La salut mental d'infants i adolescents, la gran oblidada de la Covid

Els estudis han demostrat la baixa incidència dels contagis entre els infants i la seva gran capacitat d'adaptació, però la crisi de la Covid ha impactat emocionalment en les criatures, i en podria marcar el futur. Com podem ajudar-los a pair el dolor i les pèrdues, identificar els infants en risc i crear climes emocionals positius en plena pandèmia? Els nens, una lupa de les emocions Els nens viuen l'experiència de la pandèmia a través dels ulls de la seva família, segons Rafael Bisquerra, catedràtic d'Orientació Psicopedagògica. "Hi haurà famílies que ho hauran viscut amb certa normalitat, i d'altres que hauran viscut pèrdues, i això es trasllada als fills, que funcionen com una lupa amb les emocions i les amplien." Per a la psicòloga Lara Terradas, és essencial calmar, recol·locar i desmentir algunes creences que han circulat (per exemple "No vull sortir al carrer perquè mataré un avi") perquè quan hi ha normes d'aquest tipus els infants poden desenvolupar la idea que són perillosos, i hi pot haver molta culpa. Laura González, psicòloga clínica del Servei de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu, creu que l'impacte emocional dependrà de la resiliència de cada infant, és a dir, de la capacitat d'afrontar una situació d'estrès i mantenir l'equilibri: "Això depèn d'un conjunt de factors: genètics, estratègies d'afrontament de què disposa, problemes econòmics o situacions de violència intrafamiliar o problemes de salut mental previs." El que diuen els estudis és que les vivències difícils durant la infància poden impactar en la vida adulta. La responsabilitat de crear climes emocionals positius Rafael Bisquerra creu que hem de ser molt conscients de quin clima emocional estem creant amb la Covid. Una cosa és explicar que hi ha 72 milions de casos amb Covid al món i una altra, explicar que només afecta un 1% de la població mundial. "S'ha utilitzat l'emoció de la por, tota la política és una manipulació de les emocions, i l'alternativa seria educar per actuar de forma responsable. Prendre consciència de com ens impacten les emocions, i afavorir climes emocionals positius." Donar espai i resposta a les vivències dels infants L'Anna Carpena, mestra especialista en educació emocional, assegura que els infants poden viure aparentment bé la pandèmia però quan hi ha una esquerda, el neguit surt amb força i recomana que se'n pugui parlar en família de manera amable, i fluida. "Els nens tenen una gran capacitat d'adaptació, fins i tot poden arribar a normalitzar el dolor o el maltractament, com un mecanisme de defensa en què es desconnecten de les emocions per sobreviure. Però s'estan acostumant a coses que potser no s'hi haurien d'acostumar". Ara mateix hi ha dolors com el del dol de les criatures que esperaven retrobar-se amb els seus amics de l'escola, però estan en un altre grup bombolla. També els pot causar dolor veure que els pares perden la feina o la incertesa de no saber quan s'acabarà la Covid o que passarà, o poden també créixer amb el missatge de "no siguis tocat", un dolor al qual no s'haurien d'acostumar. Pla general d'un grup d'alumnes de l'Escola Popular de Manresa. Imatge publicada el 4 de desembre del 2020. (Horitzontal) L'Anna Carpena proposa alternatives imaginatives a no ser tocats, com les bates d'un sol ús, i les pantalles transparents o una rotllana amb distància de seguretat a l'aula en què els infants es puguin mirar a la cara i compartir com se senten. Prevenir és invertir en la salut mental del futur Infants i adolescents són col·lectius especialment vulnerables als estressors ambientals perquè encara no tenen les estratègies adequades per afrontar-les. La psicòloga Laura González explica que 1 de cada 4 nens que ha patit el confinament presenta símptomes depressius o d'ansietat, tot i que no s'ha de fer patologia d'aquesta simptomatologia perquè pot ser adaptativa i normal en una situació excepcional, però el que sí que s'ha de fer és seguir els infants en risc i, si cal, intervenir. "Aquest impacte emocional a la llarga té un efecte acumulatiu, i que no s'acabarà quan es controli el virus. Per tant, s'ha d'intervenir al més aviat possible." La psicòloga clínica valora molt el factor protector que ha tingut l'escola en la salut dels infants a l'escola, que permet identificar la canalla amb dificultats, i actuar amb rapidesa. Però en general pensa que la salut mental infanto-juvenil ha estat una vegada més la gran oblidada. Els arriben més casos i més greus a consulta: "S'han duplicat els casos de trastorns de la conducta alimentària." Mesures sanitàries que no els tenen prou en compte Per la psicòloga Lara Terradas, les mesures i restriccions en la infància són desproporcionades donada la baixa incidència de contagis a les escoles, i dificulten la creació d'un mapa mental emocional per les criatures. "A la consulta veig irritabilitat, molta dificultat per acceptar normes, rebel·lió o massa submissió, trastorns amb el son o la gana, falta de curiositat i apatia amb el joc. En alguns casos conductes autolesives, com estirar-se els cabells, o tenir mals de panxa." Terradas alerta que els nens són resilients però s'ha de vigilar perquè quan es diu "que bé que s'estan adaptant!" ens hem de preguntar a quin preu s'estan adaptant. Durant la pandèmia s'ha utilitzat l'emoció de la por i cal saber llegir entre línies el comportament de les criatures (Unsplash) Per la psicòloga, els podem protegir, mirant-nos com estem com a adults, i no col·locar-los límits des de la por o l'angoixa. I sobretot llegint entre línies el que ens estan demostrant amb el seu comportament. Per la Lara Terradas, es poden compensar els impactes emocionals amb l'escolta de l'infant i la presència adulta, amb el joc lliure i amb el contacte amb la natura. Per la psicòloga, escoles i famílies ja estan fent al màxim, però cal un pas més polític: posar la vida i les cures al centre. Per aquesta raó amb un equip de psicòlegs han creat un manifest al qual us podeu adherir a Instragram @manifest20.21

La salut mental d'infants i adolescents, la gran oblidada de la Covid

Els psicòlegs alerten que, malgrat la capacitat d'adaptació, l'impacte emocional té un efecte acumulatiu i pot impactar en la vida adulta