Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal per l'operació Catalunya i l'espionatge

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha anunciat aquest dimecres que ha presentat a Barcelona una querella contra l'operació Catalunya i l'espionatge amb Pegasus.

L'objectiu de la querella, que es va presentar divendres passat, és "treure llum a través de la investigació judicial d'aquesta operació d'Estat, que és il·legal, il·legítima i mancada totalment d'ètica, per tant, immoral".

Per Mas, cal investigar els "potencials delictes" que hauria comès l'estat espanyol, a través d'alts representants, d'entrada entre el 2012 i el 2015, però que s'haurien prolongat fins al 2020 amb l'espionatge.

Contra qui es querella Mas

La querella va adreçada contra responsables polítics i de la Policia Nacional, i contra l'empresa que va comercialitzar el programari que va fer possible l'espionatge massiu.

Dins la cúpula del govern de Rajoy, Mas s'ha querellat contra el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el secretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez, però també contra María Dolores de Cospedal, llavors secretària general del PP i després, ministra de Defensa.

"Ella era qui  dirigia tota la conxorxa i l'operació d'Estat per intentar destruir-nos des d'un unt de vista personal, polític, i el que és més greu, intentar alterar els resultats electorals, cosa que atempta contra un dret fonamental dels ciutadans, que veien possiblement alterat el seu vot per unes informacions falses després de fabricar proves completament falses."

Els cinc delictes dels quals se'ls acusa són: organització criminal continuada, falsedat de funcionari públic en document oficial, malversació de recursos públics, revelació de secrets i lesió de drets fonamentals, i el dret a la intimitat, per l'operació d'espionatge.

Per Mas, aquestes dues grans operacions tenien la finalitat de combatre idees, partits i lideratges polítics per vies il·lícites.

Rajoy i Sáenz de Santamaría, en el punt de mira

D'entrada, no figuren com a querellats l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, llavors responsable del CNI, però Mas no descarta ampliar la querella.

"Estan com a potencialment querellats. Es diu que tenien un gran poder i influència i que estaven al corrent de coses. Però volem més proves que confirmin que la participació hi va ser"

Mas diu que el que l'ha esperonat a presentar la querella és que l'operació Pegasus ja és investigada en altres tribunals, i confia que sigui admesa a tràmit perquè, a més, la presenta un expresident de la Generalitat.  

Tot i això, l'expresident ha denunciat la "mandra immensa per part del sistema judicial espanyol per investigar tot això, quan és evident que hi ha incriminacions delictives molt clares i reiterades en el temps".

"Esperem que es tregui la mandra de sobre i es posi a investigar per aclarir la veritat, perquè, només sabent la veritat i depurant les responsabilitats dels qui van cometre els delictes, es pot curar, en part, aquesta ferida profunda del sistema democràtic"

Operació Catalunya al Congrés

Mas va anunciar el passat 5 de maig, durant la compareixença davant de la comissió del Congrés que investiga l'operació Catalunya, que presentaria la querella contra els que van crear-la i impulsar-la.

L'expresident es va queixar que ningú hagi aportat informació precisa sobre com i qui va prendre les decisions de l'operació Catalunya, i també que no hi hagi cap procediment judicial en marxa per investigar-la, i ha afegit que "el que surti" d'aquesta comissió hauria de tenir "conseqüències judicials".

Mas, cinc anys espiat amb Pegasus

Els telèfons mòbils de Mas van ser espiats amb el programa Pegasus durant almenys 5 anys, del juliol del 2015 al maig del 2020.

Mas va ser la primera víctima de Pegasus a Espanya i la segona al món, i va rebre 32 infeccions diferents coincidint amb dates i reunions polítiques importants.

L'expresident ja va aparèixer el 2022 en l'informe del grup d'experts en ciberseguretat Citizen Lab, que va destapar que 65 polítics i membres de la societat civil catalana havien estat espiats.

Per Mas, l'objectiu de la compareixença al Congrés era que es conegués "l'operació il·legal, il·legítima i immoral" de què va ser víctima l'independentisme. I ho va fer, va dir, no mogut per l'odi ni la venjança, sinó només per les ganes que se sàpiga la veritat i que els responsables hagin d'assumir la responsabilitat.

"Vull que se sàpiga la veritat perquè crec que l'única manera de compensar el mal que s'ha fet a la democràcia espanyola, l'única manera de guarir aquesta ferida tan gran, l'única manera de compensar-ho és sabent la veritat."

La negació del PP

Aquell mateix dia va comparèixer a la comissió l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, que va negar l'existència de l'operació Catalunya durant el govern del PP, d'una policia patriòtica contra l'independentisme i va assegurar que mai va donar ordres per investigar cap responsable polític fora de la llei o sense autorització judicial.

L'expresident català va dir que no entén que els responsables "siguin tan covards", i els va comparar amb l'excomissari Villarejo, que ho ha admès dient que ho feia "en defensa de la unitat d'Espanya".

Una negació de Sáenz de Santamaría que coincideix fil per randa amb les declaracions a la comissió de l'expresident Mariano Rajoy i altres ministres del seu govern, com María Dolores de Cospedal i Jorge Fernández Díaz.