Una jove extutelada de la DGAIA, sobre la nena de 12 anys violada: "No és l'única a qui li ha passat"

"Normalment són homes molt més grans. Podem parlar de 30 i fins a 50 o 55 anys." A la Judit no l'ha sorprès la notícia de la nena de 12 anys sota guarda de la DGAIA violada reiteradament per un grup d'homes. "No és a l'única nena a qui li ha passat això. Jo ja havia viscut aquestes situacions i és una cosa que es normalitza de vegades als centres."

La Judit va viure durant tota l'adolescència en un centre de protecció de la DGAIA. I per ella, era molt habitual veure-hi homes adults que s'hi acostaven.

"Ens venien a buscar en cotxe i ens deien 'anem a prendre alguna cosa'... Jo em vaig adonar del que estava passant i em vaig començar a sentir molt malament."

En aquell moment ella tenia entre 15 i 16 anys. Descriu que va començar a donar-li allargues a un home i que va voler tallar amb allò:

"No podia aguantar aquesta situació... Realment em feia fàstic seguir quedant amb aquest home."

El primer contacte, diu, l'establien o bé pel carrer, en trajectes habituals com ara el de l'escola o l'institut fins al centre, o bé a través de les xarxes socials. 

"En el que jo vivia, hi havia noies que havien sigut violades per homes que sabien que elles hi estaven residint", relata.

Menors de fàcil accés

"Quan tu ataques algú, mai ho faràs a algú fort, aniràs sempre al més dèbil. I els menors que viuen als centres són molt dèbils."

Haver perdut el contacte amb els pares o no haver-los tingut com a referents positius, diu, les feia més vulnerables. 

"Si mai a la vida ningú ha estat per tu i de cop et trobes que algú t'està oferint afecte, o simplement alguna cosa material... És molt més fàcil caure-hi." 

Explica com, a vegades, un paquet de tabac, unes vambes o un mòbil nou podia ser suficient. 

"Aquests homes s'aprofiten que moltes no tenen la família o recursos econòmics, per anar a donar una volta i a canvi de tabac o de diners 'em fas aquest favor sexual'."

No en parlaven gaire entre elles, de tot plegat. Però relata que no era difícil veure quines noies se seguien veient amb aquests homes. En recorda especialment una. 

"Al final acabaves detectant que aquells diners o aquell mòbil no venien de la seva família o els amics. Però les conseqüències de com tornava... Tu la veies plorar a les nits i era increïble. Ja no tenia mirada, aquella noia."

Educadors que desapareixen

Algunes vegades ho explicaven als educadors del centre i s'activaven els protocols. La Judit recorda com, en una ocasió, a una de les noies se la van endur a l'ambulatori i es va posar denúncia als Mossos d'Esquadra. 

Però sovint, diu, dissimulaven i amagaven el que passava, no veien clar d'explicar-ho o no es veien amb cor de parlar-ne amb els educadors. 

"Imagina't que a la teva família estan entrant desconeguts tota l'estona, cada dia", descriu. "Hi havia etapes en què potser en una setmana passaven cinc educadors nous i marxaven." 

Crear vincle en aquestes condicions era molt difícil. "No puc connectar amb ningú, sentir-me acompanyada, sentir-me escoltada, perquè estan marxant constantment. A qui li explico que he viscut una mala situació al carrer si per mi l'educador també és un desconegut?"

L'alleuja que almenys, aquests dies, se n'estigui parlant, perquè identifica que encara han de canviar moltes coses. 

"A dia d'avui jo encara rebo missatges. I he bloquejat moltes vegades una persona que encara me'n segueix enviant." 

Un altre testimoni: "Passava bastant"

Un altre testimoni és la Maria, que ha parlat per a "El suplement" de Catalunya Ràdio. Ella també va viure en un centre de la DGAIA i relata que "passava bastant" que les menors tinguessin contactes amb homes que les agredien sexualment: 

"Quan passen els anys, veus que allò no era normal. Encara que diguessin que ho volien. Una persona de 30 o 40 anys, què fa amb una nena de 15 o de 17? És igual, és una menor." 

Segons ella, "alguna ho feia per diners, però altres ho feien per tenir companyia, per sentir-se estimades --tot i que a vegades busques afecte amb les persones equivocades-- i també per estar fora del centre". "Al final, ets una nena amb les teves necessitats i aquesta gent [els agressors] ho oloren, tot això", conclou. 

La Maria creu que hauria fet falta "més atenció i més afecte" al centre on ella vivia i alerta que amb "un educador per 8 o 10 nens, no els dones l'atenció que necessiten." 

Amb companyes que va tenir encara manté el contacte i reconeix que a algunes la vida no els va "gaire bé": 

"Molts fills, alguns sota custòdia de la DGAIA, drogant-se encara i sense estudis". 

"A vegades fins i tot penses que t'ho mereixes", explica aquest testimoni recollit per "El suplement". "Perquè quan ja de petita la família t'abandona, vas a un centre... creus que estàs predestinat que la gent et maltracti i no t'estimi, creus que el que et passa t'ho has buscat i t'ho mereixes."