Àngels Gonyalons: "La gent que es vol dedicar al teatre ha de saber parlar bé el català"
Hi ha actrius que formen part de la memòria col·lectiva del país. Àngels Gonyalons n'és una. Amb una trajectòria extensa al teatre musical, la televisió i els escenaris catalans, continua plenament activa i amb nous projectes en marxa. A "Col·lapse", l'actriu i cantant parla de llengua, salut i del pas del temps, tres temes que travessen també la seva mirada vital actual.
La llengua com a patrimoni i responsabilitat col·lectiva
Gonyalons manté l'esperança sobre el futur del català, però defensa que conservar-lo exigeix implicació i responsabilitat col·lectiva. Considera que la llengua s'ha barrejat massa sovint amb el debat polític, tot i reivindicar que també és una qüestió cultural i identitària.
L'actriu defensa el respecte per totes les llengües, però creu que això no pot significar relegar la pròpia. Explica que ella manté el català sempre que pot i aposta per la convivència i la bona voluntat entre totes les parts.
Jo soc una gran defensora i molt respectuosa amb totes les llengües. El castellà és una llengua preciosa, però no és la nostra.
És especialment contundent quan parla del món escènic. Considera que el teatre té una responsabilitat afegida en la preservació lingüística perquè és també una eina cultural i educativa.
La gent que es vol dedicar al teatre ha de saber parlar bé el català.
Gonyalons lamenta que molts professionals joves arribin als escenaris sense dominar prou bé la llengua oral i reclama més exigència formativa.
Estic farta de no sentir les vocals obertes.
Per ella, parlar correctament no és incompatible amb la naturalitat. Al contrari: considera que forma part del respecte per una llengua mil·lenària que continua definint qui som.
Una malaltia que li va afectar la mirada
Tot i que ara passa un bon moment professional, l'actriu recorda una etapa complicada, marcada per una malaltia autoimmune que li va complicar la vida durant anys.
Explica que va passar tres anys medicant-se amb cortisona per un hipertiroïdisme que li va afectar especialment els ulls. Una situació especialment delicada per a algú que treballa precisament amb la mirada, la veu i l'expressió corporal.
Em va afectar els ulls i ho vaig passar bastant malament, perquè la mirada és una de les meves eines de feina.
Ara assegura que està recuperada, però reconeix que van ser anys difícils. També explica que la feina es va convertir, en part, en refugi, i que espectacles com "L'alegria que passa" la van ajudar molt emocionalment durant aquell període.
Deixar de lluitar contra el temps
El 30 de juny estrenarà al Teatre Romea "El retrat de Dorian Gray", una adaptació de l'obra d'Oscar Wilde que gira precisament al voltant de l'obsessió per conservar la joventut.
El tema connecta directament amb una reflexió que Gonyalons assegura que cada vegada es fa més sovint: la dificultat d'acceptar el pas del temps.
No valorem el nostre present perquè el referent és el passat, el que hem perdut.
L'actriu reconeix que també es mira al mirall i hi veu canvis, però diu que amb els anys ha après una lliçó important: moltes vegades només som conscients que estàvem bé quan ja han passat els anys.
Ara diu que viu una etapa de plenitud. Continua treballant intensament, manté una agenda plena i no amaga que se sent afortunada.
Em sento una privilegiada: una dona de 60 anys que té feina i feina a la vista.
