El BBVA aconsegueix llum verda de Competència a l'OPA al Sabadell, un any després

Llum verda de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a l'opa del BBVA per absorbir el Banc Sabadell, que l'entitat basca va llançar fa gairebé un any.

Segons ha pogut saber TV3, la votació ha estat unànime, sense vots particulars, i la Comissió ha exigit al BBVA compromisos extra per donar resposta a l'especificitat de Catalunya i les Balears en el negoci de les pimes.

L'organisme que presideix Cani Fernández ha publicat el seu dictamen després del tancament dels mercats per tal de minimitzar l'impacte en la borsa.

Un cop la CNMC s'ha pronunciat sobre l'opa del BBVA al Sabadell, ara la pilota està en mans del govern espanyol, que sempre s'ha mostrat en contra d'aquesta operació.

És una integració de futur incert, que encara es pot allargar uns mesos.

Què pot fer l'executiu de Pedro Sánchez?

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, té quinze dies per analitzar l'operació al Consell de Ministres i decidir què fa. Si ho fa, l'executiu tindrà un mes per o bé acceptar el que hagi dit Competència o bé endurir-ne les condicions.

Això, però, ho haurà de justificar per motius que no tinguin a veure amb el grau de concentració bancària. Per exemple, per qüestions d'interès general, d'equilibri territorial o d'inclusió financera.

En aquests casos, podria forçar la venda d'una part del negoci del banc resultant.

I amb quins terminis es juga?

El BBVA vol sotmetre l'opa a la votació dels accionistes a principis d'estiu. Ara bé, per acabar de definir la seva posició, el govern espanyol pot sol·licitar més informes.

Això podria dilatar tot el procés, cosa que ja li aniria bé al Sabadell.

Es pot vetar l'absorció del Sabadell?

L'executiu de Sánchez no pot vetar l'opa, però sí frenar que hi hagi una fusió o una integració dels dos bancs.

Això afectaria segur les accions de les dues entitats a la borsa. I si, amb tot, el BBVA considerés que no li surt a compte, podria tirar la tovallola.

Si l'opa seguís el seu camí, però, encara hi hauria un altre pas a fer. La Comissió Nacional del Mercat de Valors hauria de recopilar tota la informació disponible i presentar-la als accionistes, perquè, llavors sí, decideixin si l'accepten o no.

Ho podran fer en un termini màxim de 70 dies naturals.

I el BBVA podria millorar la seva oferta?

Tot i que el president de l'entitat, Carlos Torres, ha dit per activa i per passiva que no pensa millorar la seva oferta de compra, és una opció que no és descartable.

Sobretot ara que la política aranzelària de Trump afegeix incertesa a Mèxic, el país que més beneficis aporta als comptes de resultats del BBVA.

El BBVA podria intentar seduir els accionistes del Sabadell pagant-los més, fins a cinc dies abans que aquests s'hi haguessin de pronunciar.

Un any d'estira-i-arronsa

La intenció de compra del BBVA sobre el Sabadell es va conèixer per sorpresa el 30 d'abril del 2024.

El BBVA anunciava l'operació en una comunicació oficial a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

Són unes negociacions que reprenien les que ja hi havia hagut l'any 2020 i que no havien prosperat.

El BBVA va oferir als accionistes del Sabadell una prima del 30% sobre el preu que tenien els títols abans que es fes l'oferta.

Es va comprometre a tenir una doble seu operativa, la del BBVA a Madrid i els serveis centrals que el Sabadell té a Sant Cugat, i a mantenir la marca "Sabadell" i també la plantilla de l'entitat vallesana.

Les reticències a l'operació

De seguida, a Catalunya es va expressar recel a l'operació des de sectors econòmics, polítics i socials. La llavors consellera d'Economia, Natàlia Mas, va rebutjar la concentració d'entitats.

"Des del respecte per les decisions que prenguin els implicats en l'operació, però els ciutadans i les pimes catalanes necessiten més entitats financeres i no menys."

La setmana següent, el 6 de maig, el consell d'administració del Banc Sabadell va rebutjar l'oferta del BBVA perquè, al seu parer, era insuficient per als accionistes i per als interessos de l'entitat, els empleats i els clients.

La resposta del BBVA va ser llançar una opa per aconseguir el control total del Sabadell i absorbir-lo. Una operació hostil que no es veia des que el 1987 l'antic Banc Bilbao va voler integrar el Banesto sense aconseguir-ho.

Al govern espanyol, segons el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, no li va agradar:

"Rebutgem aquesta opa hostil tant per la forma com pel fons, pels efectes lesius que pot tenir. El govern té l'última paraula a l'hora d'autoritzar l'operació."

Mentrestant l'opa va rebre les autoritzacions més de tràmit com les del Banc d'Espanya, el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i altres organismes internacionals.

Competència va decidir analitzar-ho a fons

La Comissió dels Mercats i la Competència espanyola, en canvi, no en va tenir prou amb la primera fase d'anàlisi per donar-hi el vistiplau i va decidir al novembre que estudiaria l'operació més a fons, en una segona fase, que és la que ara ha culminat.

Va deixar de banda, però, prop d'una vuitantena d'organitzacions i entitats econòmiques, empresarials i socials que van veure com les seves al·legacions contra l'opa eren desestimades.

Foment del Treball, Pimec o la Cambra de Comerç de Sabadell ho van recórrer a la justícia i caldrà veure què decideixen els tribunals.

Els dos bancs també han fet moviments. Entre elles, agressives campanyes de comunicació i intercanvi de declaracions al més alt nivell.

Totes dues entitats han presentat resultats històrics i han incrementat com mai els dividends que abonen als seus accionistes.

A més a més, el Banc Sabadell va sorprendre al gener anunciant el retorn de la seva seu a Catalunya.