L'atac d'Israel contra l'Iran reforçarà o debilitarà el règim dels aiatol·làs?

L'Iran ha patit aquest divendres l'atac més important des de la guerra dels anys 80 contra l'Iraq de Saddam Hussein, i la resposta ha trigat tan sols unes hores en arribar en forma de bombardejos en territori israelià.

Un intercanvi que podria ser l'inici d'una guerra amb conseqüències econòmiques devastadores per a la població iraniana.  

Abans de l'atac d'Israel, la situació econòmica ja era molt precària, amb una inflació galopant per una mala gestió del govern, la corrupció i les sancions internacionals.

Com s'ha pres i com es prendrà l'atac la gent corrent? A vegades un atac exterior augmenta la cohesió interna dels règims autoritaris, però un conflicte llarg pot debilitar-lo perquè els ciutadans tindran menys a perdre-hi per enfrontar-s'hi. 

De moment els que han sortit al carrer són gent propera al règim, perquè l'oposició no ho pot fer.

Tips del sistema

A l'Iran, quan hi ha eleccions, moltíssima gent no va a votar perquè estan tips del sistema. 

Molts recorden la revolta en protesta per la mort de Jina Masha Amini, una noia kurdoiraniana que el setembre del 2022 van ser detinguda per no portar ben posat el vel i va morir després en custòdia policial. 

Allò va originar un moviment de protesta on van morir unes 500 persones, algunes penjades a la forca. Encara n'hi ha que continuen empresonades. 

El règim va sufocar la revolta, però ara el pòsit de descontentament és important.

El dossier nuclear

Ara l'atac amenaça d'enfonsar les converses per limitar les activitats nuclears de l'Iran i garantir que tinguin finalitats civils i no pas militars. 

La sisena taula negociadora que s'havia de fer a Oman diumenge ha quedat suspesa. 

Dit això, per Donald Trump els atacs israelians donen una segona oportunitat a Teheran, que dona a entendre que els atacs israelians són una maniobra més per forçar el règim iranià a negociar seriosament el seu programa nuclear. 

Aquí hem de recordar que va ser el president Trump en el seu primer mandat qui va decidir sortir de l'acord nuclear que ja s'havia tancat el 2015 entre l'Iran i Occident. 

En va marxar el 2018 de manera unilateral. Aquella maniobra va portar la desconfiança vers els sectors moderats iranians, que sempre han volgut un acord amb Occident, i va donar ales als més radicals per no pactar-hi mai res més.

Això en un país que té molta importància estratègica. Controla l'estret d'Ormuz, per on passa el 20% del petroli mundial. És el tercer productor mundial de gas i en té les segones reserves mundials, només per darrere de Rússia. També és el setè productor de petroli i té les terceres reserves del planeta. 

Israel, contra el suposat programa nuclear

Les autoritats d'Israel consideren una amenaça existencial el programa nuclear iranià des de fa anys. 

Així, el 2003, Meir Dagan, el llavors director del Mossad israelià, deia al parlament que el programa nuclear iranià era l'amenaça més gran a l'existència d'Israel des de la creació de l'estat el 1948. 

Recordo com un dels experts iranians que vaig entrevistar al meu primer viatge a Teheran el 2006 m'ensenyava els objectius que ja tenia dissenyats l'aviació israeliana a l'Iran. Era, doncs, una possibilitat prevista des de fa força anys.

Abans de fer bombardejos com els de divendres, Israel ha fet altres accions menys espectaculars, més discretes, per frenar el programa nuclear. 

Així, el 2010 Israel va llançar el virus informàtic Stuxnet, que va infectar els ordinadors del programa nuclear iranià i va ordenar la destrucció de 1.000 centrifugadores per enriquir urani de les instal·lacions nuclears de Natanz, la mateixa que han bombardejat ara.

Allò va endarrerir el programa nuclear iranià uns anys, però no el va aturar.
 

Importància de l'atac israelià per la teocràcia iraniana

Per l'Iran, Israel és el seu enemic número dos, perquè el primer són els Estats Units. 

Pels aiatol·làs iranians, Israel és "el petit Satanàs", i els Estats Units són "el gran Satanàs", unes expressions que va fer servir per primera vegada l'imam Khomeini, el primer líder suprem. 

De fet, al terra de l'entrada de la universitat de Teheran, des de fa molts anys, hi ha pintades les banderes d'Israel i dels Estats Units i per accedir a l'edifici central s'han de trepitjar. Només el pas del temps les ha anat esborrant. 

En algun dels mítings de les darreres eleccions legislatives del març del 2024, a la porta d'accés hi havia estesa a terra una bandera israeliana que tothom havia de trepitjar. El dia d'oració, els càntics més habituals són "mort als Estats Units i mort a Israel". 

Per buscar les arres de l'odi que el règim iranià té a Israel ens hem de remuntar al xa de Pèrsia, la dictadura anterior a la revolució islàmica, que tenia el suport dels Estats Units i d'Israel. Ve de llavors, perquè la policia secreta del xa, la temuda Savak, utilitzava mètodes força bèsties contra l'oposició. Aquesta policia va rebre l'entrenament del Mossad.

De fet, la retòrica antiisraeliana i propalestina ha prevalgut des de la Revolució Islàmica del 1979 a l'Iran, que no reconeix l'existència d'Israel. 

Molts iranians del carrer t'expliquen que estan farts de les crides continuades de suport a la causa palestina. 

De fet, Teheran dona suport a una sèrie de moviments armats com el de Hamas de la Franja de Gaza, els houthis al Iemen, Hezbol·là al Líban i una sèrie de faccions xiïtes que operen a l'Iraq sota el nom genèric de Forces de Mobilització Popular.
 

La resposta iraniana

Malgrat que l'Iran sol trigar uns dies a respondre els atacs, aquesta vegada no ha tardat a fer-ho, i ja ha bombardejat Israel.

Altres vegades s'ho havia pensat més. Va trigar quatre dies per contestar a l'atac nord-americà que el 3 de gener del 2020 va matar Bagdad Qassem Soleimani, comandant de la Força Quds, una divisió responsable d'operacions militars clandestines a l'estranger.

I va trigar dues setmanes per respondre a la mort de Mohammad Reza Zahedi, un alt càrrec de la Guàrdia revolucionària islàmica mort al consolat iranià de Damasc l'1 d'abril del 2024. 

Cal tenir present que l'Iran no és una primera potència militar mundial. No es pot comparar amb Israel i encara menys amb els Estats Units. 

Ara bé, sí que és un dels primers productors d'avions no tripulats del món. Els fabriquen a bon preu i donen bon resultat al camp de batalla. Rússia els compra i la majoria dels drons que terroritzen Ucraïna són de marca iraniana. 

L'abril passat l'Iran ja va bombardejar Israel amb uns 300 drons en el primer atac iranià de la història contra Israel. Llavors la majoria de projectils van ser interceptats gràcies a l'assistència dels Estats Units, del Regne Unit, de França i de Jordània.

A banda dels drons, l'Iran també té míssils balístics. De fet, un dels bombardejos israelians d'aquest dijous va ser contra una instal·lació on els fabricaven. 

L'Iran també té un altre punt fort. Com dèiem abans, té una sèrie de grups xiïtes a l'Iraq, que han deixat clar que la represàlia implicarà atacar interessos i bases nord-americanes a l'Iraq i a la regió del Golf Pèrsic. 

Dijous Trump ja va ordenar l'evacuació parcial de l'ambaixada de Bagdad. De fet, dimecres, Teheran va advertir que qualsevol atac contra les seves instal·lacions nuclears portaria un atac contra les instal·lacions nuclears secretes d'Israel.

El director general de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, Rafael Grossi, demanava contenció a les dues parts:

"Les instal·lacions nuclears no s'han d'atacar mai, sigui quin sigui el context o les circumstàncies, ja que això pot afectar la gent i el medi ambient. Aquesta mena d'atacs tenen implicacions importants per a la seguretat nuclear i per a la seguretat i la pau regional i internacional".  

Caldrà esperar uns dies per tenir una imatge més completa de l'impacte bèl·lic de l'atac israelià i de la resposta iraniana.