Qui és Robert Prevost, el primer papa nord-americà i un estret col·laborador de Francesc

El cardenal Robert Prevost s'ha convertit en el primer papa nord-americà de la història. Nascut a Chicago fa 69 anys, té, sens dubte, moltes de les qualitats necessàries per al paper.

Els últims anys, aquest missioner de l'antiga orde de Sant Agustí i estret col·laborador del papa Francesc havia entrat discretament a la llista de papables, com un outsider enmig d'altres grans noms.

Definit en molts perfils com a contrari a les polítiques de Trump, Prevost s'ha convertit en el primer papa arribat del cor d'un imperi ja prou poderós, els Estats Units.

Fa tot just dos anys, Francesc li va encarregar la selecció de la propera generació de bisbes d'arreu del món, escollint-lo com a prefecte del Dicasteri dels Bisbes del Vaticà.

És dels Estats Units, sí, però abans de ser nomenat arquebisbe del Perú ja feia anys que hi treballava com a missioner de l'orde de Sant Agustí. Per això, Francesc també va triar-lo per dirigir la seva comissió per a l'Amèrica Llatina.

"Som una Església missionera, sempre disposada a rebre a tothom", ha dit en el seu primer discurs com a papa, en què també ha fet servir el castellà per adreçar-se als seus antics feligresos del Perú.

Prevost, de fet, té ascendència espanyola, per part de mare, i a banda del castellà parla perfectament el francès, l'anglès i l'italià.

Continuant amb les curiositats, ell mateix havia explicat que és aficionat al tenis, encara que no trobava temps per jugar-hi des que va marxar del Perú, i molt difícilment en trobarà a partir d'ara.

"Tinc moltes ganes de tornar a la pista. La meva nova feina [de cardenal] no m'ha deixat gaire temps lliure per fer-ho, fins ara", va explicar en una entrevista publicada al web de l'orde de Sant Agustí.
 

Discreció i moderació

Moderat, discret i reservat, ni tan sols consta que hagués fet cap declaració a la premsa els dies previs a tancar-se a la Capella Sixtina.

Els dies de les congregacions generals va aconseguir despistar els periodistes entrant amb un petit cotxe anònim i, tot i ser cardenal, vivia en una habitació de la cúria general de l'orde de Sant Agustí, a l'esquerra de la columnata de Bernini, un edifici que ell mateix va fer construir quan era superior del seu orde.

El càrrec el va ocupar entre el 2001 i el 2013, una etapa en què ja va viure a Roma. És, per cert, el primer papa agustí de la història.

La seva edat, 69 anys, feia que se'l pogués considerar massa jove per als que desitjaven un papat que no sigui excessivament llarg.

Finalment, el seu tarannà pot haver-lo situat com un pont entre les faccions conservadora i reformadora de l'Església, i el seu vast coneixement d'Amèrica li pot haver valgut el suport dels cardenals del sud i del nord del continent, molts dels darrers, crítics amb Francesc.

"En certa manera recull les dues perspectives que l'Església ha de tenir en compte: la mirada cap endins i la mirada cap enfora", n'ha destacat el teòleg i bibliòleg Armand Puig a TV3.

El Perú, el seu segon país

La carrera eclesiàstica de Prevost va començar als Estats Units, amb el noviciat agustí de Saint Louis on, el 1981, va assumir els seus vots. Després arribarien els estudis a Teologia i un viatge de joventut a Roma per estudiar Dret Canònic.

Després d'ordenar-se sacerdot el 1982, amb 28 anys, el van enviar al que es convertiria en el seu segon país: el Perú, mitjançant la seva missió de Chulucanas a Piura (1985-1986).

Aquest seria el primer pas d'un llarg camí a Llatinoamèrica --també té nacionalitat peruana-- que va prosseguir el 1988 a la missió peruana de Trujillo, seleccionant vocacions agustines a ciutats com Chulucanas, Iquitos i Apurímac i exercint altres rols durant una dècada en aquesta arxidiòcesi.

Prevost és matemàtic i acumula una dilatada experiència docent al seu país, també com a prior general del Capítol Agustí de Chicago, fins que el 2014, des de Roma, el papa Francesc el va posar al capdavant de la diòcesi peruana de Chiclayo, com a administrador apostòlic.

Des del 2018 també va ser vicepresident segon de la Conferència Episcopal del Perú, afrontant, entre altres coses, la greu crisi pels abusos del grup Sodalicio de Vida Cristiana, dissolt tot just aquest abril pel papa Francesc.

Francesc el va reclutar el 2023

Finalment, el 2023, el pontífex argentí el va cridar a Roma per fer-lo cardenal i nomenar-lo prefecte del Dicasteri per als Bisbes, el ministeri vaticà que elegeix els monsenyors de tot el planeta.

Al capdavant d'aquesta poderosa institució, que controla una enorme xarxa de prelats a tot el món, també va assistir a les pugnes del seu mentor amb els conservadors catòlics, plasmada per exemple amb la destitució del bisbe nord-americà Joseph Strickland el novembre del 2023, deslleial amb la Santa Seu.

Bon coneixedor de la jerarquia

Ocupar la presidència de la Pontifícia Comissió per a l'Amèrica Llatina, així com el seu rol com a "caçatalents" de bisbes i el seu pas per Sud-amèrica, han fet que Prevost mantingués un contacte continu amb la jerarquia eclesiàstica arreu del món, sobretot a Amèrica, la regió amb la meitat dels catòlics del planeta.

Tot i la seva cautela, s'ha pronunciat sempre en línia amb el papa Francesc, defensant la idea d'un clergat "proper al poble", diametralment oposat a la figura d'un "directiu" o "un gestor".

I sobre la xacra dels abusos que ha sacsejat l'església els últims anys, i que el pontífex argentí ha afrontat, el nou papa ha remarcat sempre l'obligació de "ser transparent i acompanyar les víctimes".
 

Dues acusacions

Sobre el nou papa pesen dues acusacions d'haver estat poc diligent amb les acusacions d'abusos contra un mossèn de Chicago i dos del Perú. L'organització estatunidenca Xarxa de Supervivents de les Víctimes d'Abusos per part de Capellans (SNAP per les sigles en anglès), que representa més de 20.000 víctimes d'arreu del món, va alertar el Vaticà aquest mes de març que Prevost podria haver fet més en aquests casos i que calia una investigació independent per aclarir-los.

En canvi, en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", l'oficial del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe i un dels principals investigadors de casos d'abusos a l'Església, el català Jordi Bertomeu, ha estat taxatiu negant que Prevost encobrís res:

"L'acusen d'encobrir casos per una vendetta que li van fer els del Sodalicio, que ell havia perseguit al Perú", explica, abans d'afegir que Prevost "va actuar amb molta decisió a favor de les víctimes i per això també l'han massacrat" i "han intentat desfer la seva candidatura". 

"És absolutament fals tot, sempre ha estat al costat de les víctimes per una cultura de la prevenció i en dono fe, perquè d'això n'entenc. És un home molt entregat, molt, molt entregat a la tutela de les víctimes."

El Sodalicio era una secta dins l'Església sobre la qual pesen acusacions d'abusos sexuals, espirituals i fins i tot financers i que el papa Francesc va dissoldre fa menys d'un mes.