Què és i qui hi ha al darrere de Red Eléctrica de España?

Des d'aquest dilluns, Red Eléctrica de España (REE) ocupa titulars a la premsa generalista quan, habitualment, el nom d'aquesta empresa tan important en el nostre dia a dia es reserva a la secció d'economia.

I és que REE és una peça clau i imprescindible de la distribució de l'energia des de la generació fins que arriba als endolls de casa. Però, què és i qui hi ha al darrere de Red Eléctrica de España?
 

Què és REE?

Red Eléctrica es va crear l'any 1985 com la "primera empresa del món dedicada exclusivament al transport i operació del sistema elèctric", segons es presenten a la seva pàgina web.

Es constitueix de la unió de les empreses públiques ENDESA i ENHER i les privades Iberdrola, Hidroeléctrica Española, FECSA i Unión Fenosa, entre d'altres. En aquells inicis van començar gestionant els 10.500 quilòmetres de línies d'alta tensió aportades per les empreses elèctriques.

L'arribada de José María Aznar al govern espanyol, l'any 1996, va encetar l'onada de privatitzacions de les empreses públiques a l'estat espanyol, com Telefónica, Endesa o Repsol.

El 1999 va ser el torn de REE, que va sortir a borsa i va començar la privatització de la societat. Tot i que l'Estat va mantenir un 20% de les accions, el control efectiu va passar a mans privades, amb inversors institucionals estrangers i espanyols que es van quedar amb el 80% restant.

REE va canviar la seva marca comercial l'any 2022 i va passar a anomenar-se Redeia i a organitzar el que ha esdevingut un grup que no només es dedica a transportar energia.

Redeia controla REE, però també altres branques de negoci com Reintel (Red Eléctrica Infraestructuras de Telecomunicación), dedicada a ser majorista de fibra fosca; Hispasat, empresa de satèl·lits; Redinter, empresa d'infraestructures elèctriques al Perú, Xile i el Brasil, i Elewit, una plataforma tecnològica del sector elèctric i de les telecomunicacions.

Redeia compta ara amb més de 2.400 empleats, factura gairebé 1.600 milions d'euros anuals i el 2024 va registrar un benefici de 368,4 milions d'euros. A la borsa, l'empresa té un valor de quasi 9.000 milions d'euros.

De qui és propietat?

Redeia està formada en un 80% d'accionariat privat i un 20% de públic. La Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) és l'empresa que controla l'accionariat públic, mentre que la resta està en mans d'empreses i inversors privats.

Entre aquests inversors institucionals privats n'hi ha d'internacionals i també d'espanyols. Un 4,644% de les accions són de BlackRock, l'empresa de gestió d'actius més gran del món, també considerat un dels grups financers més influents del món.

Així mateix, un 5% de l'accionariat és propietat de Pontegadea Inversiones, S.L., el vehicle inversor propietat d'Amancio Ortega, propietari d'Inditex i l'home més ric d'Espanya i el novè en el rànquing mundial.

La SEPI és la gestora de les participacions empresarials del govern d'Espanya i està adscrita al ministeri d'Hisenda.

La SEPI controla algunes empreses públiques ben conegudes per tothom com l'Agència EFE, Correus, Navantia o RTVE com a majorista i també altres menys conegudes com ara Cetarsa, ENUSA o l'Hipòdrom de la Zarzuela. Com a accionista minoritari també té participacions a Airbus, Ebro Foods, Enagás, Hispasat, Indra o Telefónica, entre altres.

Quina és la prioritat de l'empresa?

Irene González, membre d'Enginyeria Sense Fronteres, remarca que el fet que aquesta empresa sigui un monopoli natural --quan una empresa pot produir tota la producció del mercat amb un cost menor que si hi hagués diverses empreses competint-- comporta un risc baixíssim.  

Per González, el fet que el 80% de l'accionariat sigui privat fa qüestionar-se "què es prioritza en aquesta companyia": "Si garantir les obligacions que té l'empresa o prima el retorn econòmic i el benefici de l'accionista".

Per això matisa que s'ha de diferenciar entre propietat o gestió pública i privada. "Al contrari del que es pensa, el sector energètic no és privat a tots els països europeus", diu la portaveu.

A Irlanda, França, Alemanya o Dinamarca diverses infraestructures estratègiques estan en mans públiques, tot i que la gestió pot ser privada, comunitària, ciutadana o per part de grans empreses. "El que tenim nosaltres és un monopoli natural atorgat a grans empreses", rebla González. Per tot plegat, demanen més ingerència pública.

Amb tot, Red Eléctrica és una infraestructura estratègica, i per això la seva activitat està regulada pel govern espanyol a través de diferents decrets al BOE. Com a empresa regulada -també ho són les diferents distribuïdores que operen a l'estat- reben una retribució fixada per l'administració que obtenen a través dels peatges que paguem a la factura cada mes.

Infraestructures públiques

En el camí de l'electricitat cap a les nostres llars hi intervenen moltes empreses. A Espanya, empreses com Endesa o Acciona generen energia que REE transporta i distribueixen empreses concretes depenent de la zona de la Península i la comercialitzen companyies com Naturgy o Holaluz.

En la generació i en la comercialització d'energia hi pot haver competència, però en el transport i la distribució no, perquè són monopolis naturals. En aquest sentit, els clients poden escollir comercialitzadora i consumir electricitat de les generadores, però obligatòriament tots passen per la distribuïdora de la seva zona i farà servir la infraestructura de REE.

Normalment, quan hi ha una infraestructura que és un monopoli, acostuma a ser pública. Si és privada, la regulació és clau perquè no es disparin els preus.

Ara bé, González denuncia que "Endesa, Iberdrola i Naturgy estan operant en distribució, operant en generació i en comercialització mitjançant diferents empreses, però és el mateix grup". Enginyeria Sense Fronteres opina que aquest és un sector en què hi hauria d'haver "molta més ingerència pública, perquè la prioritat ara és la transició energètica" i no el benefici de l'accionariat.

"Tenim respectivament cinc empreses amb el 60% de la generació i quatre empreses amb el 70% de la comercialització aproximadament. Això vol dir que, per lògica, tampoc s'està actuant sota un paradigma de lliure competència", avisen des d'Enginyeria Sense Fronteres.

Portes giratòries

Redeia i la seva cúpula ha estat ocupada per diverses personalitats tradicionalment vinculades al bipartidisme. La primera presidenta, als anys vuitanta, va ser l'economista Paulina Beato, que va ser substituïda per Jorge Fabra fins que va arribar Aznar al poder i hi va col·locar l'enginyer Pedro Mielgo.

Amb Zapatero es va escollir per dirigir REE Luis Atienza, ministre d'Agricultura fins al 1996 al darrer govern de Felipe González. El govern de Rajoy va substituir-lo per José Folgado, que havia estat secretari d'Estat d'Aznar.

Amb la moció de censura el 2018 surt Folgado i entra el valencià Jordi Sevilla, exministre de Zapatero. Quan Sevilla dimiteix i és substituït per Beatriz Corredor, que també va compartir Consell de Ministres amb Zapatero. Però també hi han passat com a consellers altres noms coneguts com Ángeles Amador o Miguel Boyer.

Per això, González creu que "s'hauria de fer un règim d'incompatibilitat molt més ferm" i, com passa a Europa "hi hauria d'haver un règim d'incompatibilitats i una llei de transparència més detallada perquè no es doni aquest fenomen de porta giratòria i es garantís la independència dels poders públics i els interessos privats".

L'actual presidenta, Beatriz Corredor, que va ser ministra d'habitatge de Zapatero, és registradora de la propietat i ocupa el càrrec a Redeia des del febrer del 2020, amb una retribució anual de 546.000 euros.