Per què l'Índia i el Pakistan s'enfronten des de fa més de 70 anys pel Caixmir?
Després de l'atemptat de fa 15 dies, l'Índia ha trencat 65 anys de "pau hídrica" entre els dos països, i el conflicte amenaça de convertir-se en guerra oberta
L'atemptat del 22 d'abril a Pahalgam, al Caixmir controlat per l'Índia, en el qual van morir 26 turistes indis, ha reobert el conflicte entre aquest país i el Pakistan en la pugna pel control d'aquesta regió de majoria musulmana.
És un conflicte que es va originar el 1947 quan els dos països es van independitzar del Regne Unit, i s'ha convertit en crònic per les circumstàncies particulars en les quals es va produir.
Cal recordar que llavors centenars de milers de persones van morir i entre 12 i 20 milions més van haver de marxar d'on vivien a causa dels enfrontaments ètnics i religiosos, sobretot entre musulmans i hindús.
El Caixmir era llavors un dels estats principescs de l'Índia colonial, és a dir, que els britànics no el governaven directament sinó a través d'un govern local, que estava en mans d'una dinastia hindú.
Segons el tractat d'independència, els governadors d'aquests estats podien decidir a quin dels dos nous països s'adherien, i el governador del Caixmir, el maharajà Hari Singh, va optar per l'Índia.
Però la majoria de la població era musulmana, i en un moment en què s'estaven configurant els nous estats independents, els musulmans van demanar ajuda al Pakistan musulmà i Singh, a l'Índia hindú.
La primera guerra va definir els territoris
Això va portar a la Primera Guerra del Caixmir, que va començar l'octubre del 1947 i va durar fins al gener del 1949, amb el primer alto el foc, quan l'Índia ja controlava dos terços del territori i el Pakistan l'altre terç.
Llavors va quedar fixada la divisió territorial que hi ha ara, la línia del front de guerra es va consolidar amb el nom de Línia de Control, però cap dels dos països no ha acceptat mai que es converteixi en frontera permanent.
Amb el conflicte en marxa, el Consell de Seguretat de l'ONU va fixar que, per solucionar-lo, s'havia de fer un referèndum perquè els ciutadans del Caixmir decidissin el seu futur, solució que no s'ha aplicat mai.
Dues guerres més el 1965 i el 1971
La segona guerra va ser el 1965, després que el Pakistan intentés una operació per incitar i provocar una insurrecció a la part controlada per l'Índia, i aquest país va respondre amb un atac a gran escala al Pakistan.
Va durar 17 dies i va haver-hi milers de baixes en els dos bàndols, en l'enfrontament de tancs i vehicles blindats més gran des que 20 anys abans s'hagués acabat la Segona Guerra Mundial.
La van frenar les pressions de la Unió Soviètica i els Estats Units, que van forçar un alto el foc i van aconseguir que els dos països pactessin la fi de la guerra en la Declaració de Taixkent.
El 1971 els dos països van tornar a enfrontar-se militarment, però no a causa del Caixmir, sinó per les pugnes internes al Pakistan Oriental, que es va acabar convertint en un nou estat independent, Bangladesh.
La conversió en potències nuclears
Tres anys després, el 1974, amb l'explosió d'una bomba atòmica de 8 quilotones, l'Índia va aconseguir convertir-se en potència nuclear, i això va esperonar el Pakistan a desenvolupar el seu propi programa.
Van aconseguir fer explotar la seva bomba el 1978, i els dos programes nuclears es van seguir desenvolupant, amb el 1998 com l'any més destacat, quan cada país va fer detonar almenys 5 artefactes nuclears sota terra.
L'any següent, el 1999, van enfrontar-se en una nova guerra, l'última fins ara: tropes del Pakistan van travessar la Línia de Control i van ocupar part del territori indi, i l'exèrcit d'aquest país en va recuperar el control en 2 mesos.
Van ajudar força les pressions internacionals liderades pels Estats Units, pressions esperonades per la por que el conflicte passés a ser nuclear, i el govern del Pakistan, liderat per Nawaz Sharif, va cedir i va retirar les tropes.
Des de llavors hi ha hagut periòdicament esclats de violència, sovint provocats per accions armades de milicians musulmans contra interessos de l'Índia, similars als que han passat ara.
13 anys de govern de Narendra Modi
Hi ha contribuït bastant que el 2012 a l'Índia pugés al poder Narendra Modi, el líder del Partit del Poble Indi (Bharatiya Janata), que ha aconseguit guanyar totes les eleccions des de llavors amb un programa nacionalista radical hindú.
El seu és un estil de govern que respecta poc l'oposició política i les minories, sobretot la musulmana, cosa que al Caixmir el 2019 va comportar la suspensió de l'autonomia i l'annexió de facto de la regió, vulnerant les resolucions de l'ONU.
Va ser després que al febrer d'aquell any un atemptat amb cotxe bomba matés gairebé 50 persones a Srinagar, al Caixmir indi, Modi decidís a atacar el Pakistan, i tres mesos després revalidés el càrrec guanyant les eleccions per majoria absoluta.
Dos mesos després, el 5 d'agost, va decretar la suspensió de l'autonomia del Caixmir indi i va ordenar desplegar-hi 700.000 soldats, aïllar-lo de l'exterior i detenir uns 3.000 activistes i polítics musulmans.
Ha començat la guerra de l'aigua
Després de l'atemptat del 22 d'abril, Modi s'ha afanyat a suspendre el Tractat de les Aigües de l'Indus, el pacte signat el 1960 amb el patrocini del Banc Mundial que garanteix el repartiment de l'aigua d'aquest riu.
Durant 65 anys aquest tractat ha suposat la "pau hídrica", perquè ha permès repartir pacíficament entre els dos països el control dels diferents afluents, i garantir que el 80% de l'aigua anés al Pakistan i el 20% restant a l'Índia.
És un tractat d'enorme importància perquè l'Indus i els seus afluents, que neixen a l'Himàlaia, passen tots per territori controlat per l'Índia i reguen després la conca d'aquest riu, que és la zona més fèrtil del Pakistan.
A més, amb la xarxa de canals que es va construir durant el segle XX en aquest país, es va convertir en regadiu una extensió de més de 100.000 quilòmetres quadrats, la més gran del món alimentada per un únic riu.
La suspensió del tractat va ser una represàlia de Modi al Pakistan, al qual va atribuir la responsabilitat última de l'atemptat, malgrat que el govern pakistanès ho va negar i el va condemnar, i ara afirma que ja els està arribant menys aigua.
La tensió va a més
Aquest dimecres l'Índia ha anat més enllà, i el seu exèrcit ha bombardejat posicions al Caixmir controlat pel Pakistan i ha deixat desenes de morts, i els dos exèrcits s'han enfrontat al llarg de la Línia de Control.
Caldrà veure si la situació s'estabilitza o si, molt al contrari, les hostilitats es desenfrenen, cosa que afegiria encara més incertesa a la situació internacional.
En tot cas, després de gairebé 80 anys de conflicte, hi ha poques possibilitats que s'hi pugui trobar una solució, però el que més preocupa és que els enfrontaments d'ara puguin ser l'espurna que porti a una guerra oberta entre els dos països.
Amb el risc afegit que l'Índia i el Pakistan tenen arsenals nuclears, en principi pensats com a arma dissuasiva, és a dir, només per fer por a l'enemic, però sempre amb la possibilitat que un d'ells decideixi utilitzar-lo.
