Reforma del reglament d'estrangeria: què diu, quins canvis comporta i quines crítiques rep

El nou reglament d'estrangeria, aprovat pel Consell de Ministres el mes de novembre, entra en vigor aquest dimarts, 20 de maig. El govern espanyol confia que el text aportarà flexibilitat al sistema i calcula que permetrà regularitzar la situació d'unes 300.000 persones cada any.

La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va explicar que el nou reglament té l'objectiu de reduir els temps utilitzats per algunes vies de migració regular i "simplificar i agilitzar els procediments", evitant la "presentació excessiva" de documents o per "vies inadequades" i la doble comprovació dels mateixos requisits.

"Preocupació" d'algunes ONG i del defensor del poble

Diverses ONG han manifestat "preocupació" perquè el nou reglament podria deixar en la irregularitat milers de sol·licitants d'asil a qui s'ha rebutjat la petició.

Amb el nou reglament, el temps que aquests sol·licitants passen a Espanya esperant resposta a la sol·licitud -és a dir, de forma legal- en cas que se'ls rebutgi no els computa per demanar el permís de residència.

Un cop tinguin la resolució denegatòria, hauran d'esperar almenys dos anys en situació irregular per poder sol·licitar acollir-se en alguna de les figures d'arrelament que contempla la nova regulació.

Organitzacions de defensa dels drets dels migrants com Càritas, CEAR, Andalucía Acoge, Red Acoge i Servei Jesuïta a Migrants van presentar un recurs al Suprem contra la norma el mes de gener passat.

Tot i que admeten que la normativa "estableix una sèrie de millores importants i fonamentals", avisen que hi ha alguns "aspectes rellevants" que aquestes entitats han demanat durant tot el procés que no s'han tingut en compte i comporten un "impacte negatiu en els drets de les persones sol·licitants de protecció internacional".

D'altra banda, el defensor del poble alerta de les conseqüències que pot tenir el nou reglament. La institució que presideix Ángel Gabilondo va registrar divendres a les Corts l'informe "Nens i nenes estrangers a Espanya sols o acompanyats", en què adverteix que els nous requisits poden abocar a la irregularitat milers de menors.

El defensor del poble lamenta que no es tinguin en consideració les especials característiques dels infants. En l'informe, assenyala que el termini de cinc anys per obtenir la residència de llarga durada dels menors resulta "particularment feixuc" pels requisits que han de complir els seus pares o tutors legals.

També avisa que els requisits que s'exigeixen per al reagrupament familiar no contemplen elements correctors que permetin a les dones migrants que treballen en el sector de les cures o d'altres amb salaris baixos reunir-se amb els fills en un termini raonable. Una situació que, segons el defensor del poble, afavoreix que sovint aquests menors arribin per altres vies i estiguin en situació d'irregularitat.

Què diu el nou reglament?

El reglament té com a objectiu millorar la concreció jurídica sobre les figures i els permisos coberts per determinats permisos, a més de flexibilitzar els requisits i escurçar terminis per regularitzar la situació de les persones sense documentació legal.

Una nova modalitat d'arrelament. El nou reglament compta amb cinc modalitats d'arrelament: social, socioformatiu, sociolaboral, familiar i el de segona oportunitat.

Aquesta última és una novetat i la podran demanar les persones que han tingut una autorització de residència els darrers dos anys i que no la van poder renovar per alguna raó.

Es redueix el temps de permanència. Amb el nou reglament, el temps de permanència a l'estat per poder presentar la sol·licitud passa de tres a dos anys. Aquest temps d'espera sovint aboca milers de persones a treballar en la irregularitat.

Renovacions de papers menys freqüents. El nou reglament dona més temps per renovar els permisos de residència i de treball. Les primeres autoritzacions tindran una vigència d'un any, però les següents ja es faran al cap de quatre per tal de donar més estabilitat.

Més possibilitats de reagrupament familiar. S'amplien els supòsits de portar un familiar a Espanya: ja no s'exigeix estar casat o ser parella de fet sempre que es pugui acreditar una relació afectiva anàloga, l'edat dels fills reagrupables s'amplia dels 21 als 26 anys i també es podran reagrupar els fills o progenitors que siguin víctimes de tràfic o violència de gènere.

Més facilitats per a les estades per a estudis. El nou reglament garanteix que les autoritzacions per a estudis tinguin la mateixa durada que la formació que s'està cursant. Mentre durin aquests estudis, es podrà treballar un màxim de 30 hores setmanals, independentment de la formació en qüestió. També es facilita una via perquè l'autorització pugui enllaçar-se amb un permís de treball quan s'acabi la formació.

Aturades per protestar per la falta de personal

Per afrontar la càrrega laboral que suposarà l'entrada en vigor del nou reglament, el govern espanyol preveu incorporar 750 persones a les oficines d'Estrangeria.

Aquesta xifra és vista com a "insuficient" pel sindicat Comissions Obreres. Aquest dilluns, CCOO ha convocat una aturada de dues hores, entre les 12.30 i les 14.30, secundada per pràcticament un de cada quatre treballadors (un 24,4%), segons les dades del sindicat.

El PSOE, obert a tramitar la ILP per a la regularització de migrants

Enmig de les crítiques de diverses ONG al nou reglament, el PSOE es mostra obert a tramitar la iniciativa legislativa popular (ILP) que busca la regularització extraordinària de gran part de les persones migrants que són a Espanya sense papers.

Dijous i divendres de la setmana passada, els socialistes van mantenir reunions telefòniques amb grups parlamentaris per reprendre la negociació. La ILP va arribar al Congrés dels Diputats fa més d'un any amb el suport de 900 organitzacions i més de 700.000 signatures, però des d'aleshores està estancada a la cambra baixa.

El Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha evitat sempre pronunciar-se directament sobre aquesta ILP i, en canvi, sí que ha posat en valor les oportunitats que creuen que suposa el nou reglament d'estrangeria.

Ara, però, el PSOE veu amb bons ulls tirar endavant la iniciativa. Si finalment es tramita, la negociació entre partits acabarà determinant els termes de la ILP. Forces com Esquerra, EH-Bildu, BNG o Podem són partidàries d'una regularització de màxims que inclogui pràcticament totes les persones en situació irregular que viuen a l'Estat. En canvi, altres partits, com el PP, Junts o el PNB aposten per incorporar-hi diversos condicionants.