Trump escala el conflicte amb Harvard i li prohibeix matricular estudiants estrangers

L'administració Trump fa un pas més en el conflicte que manté des de fa mesos amb la Universitat Harvard.

La secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, ha explicat en un comunicat que ha enviat una carta a Harvard informant que, amb efecte immediat, "el programa de la Universitat Harvard d'Estudiants i Visitants Estrangers ha estat revocat". 

D'aquesta manera, el Departament de Seguretat Nacional ha prohibit a la prestigiosa universitat matricular estudiants estrangers a partir d'ara, i els estudiants estrangers que hi ha actualment al centre "s'han de transferir o perdran el seu estatus legal". 

Una decisió que la universitat ja ha portat davant dels tribunals, que, de moment, han paralitzat les intencions de la Casa Blanca.

El govern nord-americà acusa la universitat de "conducta proterrorista", de "fomentar la violència i l'antisemitisme" i d'actuar amb "coordinació amb el Partit Comunista Xinès".

"Els líders de Harvard han creat un entorn insegur al campus i han permès que agitadors antiamericans i proterroristes assetgin i agredeixin físicament persones, inclosos molts estudiants jueus."

Segons del Departament de Seguretat Nacional, "molts d'aquests agitadors són estudiants estrangers".

El govern nord-americà justifica la decisió per la negativa de la universitat de facilitar informació personal dels estudiants internacionals que han participat en protestes, sobretot els que es van mobilitzar en accions propalestines.

Per l'administració Trump, que les universitats puguin matricular estudiants estrangers "és un privilegi, no pas un dret". En el text, Noem assegura que "Harvard va tenir moltes oportunitats de fer el que calia", però "s'hi va negar". I fa un advertiment a la resta d'universitats:

"Que això serveixi d'advertència a totes les universitats i institucions acadèmiques del país."

Harvard promet que continuarà acollint alumnat internacional

De moment, el centre educatiu ja ha denunciat el cas al Tribunal Federal de Boston, on ha al·legat que es tracta d'una "violació flagrant" de la Constitució dels Estats Units i altres lleis federals.

Així mateix, alerta que la resolució de la Casa Blanca tindrà un "efecte immediat i devastador" sobre la universitat, motiu pel qual ha sol·licitat a la justícia que la bloquegi. 

 Actualment, Harvard té inscrits 6.793 estudiants estrangers, que procedeixen de 140 països i suposen el 27,2% de l'alumnat de la institució.

"Aquesta acció de represàlia amenaça de danyar greument la comunitat de Harvard i el país, de la mateixa manera que mina la nostra missió acadèmica i investigadora", ha dit el director de relacions amb els mitjans de la universitat, Jason Newton, al New York Times.

No és la primera pugna entre la universitat i el govern que acaba als tribunals. Fa un mes Harvard ja va denunciar l'administració Trump per intentar intervenir en els continguts acadèmics.

La Casa Blanca no té competència per decidir sobre els programes d'estudis internacionals de Harvard. Però el que sí que pot fer --i ha anunciat que ho farà-- és tancar l'aixeta dels visats, que obligatòriament han de ser aprovats per l'administració.

Les finances de les universitats d'elit nord-americanes, com Harvard, depenen en gran mesura de les caríssimes matrícules que paguen estudiants d'arreu del món.

La matrícula a Harvard costa 59.320 dòlars per curs (més de 52.000 euros) i el cost es pot enfilar fins a gairebé 87.000 dòlars (uns 77.000 euros) si s'hi inclou allotjament i menjar.

Els estudiants internacionals acostumen a pagar una proporció més alta dels costos educatius, en comparació amb altres alumnes.

Els atacs de la Casa Blanca a Harvard

La decisió és el darrer capítol d'una guerra entre l'administració Trump i la universitat. El mes passat, la Casa Blanca va congelar 1.900 milions d'euros a Harvard en subvencions, després que la universitat es negués a acceptar les demandes que l'administració Trump li havia traslladat per "mantenir la relació econòmica" entre totes dues institucions.

Entre les peticions que la Casa Blanca feia a la universitat hi havia l'eliminació de programes de diversitat, igualtat i inclusió, canvis en la política de contractació i admissió i posar límits a les persones "més implicades en l'activisme que en l'ensenyament".

"Cap govern, independentment del partit que sigui al poder, hauria de dictar què poden ensenyar les universitats privades, a qui poden admetre i contractar i quines àrees d'estudi poden seguir", va respondre el rector del centre, Alan M. Garber.

El testimoni d'un català a Harvard

Marc Duque és un estudiant català que cursa un doctorat de Neurociència a Harvard. Catalunya Ràdio i TV3 l'han entrevistat poques hores després de l'anunci de l'administració Trump.

"Ha estat una sorpresa", ha dit Duque, que ha indicat que, a finals d'abril, quan l'administració Trump va exigir la informació a Harvard, sí que va tenir por d'alguna represàlia, però que "ara pensava que ja estava solucionat":

"N'havíem parlat, perquè la universitat ens havia presentat els diferents escenaris per si acabava passant. No semblaven gaire optimistes, perquè ens deien que, si passava, hauríem de mirar de transferir-nos a una altra universitat i acabar-hi els estudis."

Opina que la decisió de l'administració Trump pot ser un cop per a la situació de la recerca als Estats Units, perquè afectarà "projectes que fa anys que duren i que s'ha demostrat que poden ajudar no només en la recerca bàsica, sinó també en aplicacions clíniques":

"Si segueixen aquest full de ruta, d'aquí a uns anys l'estat de la investigació als Estats Units serà del tot diferent. Si això continua així, la situació de la recerca serà millor a Europa que aquí."

Duque, que és de Gavà i té 28 anys, assenyala que "els atacs de l'administració estan molt centrats en Harvard" i compara la situació actual amb la que es va trobar quan va arribar a la universitat. "Els estudiants internacionals quan vam començar pensàvem 'quina sort, ser a Harvard', i ara sembla que és el contrari, que t'estimaries més ser a qualsevol altra universitat que no fos Harvard", apunta.

A Duque li falta un any per acabar els estudis de doctorat i, en cas que la situació no es reconduís, podria intentar acabar-los "fins i tot virtualment". De tota manera, alerta que hi ha molts estudiants, de primer o segon any de doctorat, que no podran acabar els estudis si no hi són físicament.

Aquesta és l'entrevista que li ha fet el programa "Catalunya nit":