barcelonina les curadores Blanca Arias i Júlia Llull, també ha analitzat el paper de la indústria de la cosmètica i la comercialització de productes de bellesa en la lluita pel control dels cossos.
Reivindicació de les dissidències estètiques
"El culte a la bellesa" també vol reivindicar cossos i belleses que han quedat exclosos de la norma. Llull explica que s'han agafat la "llibertat d'explorar la potència de les dissidències" a l'hora d'enfrontar-se a aquests cànons estètics establerts i que han sigut "una excusa per sotmetre cossos i territoris".
Sota la bandera de la bellesa, s'ha produït molta lletjor.
Blanca Arias també recorda exemples com el de Lorenza Böttner, artista trans amb diversitat funcional, que no tenia braços i en diverses performances va encarnar la Venus de Milo. Amb aquesta acció pretenia denunciar la doble moral de la societat en considerar l'escultura mutilada com la representació del màxim ideal de bellesa, però en canvi menysprear i rebutjar els cossos humans amb la mateixa condició.
El que feia ella era mantenir-se quieta sobre l'escenari durant una estona, i després preguntar al públic: 'Què faríeu si l'art cobrés vida?'
La directora del CCCB, Judit Carrera, també considera que el tema que aborda la mostra és "més pertinent que mai", pel "poder enorme de la indústria de l'estètica, les xarxes socials i els models de bellesa generats per la Intel·ligència Artificial".
400 peces artístiques i obres inèdites
El recorregut confronta unes 400 obres d'art, documents antics, objectes històrics i instal·lacions contemporànies per abordar temes com l'estatus, la salut, l'edat, el gènere o la raça. Es tracta de creacions d'artistes com William Hogarth, Isidre Nonell, Colita, Laura Aguilar, Antoni Miralda, Josep Llimona o Juno Calypso.
Mitja dotzena d'obres s'han creat expressament per a la mostra a Barcelona per autors com Colectivo Ayllu, Angélica Dass, Fundación Ernesto Ventós o Narcissister. El programa es completa amb peces de dansa, sessions de DJ, festes, xerrades, visites guiades per artistes o projeccions de cinema.
"El culte a la bellesa" es podrà veure a la tercera planta del CCCB fins al 8 de novembre.
