Especial rutes de méteos per Queralt, el Cadí, el Montnegre, la serra de Marina i Setcases

A Catalunya hi ha milers de meteoròlegs i "meteoferits", professionals i aficionats, que cada dia ens expliquen el temps que fa, ha fet i farà, i també el perquè dels seus capricis. I com que mirar el cel marida molt bé amb trepitjar la terra, hem demanat que ens facin arribar la seva excursió preferida a la Gemma Puig, a l'Àlex Van der Laan, a la Lina Aguasca de Sant Fost de Campsentelles (MeteoSantFost), a en Ramon de Camprodon (MeteoelPito) i a l'Albert de Gràcia de MeteoPirineus. Panoràmica general en plena ruta pel Montnegre (Àlex Van der Laan) En tots els casos es tracta de rutes que els convidats coneixen de primera mà, i en general són aptes per a tots els públics, tot i que pujar al santuari de Queralt de Berga té un tram conegut com "el trencacames" i algunes aproximacions demanen un bon tros de cotxe per pista forestal. En tot cas, una oferta variada que ens porta pel Vallès Oriental, el Maresme, el Ripollès, l'Alt Urgell i el Berguedà. Com sempre, comptem amb el nostre caminaire Joan Vilaplana, que en fa les fitxes tècniques, el nostre entrevistador Xavier Soler, que ha preguntat sobre el Montnegre i Queralt als veïns del Papiol, al Baix Llobregat. I, esclar, amb les dades que ens recull el nostre geògraf nacional, Guifré Lloses. On diríeu que plou més, al cim del Montnegre o a la cara Nord del Cadí? Gemma Puig: el santuari de Queralt La Gemma Puig, com a bona BTV (Berguedana de Tota la Vida) que és, ho té clar: ens proposa pujar al Santuari de Queralt des del rovell de l'ou de Berga, la plaça de Sant Pere. Són uns 6 quilòmetres de ruta circular en bona part i amb un desnivell de prop de 450 metres. A pas normal, unes dues horetes. La Gemma admet, però, que no tot són flors i violes: "De la plaça de Sant Pere fins als peus del santuari es fa una mica dur, però si no tens pressa és per a tots els publics perquè ho fan els nens. És una pujada dreta però que no té cap complicació tècnica. Però hi ha un camí d'escales que en diuen "el trecncacames". I un cop arribes a dalt, des dels miradors veus Berga, la comarca, el Bages, Montserrat, el Montseny, la Baells..." Berga i el conjunt de la comarca des de la càmera del temps de Queralt (3Cat) Per cert, la Gemma Puig escombra cap a casa a l'hora de fer sortir per TV3 la càmera del temps de Queralt? Els de fora de Berga li diuen que n'abusa, però els de Berga pensen tot el contrari... és una paria! Àlex Van der Laan: Sant Martí i Santa Maria del Montnegre Un dels meteoròlegs catalans més seguits a les xarxes, l'Àlex van der Laan, ens fa una aposta personal de tota la vida. I amb sorpresa: tot i que molta gent vincula el popular meteoròleg amb la Molina, on té la popular "tauleta" de la terrassa que serveix per mesurar el gruix de les nevades, la seva aposta és més mediterrània: una escapada pel Montnegre entre el Vallès Oriental i el Maresme. És una ruta de 9 quilòmetres i mig, la més llarga de les que oferim en aquesta selecció, i amb prop de 500 metres de desnivell. Demana unes tres horetes "o fins i tot més si t'entretens" i una aproximació en cotxe d'uns 6 quilòmetres per pista forestal fins al punt de sortida: l'església de Sant Martí de Montnegre, al terme de Sant Celoni i ja esmentada en documents del segle XI. Panoràmica general en plena ruta pel Montnegre (Àlex Van der Laan) Van der Laan destaca altres punts de la ruta. El més important és que "quan arribes al pàrquing hi ha un restaurant". Però n'hi ha més: "És un camí molt maco amb alzines precioses gairebé centenàries, i després arribes a la capella de Santa Maria, on hi havia un roure de 25 metres que el 2010, amb unes tempestes amb ratxes de vent de més de 100 quilòmetres, es va partir per la meitat. Però després li van crear un empelt per fer-lo reviure i el van replantar el 2012. Això sí: he de dir que el Montnegre es una muntanya dura que pica fort cap amunt." Recinte del roure de Santa Maria amb neu (Àlex Van der Laan) I encara un detall interessant que ens recorda en Guifré Lloses: "L'estació meteorològica de Santa Maria de Montnegre, a 726 metres d'altitud, té una precipitació mitjana de 1.279 mm anuals. Per context regional forma part del clima mediterrani, però el lloc té unes característiques climàtiques força més humides." I per què hi plou tant? Això, Van der Laan ho té clar: L'orinal de Catalunya és Ulldeter, el Ripollès, la Garrotxa, el Berguedà, però el Montnegre jo dic que és el segon orinal de Catalunya. És el "tapat". Hi precipita moltíssim: veus que no ha plogut enlloc i, en canvi, allà sí. Això es deu a l'orientació de sud-est i la palanca orogràfica: muntanyes de 750 metres que fa pujar l'aire i també la barrera del Montseny, que fa que moltes tempestes hi arribin. Albert de Gràcia (MeteoPirineus): d'Ansovell al santuari de Boscal Ansovell, punt de sortida de la proposta (Viquipèdia) La proposta que ens fa arribar des de MeteoPirineus l'Albert de Gràcia ens porta fins a l'Alt Urgell, "una de les rutes més boniques" pel parc Natural del Cadí-Moixeró amb "vistes espectaculars". El punt de sortida és Ansovell, al terme de Cava, i va seguint GR fins al santuari de Boscal. Es tracta d'una caminada circular tranquil·la de només 3 quilòmetres i 170 metres de desnivell. "Al santuari hi trobareu un mirador interpretatiu, una font i informació del parc. I al costat, un boix on segons la llegenda es compleixen els desitjos de trobar parella o quedar-se embarassada. A cinc minutets d'allà hi tenim un punt d'aigua senyalitzat amb formacions geològiques volcàniques espectaculars, i la tornada la fem per pista forestal fins al poble, baixant entre roures mil·lenaris." Lina Aguasca (MeteoSantFost): la font de la Dinamita La Lina Aguasca de Sant Fost de Campsentelles (@meteosantfost), al Vallès Oriental, ens ensenya un "racó màgic" del poble i la serralada de Marina: una caminada circular per a tots els públics fins a la font de la Dinamita, on hi ha les restes d'una antiga fàbrica de pólvora. La proposta té un interessant valor natural i històric, amb poc més de dos quilòmetres i uns 60 metres de desnivell. "La ruta té un primer tram amb pendent que de seguida es torna suau i avança entre pins, alzines i roures. Al cap d'uns minuts, trobem un primer vestigi de la fàbrica, i més endavant, un bosc impressionant de plataners gegants. A l'estiu deixen passar la llum entre les fulles i a la tardor deixen un matalàs de fulles a terra. Aquí hi trobem la font de la dinamita, situada a la fondalada del torrent de la Nau, al costat d'un petit pont. Mes avall, hi ha restes de la fàbrica i dues basses." Restes de l'antiga fàbrica de pólvora (Lina Aguasca/MeteoSantFost) La història de l'indret ens retorna al segle XIX, perquè en aquest indret hi havia una fàbrica de pólvora, explosius i focs d'artifici per a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888. "Està documentat a la premsa de l'època que a la fàbrica hi va haver diverses explosions amb treballadors morts. I també hi ha la llegenda que diu que un fantasma encara recorre el bosc buscant els seus companys desapareguts per les explosions." Ramon de Camprodon (MeteoelPito): la riera de Carboner de Setacases La proposta d'en Ramon de Camprodon, conegut a les xarxes com a MeteoelPito, es proposa una caminada per un afluent del riu Ter a uns 25 minuts a peu des de Setcases: la riera de Carboner. Són uns dos quilòmetres aigües amunt i dos més de tornada, sempre pel costat de la riera, i amb un desnivell d'uns 190 metres. El cossi d'en Batlló, a la riera de Carboner (Gerard López/CAT de Setmana) La proposta és fàcil i apta per a qualsevol nivell físic. Caminem uns 25 minuts per la carretera cap a l'estació d'esquí de Vallter fins a trobar la riera. I allà comença la caminada: "Només de començar, podem agafar un trencant a mà dreta i visitar la bauma de les Donzelles. Retornem al camí principal per un passadís d'avellaners i més amunt podem agafar un segon trencant per pujar, amb baranes i cordes, fins a la Mare de Deu dels Àngels de Carboner. És l'unic tram amb dificultat, però és curt. Tot seguit, si reprenem el camí principal, ens trobarem el salt d'aigua del cossi d'en Batlló, on podem fer bones fotos. Passarem per un pont i una mica més amunt trobarem més salts d'aigua interessants, de bon fotografiar. Aquí també hi trobem la famosa "copa de cava", un salt d'aigua sobre una roca que recorda una copa de cava plana." La "copa de cava" de la riera de Carboner (Gerard López/CAT de Setmana) El camí continua amunt, però amb aquest petit tastet en tenim prou per fer unes bones fotos d'aquest paratge pirinenc. I això és tot. Com sempre, podeu enviar les vostres opinions i suggeriments al correu del programa: suissa@catradio.cat

Especial rutes de méteos per Queralt, el Cadí, el Montnegre, la serra de Marina i Setcases

Descobrim les rutes preferides de la Gemma Puig, l'Àlex Van der Laan, MeteoelPito, MeteoPirineus i MeteoSantFost